Diari digital d'Andorra Bondia
 Jordi Moliné al seu pis de Ramonville-Saint-Agne (Tolosa), el seu espai de confinament.
Jordi Moliné al seu pis de Ramonville-Saint-Agne (Tolosa), el seu espai de confinament.

La millor ‘assistència’


Escrit per: 
Víctor Duaso
La seva gran passió, el bàsquet, es troba en aquests moments totalment confinada per la crisi sanitària de la Covid-19. Jordi Moliné, jugador de bàsquet de l’Ouest Toulousain, viu sol a Tolosa. Té 25 anys i tres dies abans del confinament va fer el primer dels tres exàmens per acabar sent mestre d’Educació Física. La prova escrita amb dos textos de cinc hores cadascú. Espera els resultats per després preparar-se per a l’examen oral i un cop superat aquest li tocarà l’examen físic. La competició, aquesta temporada, s’ha acabat de manera prematura per l’aparició del coronavirus. Tampoc podrà jugar el Campionat d’Europa C de bàsquet amb la selecció. Una de les seves grans passions queda frenada en sec. Tot i així, aquesta no és l’única passió de Jordi Moliné. El seu futur va ben encaminat per convertir-se en mestre d’educació física. Li encanta treballar amb nens i nenes petits i que també estigui relacionat amb l’esport. El seu confinament té dues parts. La primera la d’estar en solitud al seu petit estudi de Ramonville-Saint-Agne (al sud de Tolosa) i la segona fent tasques de monitor d’activitats extraescolars de l’escola elemental Angela Davis de Ramonville-Saint-Agne. Allà té a les seves ordres nens i nenes d’entre 5 i 10 anys que són fills de metges de l’hospital de Rangueil, proper a la zona de l’escola. “És cert. Estic molt exposat, però estem amb mascaretes, gels desinfectants i també hi ha molt de protocol que hem de seguir. No estem gaire en contacte amb ells, tot i que és difícil mantenir la distància amb els més menuts, ja que són petits. Busquem que cada nen tingui la seva pilota i jugui sol amb reptes més individuals i mantenen la distància”, va assegurar Jordi Moliné, que està molt sorprès de la conscienciació que tenen tots ells. “Els expliquem la situació i sorprèn molt perquè l’entenen quasi sense que els l’expliquem. A casa, com els seus pares són qui són, tenen aquesta situació de crisi sanitària molt interioritzada. A més a més, els monitors no els amaguem res. Ells no van amb mascareta. Nosaltres, sí”.
Els pares d’aquests nens i nenes, a banda de ser metges, també hi ha que són infermers, policies, bombers... “Tots ells són molt agraïts amb nosaltres perquè ajudem els seus fills en un moment molt complicat per a tots ells. Alguns, fins i tot, són els dos metges i estan a primera línia. La seva manera per mostrar agraïment és portar-nos esmorzar o berenar en algunes ocasions.”
El Jordi té 25 anys, aquesta és una bona oportunitat per a ell d’agafar experiència i també de desconnectar. “M’agrada donar un cop de mà en aquesta situació tan complicada. No estic a casa i m’ajuda a desconnectar. Treballar amb nens petits m’agrada molt i em serveix per agafar experiència i saber com reacciono en algunes situacions. De cara a un futur em servirà de molt”.
Els pares i molts dels amics es troben al Principat. Especialment els pares, força preocupats per ell. “Tolosa és una de les regions de França que menys tocada està per la Covid-19. Ha afectat molt més el nord o el nord-est de França. El desconfinament aquí es farà aviat, ja que a França també ho faran per regions. No està sent fàcil per a mi, ja que tinc els pares i els amics a Andorra, però parlem cada dia. Els intento tranquil·litzar perquè només surto quan vaig a comprar i quan em toca anar a treballar. De fet, tres companys meus que fan també de monitors no van a treballar perquè són factor de risc”. Ho viu de manera calmada. No en queda una altra. “Ara està tot més tranquil que abans, però les primeres setmanes gairebé t’havies de pegar per un cartró de llet. La gent omplia i omplia els carros. Ara està tot més calmat i tothom està més que conscienciat.” Com tothom té incertesa un cop acabi tot plegat. “Ho relativitzo més a mesura que passen els dies. La situació va millorant i el desconfinament sembla que dona resultats. Després veure’m què passa. Serà una crisi bastant més llarga del que esperem.”
Sense bàsquet costa més d’empassar aquest confinament. Les competicions s’anul·len i la pilota queda totalment aturada. La famosa cinta de cabell que sempre porta als partits que juga, està guardada. La final de la Copa de la Garona contra el seu exequip, el TOAC, de moment no es jugarà. El Campionat d’Europa C també ha quedat cancel·lat, també els Jocs dels Petits Estats del 2021. “Decebut perquè estava fent una bona temporada aquest any, però el que és evident és que el primer és el primer, i això és la salut.”
Els seus esforços queden concentrats per acabar sent mestre, per tant, per aprovar aquestes tres fases de l’examen. Això sí, té pla B, ja que en cas de no aprovar li agradaria estudiar una branca d’Educació Física amb gent amb minusvalidesa. Un xicot de reptes amb ganes de ser útil en aquesta crisi sanitària que ningú sap quan acabarà. A França parlen de l’11 de maig. Sigui com sigui és la millor assistència del base i monitor Jordi Moliné.
 
FOTO: FOTO CEDIDA PER JORDI MOLINÉ

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte