És un crema etapes. Un producte del mític Pepe Laso (pare de l’entrenador del Reial Madrid Pablo Laso). Fins als 15 anys quasi ni havia jugat a bàsquet. Vivia a Sada (Corunya) i encara no s’havia decidit per cap esport en concret. El 2014 va debutar a la Lliga EBA amb el Santo Domingo de Betanzos de Corunya. Pepe Laso, sempre amb bon nas per a les joves promeses de l’esport de la cistella, va posar els ulls en un jugador que responia al nom de José Miguel Pérez Balbuena, més conegut com a Tyson, gràcies al seu pare. Nascut a la República Dominicana (a Santo Domingo, curiosament), criat a Galícia i als seus 24 anys apunta a estrella. 
La seva aventura, de la mà de Pepe Laso, va començar a fer el seu primer pas a Madrid amb l’Eurocolegio Casvi també de Lliga EBA. Mentrestant, Pepe Laso fabricava el seu producte amb entrenaments individuals i totalment personalitzats. Amb el Casvi va enlluernar i el va fitxar un club històric com el Real Canoe. Es va convertir en el millor jugador de LEB plata i va assolir l’ascens a LEB or. Allà va ser MVP d’Or per ajudar a la salvació d’un club petit com el Canoe. Pepe Laso continuava esculpint-lo per convertir-lo, en un futur, en la seva millor peça. El BC MoraBanc es va fixar en ell i Tyson Pérez va triar el Principat. Un aler pivot que si millorava en el tir passaria a ser aler. Molt físic, capaç de córrer i de jugar per sobre de l’anella, agressiu en el rebot en ambdues cistelles, però un únic punt negatiu: el tir! 
Tyson Pérez ha passat l’estiu en una pista d’entrenament. Amb quin objectiu? Millorar! I ho ha fet. En el primer partit contra el Barça a Encamp va anotar 11 punts i després va encadenar partits espectaculars a nivell individual com el 19 de valoració contra el BAXI Manresa a Escaldes-Engordany, els 15 punts i 11 rebots contra el Joventut Badalona a les semifinals de Lliga Catalana o els 18 de valoració amb dos tirs lliures clau per assolir el títol contra l’FC Barcelona. Sembla que ha olorat sang com un tauró i vol pujar el seu nivell per cremar la seva tercera etapa com a jugador. “He estat treballant tot l’estiu per a aquesta temporada que comença. He treballat molt el tir, la mentalitat de quan fer les coses dins de la pista, i això mateix s’està veient en aquesta pretemporada. Moltes hores, molta tècnica individual, molt tir i sobretot la mentalitat d’estar allà i no tenir vacances o estar amb la teva família”, va assegurar Tyson Pérez, que pràcticament fa molts anys que passa els seus estius així. “Des que em vaig començar a prendre seriosament el bàsquet ho faig tots els estius i em va bé. Continuaré amb aquesta mentalitat”. 
L’aler pivot dominicà, i ja cridat a files per Sergio Scariolo per jugar amb Espanya, tenia ben clar el que havia de millorar: la seva aportació en els llançaments de mitja a llarga distància. “El tir és molta repetició i moltes sessions... Tirar, tirar i tirar. També una mica de confiança i de notar-se bé per continuar evolucionant.” El com ho fa, Tyson ho explica de manera senzilla. “Simplement intento no quedar-me curt i si l’entrenador et dona aquesta confiança i aquest plus al final les acabes ficant. El tir de fora és un punt a millorar i és el meu següent pas com a jugador. Si ho aconsegueixo fer m’anirà bé a mi i molt bé a l’equip”, va indicar Pérez.
 
No es torna boig
Les pretendentes li comencen a sorgir a Tyson Pérez, que va signar una extensió del seu contracte amb el BC MoraBanc fins al 2023. A l’estiu es va parlar del València i aquesta pretemporada fins i tot alguns altres equips d’Eurolliga li han picat l’ullet. Per al de Santo Domingo, pas a pas. “És fonamental per a mi anar de mica en mica. No em torno boig. Simplement faig les coses que he de fer. També em deixo guiar per la gent que hi ha al meu voltant. Em deixo dur i tinc els peus a terra. Ho porto fent des que vaig començar i em resulta fàcil fer-ho.” Lloances cap al país d’un Tyson totalment integrat. “El salt de Galícia a Madrid sí que em va costar una mica perquè era la primera vegada que marxava de casa i deixava la meva família. Era molt jove. Al canvi de Madrid a Andorra em vaig adaptar molt bé perquè la gent em va acollir amb molta estima. Vaig venir amb la meva parella i això em va facilitar molt les coses en el dia a dia. A  més a més, a mi m’encanta Andorra. He viscut molts anys a Galícia i als estius vaig allà i és molt similar. Estic content aquí.” També va parlar de la selecció espanyola. Encara no ha debutat, tot i ser convocat per les Finestres FIBA. “Per a mi és un honor continuar formant part de la selecció espanyola i continuar creixent de manera conjunta amb aquesta família”. 
La Covid-19 farà que l’inici de curs oficial sigui molt atípic i sense afició a les graderies. “El virus ha estat un pal molt gran per a tothom, tant de manera molt general com a nivell esportiu. Ens toca conviure amb tot plegat i portar-ho el millor possible.” La pretemporada ja ha deixat un títol per al MoraBanc: la Lliga Catalana. Aquesta va arribar amb un Tyson decisiu per una falta, força innocent, de Mirotic sobre l’aler pivot dominicà i dos tirs lliures anotats a 7”7 del final. Tyson no va fallar des de la línia de tir lliure. “Mai havia llançat uns tirs lliures com aquests en la meva carrera, però en aquest moment ni ho pensava. La falta de Mirotic? A tots ens va sorprendre, però potser li van poder els nervis”. Tyson, la seva explosió (del tot) arribarà aquest curs? Pinta que sí...