Emergent com un ullal gelat del més fabulós caos geològic del planeta, el Karakorum. Les seves línies vertiginoses i desafiadores componen una piràmide de vidre, el vuitmil més bonic i difícil, diuen els experts, un pic majestuós i despietat. Molts en parlen com si fos la muntanya més cruel i imponent del món. Per això mateix la coneixen com la muntanya de les muntanyes. Ni tan sols l’Everest, que només la supera en alçada, li disputa aquest qualificatiu. Domi Trastoy, l’únic andorrà a fer cim a l’Everest, tenia entre cella i cella el K2 i durant dos mesos –entre aproximació, aclimatació, atac i tornada– intentarà fer cim a 8.611 metres, al Chogori, la Gran Muntanya, que va ser batejada per Thomas George Montgomerie per a la posteritat com una fórmula trigonomètrica. L’alpinista lauredià, que es va veure obligat a abandonar l’expedició del Makalu pel terratrèmol que va sacsejar el territori del Nepal, tornarà a provar sort en un vuitmil, i ho farà per complir un somni amb l’alpinista asturiana Eva Zarzuelo, amb qui va coincidir a l’expedició fallida al Makalu. Zarzuelo acumula sis vuitmils en el seu currículum i  és una alpinista poc amiga dels focus mediàtics i que tracta sempre de mantenir-se allunyada de qualsevol mena de protagonisme. De fet, les seves ascensions les viu com una batalla entre la muntanya i ella, i això la porta a fugir de portadors i xerpes. Ha ascendit al Lhotse, al Gasherbrum I, el Broad Peak i el Cho Oyu, i l’últim va ser el Manaslu, amb quatre vèrtebres fixes i una cama que té la mobilitat limitada per una caiguda que va patir el 2012 al Manaslu, a la glacera del Khumbú. El seu primer vuitmil va ser el 2001, el Nanga Parbat.
El K2 és la segona muntanya més alta del món, 237 metres menys que l’Everest, i té fama de ser la més perillosa, com diuen les estadístiques. S’ubica a la serralada del Karakorum, entre la Xina i el Pakistan. És una de les muntanyes més complicades d’ascendir de tot el món. El cim és similar a una piràmide i una de les seves principals característiques és l’enorme pendent que hi ha en qualsevol de les seves cares. La part final de la muntanya s’eleva moltíssims metres en molt poca distància. No hi ha cap cim al món amb tant desnivell. El K2 és una de les muntanyes que presenten un clima molt advers molt sovint i el tram final està format per roca i gel, i per tant s’ha de fer aquesta part escalant. A més a més, el seu descens és potser el més complicat i perillós de tots els vuitmils. Aquestes són les causes de la seva extrema dificultat.
El K2 es va intentar escalar per primer cop el 1902, però no es va arribar a fer cim. Després d’aquest primer intent es van fer altres escalades en diferents anys, totes frustrades fins que el juliol –el mes més fructífer per fer cims al K2– de 1954 els escaladors italians Lino Lacedelli i Achille Compagnoni van aconseguir coronar el cim encapçalant una expedició amb els millors alpinistes d’Itàlia en aquells moment. Només ells dos van fer cim. Durant dècades es va pensar que els dos escaladors havien arribat a dalt de tot sense utilitzar oxigen, però després es va saber que sí que el van fer servir, a la part final de l’ascensió. Van fer cim a través de la ruta de l’esperó dels Abruzzos, convertit llavors en la ruta normal, la més repetida i també la més fàcil, si és que aquest adjectiu es pot utilitzar parlant del K2. Domi Trastoy hi va amb l’alpinista asturiana Eva Zarzuelo.

El primer va ser el Mont Blanc i l’últim l’Everest, la muntanya més alta del món

Als 35 anys Domi Trastoy ja acumula força experiència a la muntanya. L’Everest el va ajudar a fer-se un nom. Va ser la primera vegada que va formar una expedició amb patrocini privat, i no parlem només del seu ajut sinó d’empreses de renom. Als 29 anys, després de pujar a l’Aneto, va ascendir al Mont Blanc, la muntanya granítica dels Alps, de 4.810 metres. L’any següent va apujar el nivell i va fer cim a l’Aconcagua, una muntanya ubicada a Mendoza (Argentina) de 6.962 metres. Tot un amant de la muntanya, va continuar amb els seus cims i va pujar a l’Elbrus, a Kabardia-Balkaria (Rússia), de 5.642 metres. No es va aturar aquí i va fer cim al Monte Cervino, la muntanya més famosa dels Alps, de 4.478 metres. El 2011 va anar a l’Àfrica per coronar el Toubkal (4.167 metres) i després a Kàtmandu per pujar a l’Everest, tot i que no va tenir èxit per una tempesta de neu a 8.000 metres. El 2012 va coronar el Kilimanjaro (5.891 metres) i al maig el McKinley (6.194 metres), i va tornar al Mont Blanc. El 22 de maig del 2013 va arribar el seu moment culminant com a alpinista en ser el primer andorrà a fer cim a l’Everest.