La imatge del que ha estat la temporada es resumeix en un partit. El que decidia el futur de l’FC Andorra i que va tenir el pitjor final, el descens a la Segona Catalana. Totes les carències s’hi van veure reflectides. El CF Balaguer va ser capaç de tenir paciència i remuntar (1-2), fet que li dóna la permanència. Punt final a una temporada massa convulsa, en què fora del terreny esportiu s’han acumulat els problemes i que acaba de la pitjor manera.
Els tricolors van començar dominant i a pilota aturada era com millor amenaçaven la porteria lleidatana. Les ocasions escassejaven per una banda i l’altra. Hi havia por de rebre un gol. Juli va tenir el gol als seus peus, però no va engaltar bé la pilota i la rebutjava Martínez sobre la línia de gol. Només un minut després, en la sortida d’un córner, Moisés enviava l’esfèrica al fons de la porteria. Amb el gol arribaven els millors moments dels andorrans. Juli en jugada personal per la banda esquerra assistia cap a Ludo, que per centímetres no podia impactar amb el cuir.
La segona part va ser força diferent, amb el Balaguer pressionant més, però sense tenir ocasions clares. La defensa va reforçar-se, passant dels tres inicials als quatre, amb Ayala, Vales, Àlex i Moisés. La possessió de la pilota durava massa poc als tricolors. I del no res el Balaguer va empatar. En una falta lateral penjada per Andreu a l’àrea, Andrés va cometre una errada que marcaria el signe del partit. Va decidir no atrapar l’esfèrica i impactar-la amb els punts. Però el rebuig en comptes d’anar cap endavant va anar enrere, on es trobava Martínez per marcar de cap a porteria buida.
El gol va fer molt mal i l’equip es precipitava per tornar a desequilibrar el marcador. Sebas va esquivar rivals en banda esquerra per entrar a l’àrea, i quan va xutar Yerai va posar la cama per enviar a córner. Quan es va servir la pilota es va passejar per la línia de gol però ningú va poder rematar. A 10 minuts per al final una falta des de la mitja lluna la llançava ajustada al pal Ludo, però Alfred va respondre perfectament estirant-se i enviant la pilota a córner. Al 84 arribava la sentència. Parra, màxim golejador del Balaguer i tota una institució al club, feia gala de la seva qualitat per marcar, sense que Andrés reaccionés. Els tricolors van provar d’empatar, però els lleidatans van tirar d’ofici per aguantar el resultat. Amb el xiulet final van celebrar una permanència que setmanes abans tenien molt complicada. Per contra, cares de profunda decepció entre els andorrans, que finalitzen a la classificació tercers per la cua després d’acabar la Lliga amb quatre derrotes consecutives.
Ruiz es planteja deixar-ho
“Tenim el que ens mereixem”, afirmava un abatut Justo Ruiz. Per l’entrenador “hem fet un partit dolent. No hem sabut estar en cap moment, amb massa ansietat i precipitació”, mostrant-se “molt anàrquics, volíem arribar massa ràpids”, fet que va comportar que volguessin “solucionar en jugades personals i no combinar”. I en aquest matx es van veure clarament les mancances d’aquest equip. És “el guió de tota la temporada, errades al darrere que costen molt i falta d’encert en atac”.
Ruiz sempre dóna la cara. No s’amaga i és crític, el primer, amb ell mateix. “Ni l’equip ni l’entrenador han estat a l’altura” en aquest tram final, en una temporada en què tot han estat problemes. De cara al pròxim curs “s’ha d’encetar un projecte nou i tornar a aixecar-se”. Això significa novetats. I una pot ser el mateix tècnic: “Entenc que jo hagi de plegar.” En calent, després de produir-se la derrota i el descens, ho pensa. Des de la directiva “entendria perfectament que posessin una cara nova per liderar el nou projecte”, perquè el que es necessita és “una persona que el vestidor se la cregui”.
No està segur que sigui la persona indicada per seguir encapçalant el projecte. “Aquesta temporada ha desgastat moltíssim. Estic desfet”, admet. La porta està oberta, així com la de seguir-hi vinculat d’alguna altra manera: “M’estimo aquest club i no giraré mai cua. Estic sempre predisposat a donar un cop de mà.”
De moment a l’entitat no es plantegen substituir-lo, a falta que en els pròxims dies es comencin a celebrar reunions per planificar la propera campanya. El president de la junta gestora, Lluís España, assegura que pel que fa al cos tècnic “comptem amb els que hi ha”. Pel descens, reconeix trobar-se “molt malament. No esperava aquesta derrota”, i només espera que en un futur pròxim “tirem endavant i que els problemes s’acabin”, ja que aquest ha estat “un any en què hem trobat entrebancs per tot arreu” per l’herència en forma de deutes amb què la gestora es va fer càrrec de l’entitat.
Confia a “poder treballar tranquils” i “esperem que tothom ajudi”, condició que durant aquesta temporada no s’han trobat. Pensa a “reforçar l’equip i pujar com més aviat millor”. I és ambiciós: “Si podem, volem arribar a la Tercera Divisió. És la categoria que ens mereixem com a país.”
