El taló d’Aquil·les del futbol femení és el lligament creuat anterior (LCA). Cinc de les 20 millors futbolistes del món del 2022 van patir una lesió d’aquest tipus al genoll.

Alexia Putellas, Beth Mead, Ada Hegerberg, Catarina Macario, Lucy Bronze, Vivianne Miedema i Marie-Antoinette Katoto. Totes elles han experimentat en les pròpies carns una lesió que és el taló d’Aquil·les del futbol femení: el lligament creuat anterior del genoll (LCA). Un autèntic malson de quasi 10 mesos de durada que també ha afectat les jugadores de l’Enfaf Construccions Modernes i també de la selecció: Ari Gonçalves, Bibi Gonçalves i les dues últimes: Maria Da Cruz i Júlia Domingo. Les dues operades ahir a la clínica Sant Josep de Manresa pel prestigiós traumatòleg Jordi Puigdellívol Grifell. En un any, el futbol andorrà femení acumula ja nou lesions de genoll. 
A partir d’aquí comença tot el procés, és a dir, la cirurgia, la llarguíssima i farragosa recuperació, les esgotadores setmanes al gimnàs, les primeres passes sobre la gespa i després el lent camí de retorn a ser la jugadora que va ser abans de la lesió. I com no, la desolació. És un fet demostrat que les dones corren més risc de patir una lesió de lligament creuat anterior que els homes. 
La qüestió de les possibles raons és un xic controvertit. La major part de la investigació s’ha enfocat en la biologia, ja que hi ha diferències anatòmiques evidents entre els genolls dels homes i les dones va indicar al New York Times Martin Hagglund, professor de fisioteràpia de la Universitat de Linköping (Suècia). Ell va assegurar que no només als genolls, sinó a tota la cama. Alguns estudis han suggerit que els lligaments creuats anteriors de les dones són més petits. Hi ha diferències en els malucs, la pelvis i l’enginyeria del peu. Per tant, hi ha factors biomecànics, hormonals i socioculturals.
Des dels serveis mèdics de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) coneixen totalment aquesta situació des de fa temps. Des de l’ens, lògicament, es treballa per a la prevenció d’aquest tipus de lesió de genoll. “Nosaltres tenim 10 estudis de metaanàlisi que expliquen quins poden ser aquests factors i són fisiològics, la composició muscular de la jugadora i també hi ha els hormonals. Tot plegat fa que la ràtio pugi en comparació al masculí”, van reconèixer des dels serveis mèdics de la FAF. 
Des de la FAF no hi ha preocupació. “Estem treballant  en això durant molt de temps. Creiem en la feina que estem fent, seguim uns protocols preventius que al final estan marcats pels organismes tant de la UEFA com la FIFA. No ens inventem res i a nivell futbolístic està marcat a tot els llocs de la mateixa manera”. 
El procés de recuperació, tant en noies com en nois, és el mateix. “Només canvia quan arriba l’exposició al camp, el nivell de força és diferent en el futbol masculí respecte al femení per un tema fisiològic”. 
L’estat dels terrenys de joc també hi té a veure. “S’ha parlat d’això durant molts anys. Hi ha estudis que parlen de com afecta en les lesions una gespa natural i artificial. És una variable més que tenim en compte”.
Des dels serveis mèdics de la FAF creuen que les jugadores no tenen psicosi per aquests últims episodis d’aquest any amb nou lesions de genoll. “Tota futbolista sap que és un dels riscos que pot tenir quan entrena o juga. Ho saben perfectament”. 
La recuperació en una lesió LCA comença una setmana després de la mateixa operació. “Hi ha un treball d’inflamació que s’ha de baixar i de mica en mica es va recuperant. El creuat comença en llitera i acaba al terreny de joc. Un creuat és una lesió molt típica per a nosaltres i també passa en altres esports”. La futbolista sempre torna com abans de produir-se la lesió. “Aprenen molt d’aquest procés”. 
Això sí, a nivell de lesions musculars n’hi ha més en nois que no pas en noies. “El gènere masculí es lesiona a nivell muscular més que el gènere femení. Va lligat amb la intensitat del joc, la capacitat de realitzar acciones a velocitat molt altes de manera recurrent i la capacitat de generar força. I també compta l’arquitectura muscular”. 
L’alimentació també és un dels factors, i des de la FAF també hi treballen. “L’aspecte nutricional en lesions està demostrat, i ho tenim molt en compte”. Des de l’ens es treballa a igualar els nivells, és a dir, s’ha millorat més en la professionalització del jugador i també busquen el mateix per a la jugadora. “Ho estem intentant traslladar a tot arreu”. 
Des dels serveis mèdics afronten d’aquesta manera la lesió LCA. “Ens coordinem amb tot l’equip que som, contactem amb el cirurgià que l’esportista ha triat per operar-se, l’acompanyem i l’assessorarem i a partir d’aquí dissenyem un pla. Fem reunions setmanals i preparats per al que sorgeixi. Conscienciem la jugadora que és un procés dur”. 
Un equip mèdic de l’ens que ha crescut molt més a partir del 2015 i el CE Francesc Vila ha estat clau.