“La primera salvació amb el Lugo és el millor moment de la meva carrera”

Entrevista a Diego Alende, defensa central de l’FC Andorra

El Lugo li va obrir les portes del professionalisme. Només tenia 23 anys quan el Reial Valladolid el va cedir a un club de la Lliga SmartBank. Diego Alende, nascut a Santiago de Compostel·la fa 25 anys, s’enfrontarà per primera vegada a un dels seus exequips i on estan antics companys i també bons amics. Ell va estar dos anys lluint galons defensius a l’Anxo Carro i diumenge (16.15 hores) viurà un dels seus partits més especials.

El CD Lugo li va obrir les portes del món professional. És especial per a vostè jugar contra ells?
Sí i tant. Molt especial. És un partit que tenia moltes ganes que arribés per veure vells amics que vaig tenir allà i que continuen jugant-hi. És un club que em va obrir les portes del futbol professional, que em va cuidar molt bé des del primer dia que vaig arribar allà i és un club al qual tinc molta estima. Van ser dos anys molt bonics. De molt patiment i on vaig aprendre moltíssimes coses. I com sempre dic, el CD Lugo sempre el tindré dins del meu cor.

Això sí, serà més especial quan torni a l’Anxo Carro...
Al final, tornar a l’Anxo Carro i  veure tots els treballadors del club i també a l’afició... Tornar a trepitjar aquell camp on vaig viure moments molt bonics segur que serà molt especial. Crec que serà el partit que més il·lusió em faci aquesta temporada. És un partit que estic desitjant que arribi, però per diumenge també tinc moltíssimes ganes de veure antics companys.

S’ha intercanviat missatges amb alguns d’ells?
Sí. La veritat és que no només per jugar contra ells aquest cap de setmana, sinó que amb la gran majoria parlo molt sovint. Amb alguns a diari inclús. Després de viure molts moments allà a Lugo amb ells, molts són molt bons amics meus. 

Amb qui té millor relació?
Hi va haver persones que em van marcar moltíssim. Per exemple Iriome González, Carlos Pita, Fernando Seoane i Manu Barreiro. Són molt bones persones i em van cuidar molt des del primer dia que vaig arribar. I després mantinc relació amb Chris Ramos, Alberto Rodríguez i amb la gran majoria. 

Al principi ha parlat de ‘pesos pesants’ del vestidor...
Quan vaig arribar allà em van dir que els capitans em cuidarien moltíssim i no t’esperes que m’haguessin cuidat d’aquella manera tan especial. Els tinc com a exemple i per a mi va ser un orgull i un plaer haver compartit vestidor amb tots ells. 

En la seva primera temporada van assolir la salvació a Vallecas contra el Rayo Vallecano. Quins rècords té d’aquesta etapa amb el Lugo?
Vaig estar dos anys cedit, però des del primer dia em vaig sentir com si estigués fitxat. Van ser dos anys molt complicats on vam assolir la salvació al final. Especialment recordo el primer,  ja que va ser el meu debut com a professional i vam assolir la salvació. Un dels millors moments de la meva carrera esportiva. 

El va ‘curtir’ molt aquella primera temporada?
Està clar que no és fàcil en la teva primera temporada com a professional trobar-te amb una situació esportiva tan complicada, però gràcies a aquells moments vaig millorar molt com a jugador i també com a persona. Lugo és un club molt patidor des de sempre. 

Rubén Albés va ser l’entrenador que li va saber treure el màxim de suc a vostè?
Vam coincidir també al Celta B. No era un entrenador nou per a mi. Li tinc molta estima i em va ensenyar molt. Amb Rubén Albés és el tècnic amb qui millor relació vaig tenir i les dues salvacions van ser amb ell a la banqueta.

Vostè és de Santiago de Compostel·la, debuta a primera divisió amb el Celta de Vigo i juga dues temporades al Lugo. Un gallec com vostè de quin equip és?
Jo vaig jugar 13 anys al Celta de Vigo. Li tinc moltíssima estima perquè vaig créixer allà, però és cert que aquells dos anys a Lugo em van guanyar una mica el meu cor. No puc triar cap dels dos. Els meus dos equips gallecs són només Celta i Lugo. Els estimo molt als dos i els segueixo sovint.

Per a algú que no conegui Galícia... Amb quina ciutat es queda?
Santiago. Allà vaig néixer i sempre que puc m’escapo allà. És una ciutat que m’encanta. Aquí tinc la meva família i els meus amics. 

Va ser internacional sub-19 amb Espanya. Què s’ha de donar per arribar a l’elit?
Depèn de molts factors. El talent està clar que influeix, i una mica de sort d’allò d’estar en el moment oportú. També la constància. Jo tinc companys i amics que estan a l’elit, com per exemple, Brais Méndez, que és un dels meus millors amics. Està en el seu millor moment. Té molt de talent i a part d’això té els peus sobre la terra. És molt treballador i ha hagut de passar moments de tot tipus. És boníssim.

Quin és el favorit per diumenge tenint en compte que el CD Lugo no està en un bon moment?
És cert que el Lugo no està fi, però són un equip que hauria de tenir més punts dels que té. Són molt perillosos, ja que saben al que juguen. Serà molt complicats, tot i que jo estic convençut que sumarem els tres punts.

Quins són els punts forts i també febles d’aquest CD Lugo?
Tenen una idea molt clara i no se sent incòmode defensant-se. Saben aprofitar els punts forts, que són el contracop i la pilota aturada. Haurem d’estar molt atents.

La seva família i amics són de Santiago de Compostel·la. Són del ‘Compos’, del Celta, del Depor, del Lugo? Amb qui aniran diumenge?
La veritat que tinc una família que em recolza molt i sempre donen suport a l’equip on estic jo jugant. Diumenge aniran a mort amb l’FC Andorra, com van sempre. En aquest sentit no em preocupa i segur que em donaran suport des de casa.