“On és el trofeu? No n’hi ha?” Aquestes eren les preguntes de Giorgi Shermadini al cap de comunicació del Bàsquet Club MoraBanc Andorra, Gabriel Fernàndez. No havia estat mai el millor jugador del mes en cap competició on ha militat. Segons el gegant de Mtskheta, mai havia estat l’MVP del mes en cap competició, ni amb el Maccabi Tbilissi, ni el Panathinaikos, ni l’Union Olimpija Ljubljana, ni el Bennet Cantú, ni el Maccabi Tel-Aviv, ni l’Olympiacos, ni el CAI Saragossa i tampoc a l’Acqua Vitasnella Cantú. I això que  Shermadini va enlluernar amb la samarreta dels aragonesos a les ordres del malaguanyat José Luis Abós. Va anotar una mitjana de 13 punts per partit, va capturar sis rebots i va fer 15,8 de valoració amb un 60% en tirs de camp i un 83% en tirs lliures, que li van valer per fitxar per l’Olympiacos havent deixat els aragonesos en semifinals de la Copa del Rei, sisens a la Lliga ACB i a prop dels vuitens de final de l’Eurocup, i havent format una parella explosiva amb el seu paisà Víctor Sanikidze. 
El director esportiu del BC MoraBanc va tenir bon ull i el va fitxar la temporada passada, procedent de l’Acqua Vitasnella Cantú. El va recuperar per a una gran competició com la Lliga ACB i Shermadini, en aquest inici del 2017, està oferint la seva millor versió. Ha batut el seu topall de valoració, s’ha convertit en el jugador de la jornada 17 i ahir el van guardonar amb el premi MVP Movistar del mes de gener per primer cop després de tenir una mitjana de 18 punts, 9 rebots, una assistència i 27,75 de valoració per partit. Espectacular. 
“És una notícia molt bona perquè tot el món sap que la Lliga és molt bona. Agraeixo als meus companys que em busquin dins de la pista i la seva bona feina”, va assegurar Shermadini, amb una filosofia irrebatible de l’esport. “Sempre intento donar el millor de cada partit. De vegades guanyes i d’altres perds.” Per a ell és un dels moments més importants de la seva carrera: “Soc molt feliç.” 
Shermadini és un jugador que sempre havia estat en grans equips de l’Eurolliga, però amb un rol petit, i a Saragossa va tenir l’oportunitat de fer un pas endavant per tenir minuts i destacar. És un bon rebotejador i també intimida en defensa amb els seus 2,17, i en atac juga de manera excel·lent les situacions de bloqueig directe. El pivot georgià es va aficionar al bàsquet tard i quasi per inèrcia. Als 16 anys i empès per la seva alçada, va començar a jugar amb el seu germà al Maccabi Tbilissi. Tres anys van ser suficients perquè anés ràpid en les seves etapes de formació i als 19 anys va fitxar pel Panathinaikos de Zeljko Obradovic. Va guanyar l’Eurolliga, però sense gaire participació. Volia minuts i va fitxar per l’Olimpija de Ljubljana i després va anar al Cantú italià, i a la Lega va despuntar. El Maccabi Tel-Aviv el va seduir, però va estar més temps a la banqueta que a la mateixa pista. Llavors va tornar a Grècia per jugar a l’etern rival del Panathinaikos, l’Olympiacos. També es va endur l’Eurolliga contra el Reial Madrid amb Vassilis Spanoulis liderant els del Pireo. El CAI el va fitxar i aquí ha estat un home important. El seu retorn a la Lliga ACB el va provocar el MoraBanc i Shermadini continua dominant sota taulers tal com ho va fer, o millor, amb el CAI. Peça indispensable per a Joan Peñarroya per a reptes d’alta volada.

Contra el Baskonia, el Partit contra el càncer

El Bàsquet Club MoraBanc i l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca) tenen un conveni de col·laboració i diumenge tindran l’oportunitat de fer una activitat conjunta, emmarcada en el Dia internacional contra el càncer, que és dissabte. El partit de diumenge, a les 12.30 hores al poliesportiu d’Andorra, ha estat declarat Partit contra el càncer. Tots els usuaris, voluntaris i personal sanitari que col·labora amb l’Assandca o amb els malalts de càncer d’Andorra estan convidats al partit i després diverses empreses del país faran un donatiu a l’Assandca, com per exemple Pasteur, que patrocinarà les assistències, Grandvalira les esmaixades, Pidasa tots els punts anotats en el fons que l’empresa patrocina, Caldea els triples i Pyrénées les cistelles 
de dos.