Carlos Idriss Kameni ja té 38 anys, però la seva aspiració és jugar el proper Mundial. Per tant, acaba de fitxar per la UE Santa Coloma.
 
Ell sempre volia imitar Tommy N’Kono, el seu ídol. Tota una institució a l’Espanyol, on va militar en la dècada dels 80, i que va ser guardonat com el millor de la història africana. Quan era ben menut, Carlos Idriss Kameni no disposava de gaire temps per entrenar perquè ajudava el seu pare, pescador de professió. A l’hivern del 1996 va entrar a l’acadèmia de futbol més prestigiosa de Camerun: la Kadji Sports. Allà va coincidir amb Eric Daniel Djemba-Djemba (ex-Manchester United i ja retirat) i Modeste M’bami (ex-Paris Saint Germain i ex-Olympique Marsella) i també amb Samuel Eto’o (ex-Barça). Kameni és molt amic de l’exdavanter. Només va estar-s’hi sis mesos i va marxar cap al futbol francès, a Le Havre, de la segona divisió. Amb 15 anys va arribar a la lliga juvenil francesa. Amb 16 va ser el futbolista més jove que va obtenir una medalla d’or olímpica després de superar la selecció espanyola de Gabri, Xavi Hernández, Toni Velamazán, Raúl Tamudo i Miguel Ángel Angulo. El 2001, Pierre Lenchantre, seleccionador absolut, el va fer debutar amb el combinat camerunès contra Corea. I el 2002 va jugar el seu primer mundial com a tercer porter. I vint anys després vol tornar a jugar la màxima competició del món de seleccions als 38 anys. Per tant, ahir va fitxar per la UE Santa Coloma.
Kameni se sent bé. Estava entrenant amb el Torremolinos després de deixar al final de temporada l’AS Arta Solar 7 de la primera divisió de Yibuti. Va conquerir el doblet al que es coneix com la Banya d’Àfrica. “El que m’ha portat a Andorra és la il·lusió d’un nen petit que comença a jugar a futbol i vol tornar a gaudir. Segurament amb la meva edat i la meva experiència podré ajudar el grup i, sobretot, fer bones coses”. Ahir va ser el seu primer entrenament al centre d’entrenament de la FAF. Allà l’esperava el seu nou company de posició Jacobo Martínez i l’entrenador de porters, el xilè Guille Burgos. “Porto tot l’estiu entrenant. El curs anterior vaig estar jugant a Àfrica. Quan es parla de Kameni sembla que sigui aquell que va deixar el Màlaga sense saber que vaig estar un any al Fenerbahçe. És cert que abans d’anar a l’Àfrica vaig estar dos anys aturat”. 
Al Le Havre no va trobar el seu lloc i el 2001 va provar fortuna al Juventus, el Perugia i a l’Espanyol i el 2003 al Wolverhampton. Un any després va arribar a l’Espanyol i tot gràcies al seu ídol: Tommy N’Kono. De fet, molts el van comparar amb ell. “Primer vull guanyar-me el lloc aquí ja que soc un jugador més de la plantilla que tractarà d’ajudar. Per la meva manera de veure les coses, entrenaré dur cada dia per demostrar al tècnic que puc jugar cada cap de setmana”. I el Mundial de Qatar? “M’agradaria participar-hi”. Rigobert Song, el seleccionador, estarà ben atent a ell. 
De Yibuti al centre d’entrenaments de la FAF. “Els camps d’Àfrica no tenen res a veure amb els d’aquí. Em deia un company que per a mi seria estrany entrenar en un camp de gespa artificial i jo li he respost que tot al contrari, perquè els camps de Yibuti estan en pitjors condicions”. 
Quanta corda li queda a Kameni? “No em fixo en l’edat. Només Déu sap el que passarà demà. Procuro entrenar fort cada dia i tenir una vida saludable. D’aquesta manera ho pots allargar”. Coneixia el país per una visita de fa dotze anys i la lliga la desconeix totalment. “Fitxatge estrella? No ho crec. No soc una estrella. Soc un futbolista més. A l’entrenament he arribat amb la meva motxilla com si fos un nen petit”. 
A la UE Santa Coloma tindrà d’entrenador un exjugador com Boris Antón i l’objectiu serà lluitar pel títol de lliga i també per la Copa Constitució. Ell té una Copa del Rei espanyola. La va guanyar el 2006 amb l’Espanyol al Santiago Bernabéu i superant en la final al Saragossa. A més a més, també va ser sotscampió de la Copa de la UEFA, que van perdre contra el Sevilla a Glasgow el 2007. 
En el seu debut a la primera divisió va ser el porter que més penals va aturar a la lliga parant llançaments de Ronaldo, Fernando Torres o Júlio Baptista. El 2009 va deixar el seu rècord d’imbatibilitat en 550 minuts. L’anterior rècord el tenia N’Kono, que el tenia en 496 minuts. El 2012 va marxar al Màlaga i el 2017 cap a Turquia, al Fenerbahçe. 
 
Es va oferir als ‘pericos’
Segueix l’actualitat dels pericos. De fet, es va oferir a l’Espanyol. “No em van trucar. D’un costat no és bonic veure patir un equip que estimes, però sí que és bonic que la gent et truquin i et diguin que tornis. Jo m’he ofert i si no han volgut és perquè tenen la seva visió i els seus pensaments. Respecto la decisió. Acaben de fitxar Álvaro Fernández i tenen Lecomte. Han tingut un inici difícil, però els desitjo tota la sort i que tornin a agafar l’impuls que necessiten”. Ara ell està centrat en la UE Santa Coloma i a començar una nova aventura al futbol andorrà als seus trenta-vuit anys.