És el club esportiu més antic del país i el que en els últims anys no deixa d’agonitzar. L’FC Andorra, sempre vivint i resistint no se sap ben bé com sobre el fil més prim. Fa tres anys el va salvar Lluís España. L’empresari andorrà, a qui abans d’endinsar-se en aquesta aventura l’entitat ja li devia diners, està fart. No aguanta més les crítiques d’alguns socis i també s’ha cansat de posar diners de la seva pròpia butxaca a fons perdut. Amb la junta gestora que lidera van presentar ahir a la tarda la dimissió i van convocar eleccions per al 6 de juliol. No hi ha marxa enrere. Els números, els que es coneixen, són el que són. Una realitat dura. Molt. Que si ningú ho evita, com va fer España fa tres anys, està condemnada a la desaparició. Esportivament tot ha funcionat. Un equip que s’ha salvat del descens i que ha lluitat per entrar dins de les posicions de privilegi per optar a l’ascens a la Tercera Divisió espanyola. Si esportivament tot ha funcionat, no ha estat així als despatxos. Una junta directiva amb poca gent. Els exjugadors Alfredo Zunzarren i Santiago Marín  i també Albert Ferré ja no poden més, i és que és mirar les xifres econòmiques d’aquesta temporada i entra una sensació esgarrifosa. 

A l’assemblea extraordinària van presentar-se una desena de socis. Els que quasi no fallen mai. ¿I els altres? No saben ni quants socis tenen. L’estat de comptes provisional de la temporada en curs té un negatiu de 121.711,49 euros. En el capítol de despeses, un acumulat de 224.292,99 euros. Un total de 160.000 euros d’aquests 224.292,99 es componen principalment de nòmines i la CASS de la plantilla del primer equip. La resta són despeses corrents del club, com àpats, desplaçaments, arbitratges o fitxes. En ingressos hi ha un acumulat de 102.581,50 euros, que provenen d’ingressos per socis, patrocinis i la subvenció del Govern. 
També es va informar sobre els procediments judicials en els quals està immers el club provocats per la gestió de l’anterior junta: a Eternal 3 se li deu 13.745 euros; Serveis Turístics SA reclama 18.138 euros; a Joan Maria Loan, 43.043 euros; també a Crèdit Andorrà, segons España, al voltant de 160.000 euros; a Viatges Vilanova es deu 5.434 i cada mes li abonen 200 euros, i Carles Riu demana 15.771 euros. “Nosaltres no ens presentem. La meva decisió me l’han fet prendre alguns socis que sempre diuen que no fem les coses tan bé i les fem molt malament. Jo faig el màxim que puc i jo tinc la meva feina. No tinc hores per buscar patrocinadors i socis. ¿Si el club des­apareixerà? No crec... Si es tira endavant s’ha de reduir moltes despeses”, va assegurar el president de la junta gestora, Lluís España.
España també va parlar dels diners que li deu el club. “És una barbaritat i si s’ha de seguir no puc continuar així. Aquesta temporada ha costat 120.000 euros llargs. Ni jo mateix ho sabia. A més a més el deute històric del club és impossible de saber-lo perquè és secret de sumari. Ens ve una patacada per una banda i per una altra. No sabem el que hi ha en total.” Això sí, si apareguessin patrocinadors ell no descartaria continuar. “Ens falta algú que ens ajudi econòmicament, perquè jo ja no puc ficar-hi més diners.” No deixarà el club penjat, en tot cas. “No ho farem, això, no abandonarem res. Hem presentat la dimissió pensant que algú es presentarà. Vull que s’arregli al més aviat possible. Sigui com sigui, la junta ja ha dit que no continuava.”
I tot en una assemblea extraordinària amb cares tristes. De decepció. De socis vençuts. Aquesta vegada el més guerriller, l’exjugador Toni Lima, va estar actiu, però no tant com en altres assemblees. L’empresari Juanjo San Nicolás es va mostrar molt pessimista per la situació del club, Paco Amat intentava  buscar solucions i els altres ho escoltaven tot amb cara de resignació. De fet, el tècnic del primer equip Justo Ruiz va ser el primer a aixecar-se i marxar amb cara de decepció. “Serà difícil que algú es presenti amb aquests números... Aquest club acabarà desapareixent. S’estan perdent molts diners”, va dir  San Nicolás. I Toni Lima va ser el que més va atacar España: “Li agraeixo tots els diners que hi ha arribat a posar, però li ha faltat organització en el seu mandat i una mínima estructura. Ha de fer un pas al costat perquè la gestió ha estat un desastre i ara hi haurà d’haver gent que faci un pas cap endavant perquè això vostre no té cap mena de viabilitat. L’FC Andorra era un club de referència i ara és una pantomima, i em sap molt de greu.” 
Des d’ahir, trenta dies per presentar candidatures, i el 6 de juliol, eleccions si algú es presenta. Un club històric, el més històric del país, que torna a  agonitzar.