Dos motius principals expliquen per què l’FC Andorra no es troba en una posició més còmoda aquesta temporada. Un és la poca consistència a la porteria i la defensa, que el fa ser el segon equip més golejat del grup 2, i l’altre és la baixada del rendiment que presenta a domicili, on baixa molt respecte dels partits a Aixovall. Està fregant el descens i queden 9 punts per disputar-se. El fet positiu és que només depèn de si mateix per obtenir la permanència.

Lluny del Principat els tricolors baixen molt en rendiment. Dels setze partits que han disputat només han sumat dues victòries i sis empats, per vuit derrotes, fet que suposa 12 dels 38 punts que sumen. És el segon equip que menys punts ha aconseguit fora de casa, igualat amb el Centro Europeo Tecnofutbol, que té el mateix balanç. Només el CF Amposta presenta pitjors números, amb cap victòria i sis empats.

Precisament els ebrencs són els últims que han fet sortir els colors als andorrans jugant a domicili. Van vèncer 4-0, resultat que se suma als cinc gols que van encaixar en el desplaçament anterior, al camp del líder, l’FC Martinenc. Aquestes xifres ajuden que els tricolors siguin la segona pitjor defensa, amb 58 gols rebuts. Només el penúltim classificat, la UD Jesús i Maria, amb 64, és pitjor.

“El problema és defensiu. No pot ser que rebem tants gols”, admet l’entrenador, Justo Ruiz, ja que “qualsevol errada ens mata”. El matx de diumenge davant l’Amposta és un clar exemple del que ha passat en repetides ocasions aquesta temporada: “Ets en un partit que tens completament controlat. El rival no xuta a porteria i la primera vegada que ho fa és gol.” En un quart d’hora en va encaixar tres. A la porteria i en la darrera línia és on més problemes s’han acumulat al llarg de la temporada, fet que provoca que “quan el contrari ens arriba a l’àrea dubtem, falti confiança i no siguem contundents. Quan l’equip rep un gol no és consistent”.

Gràcies als punts assolits a Aixovall la situació no és crítica. La diferència és abismal quan juguen com a locals i quan ho fan com a visitants. “Fora de casa baixem molt i se’ns veuen les carències. El contrari pressiona més i ens apareixen els nervis. Ens falten taules”, afirma el tècnic, subratllant el problema que hi ha en una divisió com la Primera Catalana, plena de jugadors veterans que saben com s’ha de jugar-la: “L’experiència en aquestes categories es fa en aquestes categories. I no la tenim.”

Aquesta és només la segona temporada a Primera i la plantilla la configuren jugadors que no l’havien disputat mai en gran part. “No tenim jugadors amb experiència. En tenim amb moltes internacionalitats, això sí, però no amb experiència en categories com aquesta. Cada setmana et pots trobar jugadors que et passen la mà per la cara en aquesta competició.”
Quan falten tres jornades l’FC Andorra està només un punt per sobre del possible descens, que actualment sí que es faria efectiu, i a dos sobre el descens directe. Dos partits seran a casa en les tres jornades que queden i el factor Aixovall volen seguir fent-lo bo. “Hem d’estar tranquils, perquè depenem de nosaltres mateixos”, remarca Ruiz, perquè des de principi de curs i per tot el que va passar l’estiu passat “sabíem que aquest any ens tocaria patir”.