Diumenge es confirmava el descens de l’FC Andorra a Segona Catalana. Una derrota amb el CF Balaguer va comportar que acabés en zona de perdre la categoria en el darrer partit, quan en tota la temporada no hi havia estat. En els pròxims dies es començarà a confeccionar un nou projecte, que haurà de solucionar els problemes que s’han patit al llarg del curs, i que han condemnat finalment l’equip a no continuar a Primera.

Després del matx el president de la junta gestora, Lluís España, ja va fer saber que la intenció de l’entitat és treballar per constituir un projecte que porti el club a recuperar com a mínim la categoria, posant-se cotes més altes per al futur més llunyà. Però sobre la taula hi ha diferents interrogants, el primer la continuïtat de Justo Ruiz a la banqueta. Es preveuen força canvis en la plantilla, ja que l’actual des d’un principi per les circumstàncies estava descompensada, que han de portar a solucionar els diferents problemes que hi ha hagut durant el curs, bona part dels quals provinents de l’estiu passat, quan el club va estar a prop de desaparèixer. España ho va evitar, tot i que al llarg dels mesos s’ha trobat amb tot un seguit d’entrebancs que no han permès ajudar en la viabilitat de l’entitat i recuperar certa tranquil·litat.


Precarietat defensiva

El gran problema de la temporada. En una categoria com la Primera Catalana si es té consistència defensiva es té molt de guanyat. I aquest ha estat el gran mal. Amb 66 gols en contra és el segon equip que més n’ha encaixat, només superat pel Jesús i Maria, amb 74. Les diferències són grans, perquè just per sota dels tricolors en aquesta estadística hi ha l’Atlètic Alpicat, amb 55. Només en quatre partits l’FC Andorra ha estat capaç de deixar la porteria a zero.
El problema no tan sols ha estat en el sistema defensiu, sinó també a la porteria. La marxa de Ferran Pol i la seguretat sota pals que oferia no l’han aportat ni Andrés ni Germán, que va començar de suplent i en la segona volta va obtenir la titularitat. Les errades van costar punts i diumenge en va ser un clar exemple amb el gol de l’empat del Balaguer.


Sense referent ofensiu

Mirant fredament les estadístiques, els 51 gols amb què finalitza la temporada són uns bons números, però no estan ben repartits. Només hi ha hagut cinc equips que l’hagin superat de cara a porteria (Martinenc, Torreforta, Horta, Viladecans i Igualada). La principal mancança ha estat no tenir un referent en atac. Un home gol que fes anar de corcoll les defenses contràries. El màxim golejador de l’equip és Leo, que no és davanter, amb onze dianes. Lima, un defensa, és segon amb una menys. Quatre dels gols van ser de penal. Al darrere, allunyats, hi ha Juli Sánchez, Oriol i Ludo, amb quatre.


Debilitat com a visitant

On més s’han vist les carències d’una plantilla descompensada és lluny del Principat. Els resultats a Aixovall, on l’equip es mantenia més consistent, van comportar que la situació no fos més complicada, però quan els punts a casa van faltar les conseqüències van acabar portant al descens. Acaba com el segon pitjor visitant havent sumat a domicili només dotze punts, amb sis empats i dues victòries, assolides als camps de l’EFAC Almacelles i Balaguer. Només presenta pitjors registres l’Amposta, amb 7 punts, amb un únic triomf.


Sense ratxes guanyadores

Fruit dels mals números com a visitant no s’han aconseguit al llarg de la campanya dinàmiques guanyadores, amb un seguit de victòries de forma consecutiva. Un fet que sempre aporta una dosi extra de confiança quan es produeix. Només una vegada, i a principi de curs, va aconseguir-ho, quan va vèncer en el matx pendent al camp de l’Almacelles i a continuació a Aixovall el Marianao Poblet. La millor ratxa en forma de punts sense sumar derrotes va ser de sis enfrontaments, els que anaven de la jornada 14 a la 19, amb dos triomfs i quatre empats. En les últimes quatre jornades, quan la permanència estava a tocar, quatre derrotes seguides van significar el descens, una ratxa negativa que en tot l’any no havia patit.


La plantilla entona el ‘mea culpa’ i té ganes d’iniciar un projecte per tornar a Primera

“No tenim excusa.” És l’opinió d’un dels pesos pesants de la plantilla, Ildefons Lima, sobre com s’ha produït el descens de categoria. Ell, com la resta, vol tornar a veure al més aviat possible l’FC Andorra un altre cop a Primera Catalana.

El mal durant la temporada ha estat que “hem tingut moltes carències tant ofensives com defensives. No teníem seguretat quan ens arribaven a porteria i en atac creàvem ocasions, però no les definíem”. A l’hora de jugar els problemes extraesportius no ajuden i lamenta que el club “no té el suport de ningú” al país. De cara al pròxim curs té la intenció de continuar formant part de la plantilla i veu l’ascens assequible: “Si es fan les coses ben fetes tenim el nivell per pujar, tot i que calen reforços. S’ha de fer un projecte per ascendir l’any vinent i consolidar una base.”

Sebas Gómez lamenta profundament el final de temporada realitzat. “Hi havia la possibilitat de baixar a l’últim partit, però no m’ho esperava. Hem fet un últim mes de competició lamentable”, sumant quatre derrotes seguides. La falta de seguretat al darrere “psicològicament et va minant, perquè no hem estat gens sòlids quan el rival s’acostava a porteria”. Tot és fruit del que va passar l’estiu passat, en què “es va haver de fer un equip del que hi havia, amb molta gent nova”, per afrontar una categoria que “és més forta del que molta gent es pensa”. De cara al proper curs vol continuar i tenir equip “per fer una campanya realment per pujar, que ho puguem fer com més aviat millor, guanyant en tots els camps”. I no dubta que qui ha de comandar la nau és Justo Ruiz: “Em sento en deute amb ell i altres companys també. És la persona idònia per portar aquest equip.”