En l’àmbit esportiu Andorra no s’havia trobat mai en l’elit mundial. Ser la millor en algun esport o modalitat de tot el planeta, o si més no entre les primeres posicions dels rànquings. Però hi ha un petit oasi, en què de moment encara brolla aigua. En el curt camí del 3x3 és un referent, fet que comporta que a escala internacional es destaqui la tasca realitzada per la Federació Andorrana de Bàsquet (FAB). Entre les entitats, els màxims organismes.
La FIBA, en la seva pàgina web, consultada per milions d’usuaris, publica un article titulat El viatge increïble d’Andorra, per la classificació assolida per al Mundial de Moscou i remarcant el projecte que s’hi desenvolupa en la modalitat del 3x3, ja que el Principat es troba en les primeres posicions dels rànquings internacionals, passant al davant de potències del bàsquet i de països amb una població molt superior.
El projecte fa dos anys que la FAB el va iniciar, i dóna els seus fruits. L’any passat va participar en dos Mundials sub-18. Aquest any prendrà part en el Preeuropeu i el Mundial sènior, i si avui dia es fes el tall es classificaria en masculí i femení per als Jocs Olímpics de la Joventut, que es realitzaran a Nanquín a l’agost. “Seria la primera vegada en l’esport andorrà que per equips ens classificaríem en un esdeveniment olímpic”, destaca Jaume Tomàs, director tècnic de la FAB.
En la categoria sub-18 masculina Andorra ocupa el primer lloc del rànquing mundial, mentre que en masculí és quarta. En sènior, les noies són segones i els nois, catorzens. Clàudia Brunet ocupa la 16a plaça de la classificació mundial. “És molt destacable que un país petit com el nostre tingui els rànquings que tenim”, exposa Tomàs, ja que és al davant de veritables potències mundials de l’esport de la cistella: “El moment actual és irrepetible i n’hem de gaudir mentre duri.” Fins que la resta es posin les piles.
Perquè el model andorrà es posa com a exemple en taules de treball internacionals, i la mateixa FAB ha estat convidada per oferir ponències per exposar el seu mètode de treball: “Volen que tots els països posin el mateix interès a desenvolupar-lo.” Són diverses les federacions que s’hi han posat en contacte per conèixer-lo de primera mà. “Ens fa la sensació que a la FIBA i a fora es té molt en compte la feina que estem fent.” I és que la FAB troba a faltar més reconeixement del que s’està aconseguint dins les fronteres andorranes: “S’hi dóna més importància a la resta de països que internament.” Troba a faltar més ajuda institucional, però sobretot pel que fa a aportació privada, ja que darrerament la federació s’ha vist obligada a cancel·lar l’organització de dues proves internacionals, amb una quarantena de participants, per falta de pressupost, ja que cap privat va voler involucrar-s’hi econòmicament: “El producte mereix tenir més reconeixement i suport.”
La FAB mateix va tenir clar que aquesta modalitat portaria rèdits des d’un principi, com s’està demostrant. I sobretot perquè molts països la tenen en una fase embrionària. “Sempre podrem fer més coses amb el 3x3 que amb el 5x5”, assegura Tomàs, ja que el Principat participa en competicions enfrontant-se amb les principals potències mundials. I ser un exemple per a la comunitat internacional “sempre és un orgull”, sent conscient de l’interès que està suscitant la feina que es realitza al país.
L’article a la web de la FIBA, els rànquings, els contactes continus que es mantenen per mostrar el model, i les vegades que el posen com a exemple és un fet que aporta haver apostat pel 3x3. “En 5x5 per moltes medalles que haguem obtingut
mai no hem tingut aquesta repercussió.”
