La selecció mostra moments brillants però suma la segona derrota

Segona derrota en el que va de fase. Però aquesta selecció continua anant cap a munt, sent fidel a si mateixa. Si bé és veritat que davant Irlanda va estar espessa en certs instants del partit, en d’altres va mostrar-se brillant. Amb futbol de toc. I tenint en compte a qui tenia al davant, és meritori, encara que no li va servir per sumar punts, caient per 3 a 1.

Reforçat amb l’estrena de l’Aviva Stadium en partits oficials, el conjunt britànic va exercir un domini total en els primers minuts, fent-se amo de la pilota. Als 10 minuts McGeady realitzava una rematada des de fora l’àrea que es perdia a la dreta de la porteria de José Antonio. I aquesta pressió en l’àrea es va traduir en el primer gol. Es van perdre les marques a la sortida d’un córner i Kilbane, tot sol connectava un cop de cap al primer pal per creuar l’esfèrica i estrenar el marcador.

I justament el gol va comportar un canvi en la direcció del matx. Els jugadors andorrans van començar a trobar-se més còmodes sobre el terreny de joc, enllaçant jugades i avançant línies. Es veia un altre equip i per contra els britànics tenien dificultats per trobar-se amb la possessió de la pilota a tres quarts de camp. Així un xut llunyà de Moreno, sense massa perill, va posar en problemes a Given, que enviava a córner. Aquesta situació va durar just un quart d’hora, concloent amb una ocasió de Lawrence que fregava el pal.

En el 40’ va arribar el segon dels locals en una nova errada. Un rebuig arribava als peus de Moreno en zona complicada, a pocs metres de l’àrea. Però en comptes de llençar el contraatac va provar de driblar d’esquenes a un rival, sense aconseguir-ho. I més centrat en demanar falta davant la pressió de dos jugadors, va perdre la pilota i la va recollir Doyle a la frontal. El seu xut era imparable. Ajustat al pal, de fora cap a dins, que deixava en no res l’estirada de José Antonio.

En el darrer minut abans d’arribar al descans un altre toc de qualitat. Centrada de Bernaus des de camp propi, Kilbane rebutja i Cristian, sense pensar-s’ho dues vegades etziba un xut que es col·la per tot l’escaire. Un gol que donava esperances per la segona part per tal i com s’havia comportat la selecció en els primers 45 minuts.

I en la represa, un veritable gerro d’aigua freda. Els jugadors andorrans combinaven amb facilitat i portaven de corcoll el mig del camp britànic. Sortien amb la intenció de buscar l’empat. Fins que van aparèixer en el 54’ tres de les figures irlandeses. Triangulació entre Doyle, McGeady i Keane. El davanter del Tottenham es queda sol davant José Antonio i aquest tipus d’oportunitats no les acostuma a fallar. Xut creuat i el tercer pels locals.

Aquest entrebanc important quan millor es posicionava Andorra no va portar masses canvis. La possessió la tindria més Irlanda, però les línies es mantenien i l’ordre també. Els de Koldo Álvarez van deixar de mirar cap a la porteria contrària i el rival tampoc era capaç de posar en problemes a José Antonio, amb només minses oportunitats per part de Keane i Doyle.

Després de dues jornades Irlanda i Eslovàquia encapçalen el grup amb 6 punts. Els eslovacs van ser capaços de vèncer a Rússia a domicili (0-1). Macedònia i armènia sumen els seus primers punts després d’empatar a dos a Skopje.