El Karakorum sempre ha tingut un magnetisme especial per als alpinistes. Un lloc salvatge i retirat. El K2 és una muntanya molt costeruda, de forma triangular, de relleu molt irregular i de 8.611 metres d’alçada. La seva geografia està esquitxada de pics en totes les seves cares i no és visible des de diversos pobles. El cim i part dels vessants estan coberts amb grans glaceres i amb una gruixuda capa de neu, i a la base s’observen valls glacials. Les condicions meteorològiques a la part superior són severes i hi ha un elevat risc d’accidents mentre s’escala en el lloc més alt. De fet, la glacera Godwin-Austen es troba molt a prop del cim i des d’allà hi ha una vista espectacular de totes les muntanyes. De moment, la meteorologia no acompanya l’alpinista lauredià Domi Trastoy i la seva companya en l’expedició, Eva Zarzuelo, que van passar dos nits al camp 2 del K2 i veient que el temps no millorava van baixar al camp base.
Els dos alpinistes, abans d’atacar el cim, han d’acostumar el cos a l’altitud. Per això mateix estan agafant altura de manera gradual, però no romanen gaire al lloc i tornen a baixar al camp base perquè el cos descansi. El camp base del K2 es troba a 5.300 metres, on hi ha el Memorial Gilkey. Segons fonts properes a Domi Trastoy, l’alpinista se sent bé, però ha de descansar igualment i ha de dormir tant sí com no, fer poc exercici i respirar bé. D’aquesta manera, la segona vegada que ha pujat ha vist que ho pot fer tot més ràpid. De fet, la primera vegada que va pujar al camp 1 li va costar molt de temps perquè va anar al ralentí, però les següents vegades que li va tocar pujar anava més ràpid i fent menys esforç. Aquesta és la fase d’aclimatació, amb l’objectiu de minimitzar també les possibilitats d’un edema pulmonar, cerebral o facial. Per tant, el més important és pujar molt amunt quan s’està d’aclimatació per arribar a
fer cim.
L’inconvenient que s’estan trobant Domi Trastoy i Eva Zarzuelo és que el temps no els està acompanyant, és a dir els costarà més i estan obligats a destinar més dies a l’aclimatació per poder assegurar que s’acostumin a l’altitud per atacar el cim si ho veuen necessari. El K2 és un cim molt tècnic i s’hi han de posar tots els sentits. La neu acumulada només té dos factors: el primer és que hi ha més risc d’allaus, un dels motius principals d’accidents, i el segon és que quan l’alpinista troba molta neu a la via costa el doble obrir traçada. Domi Trastoy va escriure al seu Twitter personal: “Som al camp base esperant que millori el temps. Els dies es fan llargs i espero que d’aquí dos o tres dies puguem pujar al camp 2.”
L’alpinista lauredià va passar una nit al camp 1 (6.050 metres), però els forts vents el van obligar a girar cua i tornar al camp base. Els dies passen i el temps continua sense acompanyar mentre el K2 no para de mirar els alpinistes que estan instal·lats al camp base. Una opció podria ser intentar coordinar l’obertura de la ruta entre les diferents expedicions que es troben allà, però de moment l’únic que s’ha d’esperar és que vingui una bona cortina de temps per poder continuar l’aclimatació i després atacar el cim. El K2 espera Domi Trastoy.