Té 37 anys i estava gairebé retirat després de militar fa un any i mig al Castelldefels. Va despenjar les botes i va acceptar una oferta per jugar a la Primera Divisió d’Andorra convençut per l’entrenador, José ‘Pirri’ Quereda. Va ser durant 18 anys professional del futbol. Es va formar a l’FC Barcelona amb els Puyol i Xavi Hernández i va fer carrera a la Segona Divisió A i B espanyola. Una vella glòria al servei del club ordinenc.
¿Què fa a l’FC Ordino un jugador amb tanta experiència a la Segona Divisió A i B espanyola, en una lliga com l’andorrana?
Sóc aquí, sobretot, per Pirri. Em va trucar i em va escalfar el cap. Ja estava retirat, però el cuquet de jugar a futbol sempre el tens. Em va tocar la fibra i com que és un bon amic vaig acceptar. Això sí, les he vist de tots colors, però hi ha coses que visc aquí que mai havia viscut.
¿Com per exemple no residir al país on es juga [viu i treballa a Castellar del Vallès]?
És clar que no visc el dia a dia de l’equip. Em mantinc en forma entrenant-me pel meu compte. El meu objectiu a l’FC Ordino és gaudir, jugar i donar suport als meus companys. Tinc clar que és curiós classificar-se per jugar una prèvia de la Champions o de l’Europa League i és un gran al·licient.
I ara li toca competir per no baixar a Segona Divisió...
Pel que fa a competició ho he viscut quasi tot. He ascendit, he descendit i m’he quedat a la meitat de la taula en els equips on he estat.
¿Què opina del seu club, l’FC Ordino?
És un club peculiar, però m’he sabut adaptar força bé.
¿Es penedeix d’haver fitxat?
No! Em van convèncer per venir i per a mi és gaudir de cada entrenament que faig i de cada partit. M’han tractat molt bé. Tot i així, hi ha coses que
no són professionals al club, però jo tampoc sóc aquí per exigir res.
Té 37 anys i és una vella glòria del futbol. ¿Els seus companys d’equip, molt joves alguns, el coneixien?
Sóc vell, jo! [somriu]. Uns em coneixien i d’altres no. Tot i així, Pirri els va parlar de mi. Són nois fantàstics, humils, i em sap molt greu que no hagin arribat a la final de la Copa Constitució. Una llàstima perquè estàvem tots molt il·lusionats.
Un any i mig sense jugar a futbol. ¿Què et va demanar, Pirri?
Sempre he jugat de davanter centre o de mitjapunta i vinc a ajudar. Amb mi té com una mena d’entrenador sobre el terreny de joc. Em respecten i reben bé les meves paraules cap
a ells.
¿Quina opinió li mereix el futbol andorrà?
És curiosa, la Lliga... Vuit equips només! Tampoc sé si hi ha espai per a algun més... És bonic lluitar per disputar competició europea. Jo mai he jugat a Europa, ni de lluny. Jo li deia a en Pirri: “Fa divuit anys que estic al futbol i no he fet ni una merda i ara, amb 37 anys, puc aconseguir jugar una prèvia de la Champions.” En fi, no sé el que passarà en un futur. El que tinc clar és que gaudeixo, si no no hauria vingut a jugar a aquest país ni a cap.
¿Quines carències té l’FC Ordino?
Més que de les carències vull parlar de les virtuts. És un grup molt unit que lluita per fer alguna cosa bonica al futbol d’aquest país. Hi ha bons futbolistes que ara mateix s’ho estan creient. Em quedo amb això perquè tots saben, sobretot els que sou aquí, quines carències té el club.
¿I les instal·lacions, què li semblen?
Una altra cosa curiosa! No tens camp propi. És clar que cada país té les seves particularitats, però pensava que tindríem un camp propi. Tothom, sempre, juga a casa.
Ha rodat moltíssim... FC Barcelona, UE Lleida, Castelló, Polideportivo Ejido, Leganés, Sant Andreu, Castelldefels i ara aquí. ¿D’on guarda millors records?
De tots els llocs. A Lleida hi he estat sis anys i és la meva segona casa. Al Castelló dos. A Ejido ho vam passar malament. A Leganés i al Sant Andreu, fenomenal. Queden les persones i tots s’han trencat la cara pel club.
Companys i amics seus estan a l’elit del futbol. ¿Sent enveja?
Gens. Me n’alegro moltíssim per a ells. Jo sóc un tio amb els peus a terra. Em rebentaria pensar que hi podia haver arribat si no ho hagués donat tot en el futbol o si m’hagués tocat els nassos, però no ha estat així. No va poder ser i prou. Els meus fills [en té cinc] em diuen que si vaig ser bo i jo els responc que sí, però que no tant com els que surten per la televisió [somriu].
¿I quin record té del Barça [va jugar amb Xavi i Puyol]?
Tots! És la casa gran. T’ho donaven tot. Et mimaven. Et cuidaven. Una experiència inoblidable.
S’obre el teló del play-off pel títol i pel descens
Un cop tancada la final de la Copa Constitució que disputaran el 10 de maig l’FC Santa Coloma i la UE Sant Julià, que dijous al vespre es va desfer de la UE Santa Coloma per 1 a 3, comença diumenge el play-off pel títol i pel descens. A les quatre de la tarda, a Aixovall, la UE Sant Julià s’enfrontarà a l’FC Lusitans, que encara no sap si podrà comptar amb el nouvingut, Edu Moya. A la mateixa hora, però a Alàs, UE Santa Coloma contra FC Santa Coloma. Pel descens, la UE Engordany contra FC Ordino a les dotze del migdia i, a les sis de la tarda, l’Inter Escaldes contra l’FC Encamp, tots dos a Aixovall.
FOTO: SÍLVIA CASALS / FAF
