La importància de dir-se Ernest

Oscar Wilde va escriure el 1895 una comèdia que tracta sobre els costums i la serietat de la societat. És una obra ubicada a l’Anglaterra de l’època victoriana i la trama es desenvolupa al voltant del protagonista John o Jack i Ernest, el seu germà fictici. La importància de dir-se Ernest, aquest és el seu títol, és un al·legat en pro de la llibertat, en pro del benestar de la consciència i en pro que siguem tots com som. Ernest Forgas, que no és cap nom fictici com el de l’obra d’Oscar Wilde, va fer d’ell mateix al minut 94. Ell és un caçagols. El van fitxar amb aquest propòsit. Corrien els minuts d’afegitó d’un partit que no passarà a la història per la seva gran brillantor entre el Futbol Club Andorra i el Lleida Esportiu. Dos equips de la part alta que es van respectar més del compte ahir a Prada de Moles. El migcampista Martí Riverola –tot classe–  va treure un córner com si fos un revés liftat de tennis, la pilota després d’un parell de rebots va quedar morta dins de l’àrea petita i no podia marcar un altre. Aquest va ser Ernest Forgas. La importància de dir-se Ernest. La importància de tenir olfacte. La importància de ser un caçagols de professió. 

Amb aquest gol, els de Gabri García sumen tres punts per continuar a la part alta de la classificació del grup III de segona divisió B espanyola. 

Al partit a Prada de Moles li va faltar ritme. Molt de ritme. El tècnic Gabri García va apostar novament per la defensa de quatre amb dos centrals deixant a la banqueta Gaffoor. Mentrestant, el Lleida Esportiu, amb el seu entrenador Molo a la graderia complint els dos partits de sanció i amb Jordi Cortés, el seu segon, a la banqueta, afrontava el partit amb moltes baixes. El domini va ser altern. És cert que l’FC Andorra volia la pilota, però els lleidatans van mostrar-se molt sòlids i amb les idees clares en defensa, no tant en atac. La primera oportunitat de gol va arribar amb una voleia per sobre del travesser d’Adrián León. La resposta va ser de Rubén Bover, també amb una voleia que va tenir la mateixa sort que l’anterior.  Al minut 25, segona i última aproximació dels de Gabri García amb un llançament de falta directa de Martí Riverola que sortia a prop del travesser de la porteria defensada per Pau Torres. Una primera part sense gens de brillantor i amb dos equips practicant un futbol lineal i sense prendre cap tipus de risc. 

A la represa, l’FC Andorra va millorar un xic i només començar Víctor Casadesús va estar a punt d’obrir el marcador amb un xut sec que va refusar Pau Torres. El Lleida va respondre amb una jugada de Fernando Cano per la dreta, fins a la línia de fons, i la seva centrada la va rematar Xemi contra el cos de Javi Martos quan la pilota anava directa al fons de la xarxa. Al minut 62, Alpha Bagayoko es va autoexpulsar amb la segona groga després d’una entrada forta i sense sentit a la banda esquerra. Amb inferioritat numèrica, els de Gabri García es van llançar a l’atac, i fins i tot Cucu va debutar enguany amb el primer equip. A vuit minuts per al final, l’àrbitre va anul·lar un gol de Víctor Casadesús de cap per falta anterior. El col·legiat Iván Pérez Muñoz va decretar només quatre minuts d’afegitó després que el Lleida Esportiu perdés força temps amb les típiques rampes, però quan es complia el temps va arribar el gol miraculós d’Ernest Forgas. La importància de dir-se Ernest, com va titular el gran Oscar Wilde.

 

‘Hay que seguir’, un lema que continua ‘vivint’ als dos equips

 

Emili Vicente, que va morir el 25 de maig del 2017 al capdavant de l’FC Andorra a primera catalana, va entrenar els dos primers equips que s’enfrontaven ahir a Prada de Moles. El club tricolor li va retre un homenatge amb la presència de la seva dona, Antonia, i un dels seus fills, als quals els van entregar una samarreta signada i uns braçals de capità amb el seu lema: Hay que seguir. Emili sempre estarà present als dos equips i al futbol en general.