Andorra ha ocupat la penúltima plaça del medaller en els Jocs dels Petits Estats de Liechtenstein amb un total de 15, un parell menys que ara fa dos anys a Xipre. San Marino ha estat el cuer.
No acabar últim sempre és important, encara que s’ha quedat força lluny en nombre de metalls respecte a la resta de països, cosa que ha de servir per seguir millorant perquè en properes edicions s’aconsegueixi retallar distàncies en aquesta classificació particular.
En total s’han sumat medalles en cinc esports. El que més n’ha obtingut ha estat la natació, amb sis, i principalment un valor segur com Hocine Haciane, que en les últimes cinc edicions ha pujat al podi. En total ha sumat un or, una plata i dos bronzes a la piscina, mentre que Mònica Ramírez ha confirmat la seva progressió per adjudicar-se dues plates.
Pel tècnic, Sergi Rayo, la natació és sempre la que més èxits aporta és perquè “tenim tretze proves, així que hi ha més possibilitats de medalla que no pas un equip”. Però també valora el han aconseguit els seus pupils, que l’han deixat “molt content en general”. Quant a Haciane, ha guanyat en confiança i “ha tornat a fer proves que feia temps que no nedava, a més d’aconseguir marques que feia dos anys que no feia”, així que “ha mostrat una actitud molt positiva”.
Haciane és el més gran del grup i aporta la seva experiència a la resta de nedadors. I una d’aquestes és Mònica Ramírez, que s’ha adjudicat dues plates, fet que demostra que “comença a estar entre les millors, d’aquí a dos anys lluitarà per l’or”. La joventut destacava en aquest equip, que necessita guanyar experiència internacional. “És important que participin en uns Jocs, perquè els estimula i veuen el nivell que hi ha i que els serveix per marcar-se objectius per a la pròxima edició”.
En la natació s’ha buscat fer grup, amb una conjunció entre tots els seus membres, igual que en el judo. Enguany la part del medaller que ha fet és inferior a la d’altres vegades, però és que presentava un conjunt amb joves valors nacionals per foguejar-los, així que era d’esperar que s’aconseguissin menys medalles. Laura Sallés es va adjudicar la plata en individual i, juntament amb Alda Babi, per equips femení. El tècnic de la Fandjudo, Toni Besolí, assenyala que era d’esperar aquesta reducció, però amb el que treballen és en el futur perquè els èxits es multipliquin més endavant. “Som en un moment de canvi generacional. Hem portat nois joves en masculí i en femení només hem comptat amb dues noies. Sabíem que així seria un any complicat, però, tal com ha anat, podem estar satisfets.”
Una altra medalla d’or ha estat la que van obtenir en vòlei platja Xavi Folguera i Cristian Salvador, la primera vegada que s’aconsegueix aquest metall en aquesta disciplina. Fa molts anys que batallen a la sorra, i a Liechtenstein ha estat on més ofici i qualitat han mostrat. “Han mostrat molta seguretat a l’hora de portar diferents accions del torneig i cada vegada saben imposar més el seu ritme de joc”, va indicar el tècnic, Miqui Ripoll, que els veu com “una parella que encara no ha arribat al seu màxim de maduresa i ara el que necessiten és més experiència internacional”, confiant que la seva evolució continuï a bon ritme.
L’atletisme ha estat un altre dels grans esports que han servit per aportar una bona dosi de podis. Un or de Toni Bernadó, i plates d’ell mateix, Marcos Sanza i Pep Sansa. Sanza també ha tornat amb un altre bronze. Pel director tècnic de la Federació Andorrana d’Atletisme, Abraham Férriz, no s’han produït sorpreses respecte als seus esportistes i “no s’ha produït sorpreses del que podíem esperar. En les cinc medalles teníem opcions, però competint malament teníem molt clar que ens quedaríem fora perquè hi havia rivals bons, així que hem sabut competir bé”. Els que han pujat al podi “tenen experiència i han aprofitat al màxim el moment de forma en què arribaven”, mentre que els tres joves que s’hi van desplaçar “han estat molt extremistes”. Mikel de Sa ha estat la sensació entre els debutants. L’entrada de les noves generacions en uns Jocs “els ha de servir per motivar-los, només dependrà del seu treball”.
Una medalla de les que entraven a les travesses era la d’Ester Barrugués en tir. El bronze aconseguit ha estat fruit de la perseverança. Pel tècnic, Miguel Pérez, aquest podi ha estat fruit “de la voluntat que té per entrenar-se. Hi posa molta voluntat i això ja és una medalla de per si”. Reclama més mitjans per la federació i vaticina que aquí no s’acaben els èxits de la tiradora: “Sentirem a parlar molt d’ella.”
