L’FC Andorra es troba en una situació d’extrema gravetat. Tot és incertesa i s’ha de comprovar en quin estat està la seva economia i quin és el forat exacte que té. Mentrestant s’ha de començar a prendre decisions de cara a la pròxima temporada. Hi ha un cert neguit que l’entitat pugui arribar a desaparèixer, però si no s’acaben de confirmar els pitjors dels casos, els equips han de competir i necessiten una sèrie de garanties per fer-ho.
Divendres passat es va viure un nou capítol. El Govern, tenint en compte els primers resultats de l’auditoria econòmico-financera que està realitzant des de dimarts de la setmana passada, va posar en coneixement de la fiscalia les irregularitats detectades en els comptes en considerar que poden ser constitutives de delicte. La directiva de l’FC Andorra es reuneix aquesta setmana, en què es començaran a prendre decisions per al futur més immediat de l’entitat. El president, François Moliné, convocarà els components de la junta amb caràcter d’urgència per no allargar més la situació.
Entre aquests assumptes es tractarà la destitució del gerent, Emili Puig, així com el futur més immediat dels equips de futbol i futbol sala. Aquest últim està del tot desintegrat i s’haurà de refer del tot, ja que seria impensable a hores d’ara que entrenador i jugadors acceptessin una oferta de renovació després de tot el que està passant. També s’ha de decidir la continuïtat a la Segona Divisió, o bé perdre alguna categoria administrativament en no poder assumir pressupostàriament l’actual.
En el cas del futbol, la Lliga encara no ha acabat. Queden dues jornades de la Primera Catalana. Dissabte passat l’equip va empatar a un al camp del segon classificat, l’FC Santfeliuenc, cosa que segueix demostrant la professionalitat d’una plantilla que intenta mantenir-se al marge de tot l’enrenou però que ho viu amb neguit. La junta ha de determinar un projecte per al proper curs i si és assumible la continuïtat de la plantilla, que ha demostrat la seva competitivitat en la categoria.
A aquest fet s’hi suma que els jugadors comencen a rebre ofertes d’altres clubs, sobretot de la Lliga Nacional, que són superiors al que cobren a l’FC Andorra. “Tots els jugadors estan molt preocupats. Tenen ganes de continuar i hi ha un vestidor collonut”, assegura l’entrenador, Justo Ruiz, que remarca que “els jugadors em diuen que amb el grup que tenim aquest és el moment per poder fer alguna cosa més i fer un pas endavant. Tots en tenen moltes ganes, però no els puc garantir res”. El tècnic, com la resta, espera que la junta reaccioni i comenci a prendre decisions.
Les ordres d’expulsió del país de jugadors es multipliquen
La situació irregular en què es troben membres de la plantilla de futbol i futbol sala de l’FC Andorra està comportant que es vagin acumulant les ordres d’expulsió del país.
El primer va ser Ique i a continuació la policia va notificar-ho a tota la resta de companys que es troben sense el permís de residència: Delpi, Castilla, Xuxa, Kel, Antoñito i Hicham tenen un termini de vuit dies hàbils per abandonar el país. Només tenen la documentació en regla Felipe i Carlinhos, així com Aitor, que és andorrà. També la té el tècnic, Carlos Sánchez, que assegura que “cada cop la nostra situació és més dramàtica. És desesperant el que estem vivint i no l’hi desitjo a ningú. No és just. Esperem que tot s’agilitzi, que se’ns pagui tot el que se’ns deu i que puguem marxar cadascú cap a casa seva”.
Qui es troba en idèntica situació és un integrant de l’equip de futbol. Subiza, flamant fitxatge que arribava a principis d’any, també té aquest període per marxar. Des dels mitjans de comunicació del País Basc ja s’han fet ressò del seu cas. “Estem donant una imatge de país tercermundista. No es pot anar en contra de les lleis, però la situació és completament evitable. Queden deu dies per acabar la temporada i es podria haver fet d’una altra manera”, remarca Ruiz, que ressalta també que els jugadors “no són delinqüents” i que se’ls ha enganyat. Lamenta com es produeix la marxa de Subiza, que es va convertir en tot un revulsiu quan va arribar: “Ho ha donat tot pel club, aquí era feliç, tenia la sensació d’haver encertat de venir a Andorra i volia continuar amb nosaltres.” La màxima preocupació de tots els implicats abans d’abandonar el país és cobrar allò que se’ls deu. Perquè sigui ràpid veuen oberta la porta del Govern, amb la part de la subvenció retinguda al club.
