Entrevista a... Nico Ratti, porter format a l’FC Andorra que milita al Llagostera

Va arribar al Principat als 12 anys provinent de Mendoza (Argentina) per assumptes laborals dels seus pares. Quatre anys després va debutar a la porteria del primer equip de l’FC Andorra i des de fa quatre temporades milita al Llagostera. Té 21 anys, amb dos anys més de contracte, i tot i que aquesta temporada no ha jugat cap partit a segona divisió A espanyola espera la seva oportunitat amb el club sorpresa del curs passat.

¿Què queda d’aquell nen que amb només 16 anys, a les ordres de Richard Imbernón, va debutar amb el primer equip de l’FC Andorra?
D’aquell nen en queden totes les vivències que vaig tenir i tot el que he après ho segueixo aplicant avui dia. Va ser una experiència increïble. Em va fer debutar Richard Imbernón. Ell va creure en mi en aquell moment i la veritat és que he recollit tot el que em van ensenyar Justo Ruiz, Koldo Álvarez i Imbernón. Encara poso en pràctica tots els consells i tot el que he après. 

La seva carrera esportiva va començar a fer-se un espai des d’aquell debut... Als 17 anys al Numància, i això que abans havia provat amb el Reial Madrid i després el Llagostera. ¿Pensava que seria tot tan ràpid?
A partir d’allà me’n vaig anar a jugar amb el Divisió d’Honor juvenil del Numància i després vaig arribar a un Llagostera on ja fa molts anys que estic. La veritat és que sempre he pensat que costaria molt més, però les coses m’han anat bé. Em falten minuts, òbviament, per seguir amb aquesta progressió, tot i que és la posició del porter. Aquests anys han estat molt bons pel que fa a l’equip i personalment m’han faltat més minuts. Encara tinc 21 anys, segueixo entrenant-me com sempre i el dia que em toqui demostraré que ho puc fer bé i que puc jugar de titular. 

La posició de porter és la més complicada perquè només juga un. ¿Com porta això de ser el tercer porter de l’equip?
Aquest any la veritat és que compten amb mi, però també amb René i Moragón, i lluitarem per la titularitat. És complicat perquè sempre juga un tret que el titular ho faci malament o que es lesioni. Haig de tenir paciència, creure en mi mateix i treballar perquè no saps mai quan et pot arribar l’oportunitat. 

L’andalús René és intocable ja que va ser un dels millors porters de Segona i Moragón és el segon. ¿Vostè què opina del paper que té?
El club m’ha fet saber que compten amb mi i em tenen molta confiança. A partir d’aquí ja veure’m. Estàvem mirant si podíem buscar una cessió per tenir més minuts a Segona Divisió B espanyola. La idea del club és que jo segueixi i esperem que les coses vagin bé. 

¿Per què va decidir no sortir cedit?
Vam estar mirant opcions per sortir del club perquè em donessin garanties de tenir més minuts. Hi ha hagut algunes ofertes que estava treballant el meu representant, Marc Bernaus, però cap ha estat clara. N’hi ha hagut d’algun equip per la zona del País Basc, com el Barakaldo, però no s’ha pogut concretar. Afrontaré l’any amb la màxima il·lusió. 

Marc Bernaus, el seu agent i que aquesta setmana organitza el seu campus a Ordino, ¿què li aconsella?
Fa diversos anys que estic amb ell i sempre em diu que tingui paciència, que treballi i que el moment arribarà. Sap que la posició de porter és complicada pel que fa a tenir minuts, però confia en mi i jo en ell i només em toca tenir paciència. 

I el tècnic Oriol Alsina, ¿què li diu?
Hi tinc molt tracte perquè és molt proper al jugador. Sempre em diu que segueixi treballant igual, que confien en mi. 

La primera temporada a Segona Divisió A espanyola no podia ser millor, ¿però com es viu el futbol a Llagostera, tot i jugar els partits de casa a Palamós?
Al principi poca gent apostava perquè ho féssim tan bé. La primera volta vam ser una mica irregulars i a la segona vam enganxar catorze partits sense perdre. Ens va donar per situar-nos de la meitat de taula en amunt. La gent ho viu amb entusiasme. Cada cop hi ha més socis. El fet de jugar a Palamós no ens condiciona perquè la gent de la costa ens ve a veure i els de Llagostera es desplacen ja que només estan a 20 minuts.

¿No se us fa estrany jugar a l’exili?
[Somriu] No, la veritat és que no. La gent ens ha acollit molt bé. No és cap handicap per a nosaltres. 

Va arribar al país amb 12 anys, té els seus pares i la seva germana al Principat... ¿Per què no pot jugar amb la selecció?
Tinc doble nacionalitat, italiana i argentina. Aquest és el handicap, i no puc optar a l’andorrana. La veritat és que tampoc mai se m’ha tingut en compte seriosament per jugar amb la selecció i tampoc sé si és possible. 

La porteria de la selecció no està tan sobrada d’efectius i vostè és un porter jove que milita en un club de la Segona Divisió A espanyola... ¿No li hauria fet il·lusió optar a aquesta posició?
No s’ha treballat mai aquesta qüestió amb gaire seriositat i no se m’ha plantejat mai. Defensar un país és el més gran que hi pot haver. Sempre he seguit la selecció i és molt bonic poder jugar i defensar els colors d’un país. 

¿La federació no li ha ofert res en cap moment?
No se n’ha parlat mai.

Aquesta temporada al final no va jugar cap minut i es va quedar a les portes del debut per una lesió. ¿Com ho ha viscut?
Podia haver jugat contra el Mirandés o el Valladolid a Zorrilla, però vaig tenir una petita lesió al genoll. Aquest any no he jugat gens i espero que vagi millor la temporada vinent i que pugui debutar a Segona A. És complicat perquè un sempre busca progressar i tenir més minuts, però tinc uns bons entrenadors com Albert Jorquera i Kiko Martí i amb ells aprenc moltíssim. Jorquera ha jugat al Barça, i és bo entrenar-se amb ells. És un luxe i cada dia treballa al màxim.

¿I Jorquera què li aconsella, ja que ell ha estat en una situació similar a la seva?
Comprèn la situació. Ell diu que l’oportunitat tard o d’hora ha d’arribar, però sense treballar no la pots aprofitar.

René és un porter baixet i vostè també. ¿És un handicap en aquesta posició per triomfar al futbol?
Crec que avui dia s’està demostrant que aquest estil de porters funciona. René va ser dels millors i després Xabi Irureta, de l’Eibar, està jugant en un bon nivell. Si saps substituir els teus dèficits amb altres coses l’alçada no es nota.

 

FOTO: ÀNGEL GARRETA

Al campus del seu agent

L’exjugador internacional Marc Bernaus és actualment agent de jugadors. En la seva agenda hi ha el nom de Nico Ratti. El porter, format a l’FC Andorra, va visitar dimecres el Campus Marc Bernaus al camp d’Ordino. Allà es va retrobar amb excompanys seus com Marc García i, fins i tot, l’entrenador que el va fer debutar, Richard Imbernón. “Parlo molt sovint amb Justo Ruiz i els segueixo. Els ha tocat el grup dels equips de Girona i si puc els aniré a veure.”