Deu anys després d’aquella primera victòria oficial no es va repetir la mateixa història. Andorra va tornar a perdre (1-4), però la seva imatge va ser molt diferent que tres dies enrere a Bèlgica. Si més no pot guanyar en confiança. Els israelians van ser pràctics i no es van posar nerviosos ni quan els locals estaven millor. Van saber cuinar el partit, a foc lent, per assegurar-se el segon triomf d’aquesta fase.

Fantasmes recents van aparèixer a l’Estadi Nacional de sortida. El que va passar a Brussel·les estava present i el gol matiner que es va produir feia témer el pitjor. Contraatac hebreu amb Damari conduint l’esfèrica, i superant per alt la sortida de Pol, amb una rematada que es colava per tot l’escaire, tocant el travesser inclòs. Impossible d’aturar. Israel tractava d’aprofitar aquesta embranzida inicial, amb els andorrans descol·locats. Ben Haim xutava creuat, tocant en les cames de Rubio, amb el cuir escapant-se a córner prop del pal.

El panorama no era per ser optimistes, però el matx es va transformar radicalment. Andorra es va treure la son de les orelles i va aconseguir empatar. Va ser mitjançant un penal, comès per Natcho sobre Lorenzo. Lima s’encarregava de xutar, enganyava en la direcció Marciano i materialitzava l’empat. Com en el duel amb Gal·les, el central marcava des dels onze metres. El gol va esperonar els tricolors, que van gaudir dels seus millors minuts. Una falta botada per Peppe arribava a Lima al segon pal i la seva rematada la rebutjava Marciano. Tot seguit Cristian rematava acrobàticament, amb una xilena des de la frontal de l’àrea que el porter aturava sense esforços.

El partit prometia. S’havia capgirat com si es tractés d’un mitjó. Els hebreus van passar de ser dominadors a dominats. Els andorrans imprimien velocitat al joc i exercien un bon replegament. Estaven ben assentats sobre el terreny de joc i no deixaven espais. No permetien que els rivals pensessin amb la pilota als peus. En la sortida d’un córner Lorenzo imprimia força en un cop de cap que rebutjava la defensa. Al minut 40 Lima va haver de deixar el camp per lesió en el bíceps femoral, i entrava Ayala al seu lloc.

I tot seguit arribava el pitjor. Ben Haim arribava fins a la línia de fons, feia la passada de la mort i Damari s’encarregava de fer el segon. Abans del descans Meshumar en jugada personal s’internava per banda esquerra, passava cap enrere, on arribava Biton des de la frontal, que rematava ajustat al pal i va trobar-se amb la reacció de Pol, que s’estirava a terra per rebutjar.

El segon temps començava com el primer, amb Israel dominant. Meshumar es desfeia de Maneiro i el seu xut Pol aconseguia rebutjar-lo amb els punys. En una mitja volta dins l’àrea Damari, sempre amb la canya a punt, feia mitja volta i enviava l’esfèrica fora. Les ocasions es repetien. Zahavi s’associava amb Damari per realitzar una paret, trencar el fora de joc i rematar, però no va poder superar la sortida del porter, que va saber tapar el forat.

No es vivia la intensitat de la primera part i el desgast en els jugadors andorrans s’anava fent evident. Damari volia fer el seu hat-trick particular. Va estar a prop de fer-ho aprofitant una pilota morta que li arribava després d’un malentès dels centrals, però rematava massa alt. Al minut 80 el seu xut escorat el desviava lleugerament Emili, i la pilota es va passejar al davant de la línia de gol, sense que ningú la xutés cap a una direcció o una altra.

Quan no va perdonar va ser tot seguit. Tenia fer el tercer gol entre cella i cella i no va parar fins a aconseguir-lo. En una desbordada per l’esquerra assistien a Damari, que es preparava la pilota i superava Pol a boca de canó. Quan passaven sis minuts del temps reglamentari l’àrbitre va ser excessivament estricte amb Andorra. La rematada de Hemed la rebutjava Pol. La pilota arribava als peus de Shechter, que es va trobar també amb el porter. No va deixar que la pilota sortís a córner i el col·legiat va entendre que Pol el feia caure. Hemed marcava i el xiulet final va sonar.