La Serrera convertida en Everest

La Covid-19 ha portat incertesa, por i per als amants dels reptes esportius, cancel·lacions de proves. Aquests no poden estar-se quiets a casa, com es diu vulgarment, no els caurà la casa a sobre. Sempre tenen alguna bogeria en ment. Alguns no es poden permetre intentar fer cim a la muntanya més alta del món, l’Everest (8.848 metres) i tenen l’opció d’acollir-se a un repte batejat com a Everesting Challenge. Al 2020 poc queda per inventar. En què consisteix? És la fita de pujar el teu propi Everest, és a dir, canvien la dita aquesta de... Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya. Dissabte, Gerard Berroya, un corredor de curses de muntanya amateur federat a la Federació Andorrana de Muntanyisme i treballador en una immobiliària va decidir convertir per un dia el pic de la Serrera (2.912 metres) en un Everest. Per tant, va pujar fins a deu vegades el pic andorrà en només 22 hores i 19 minuts. No content amb això va decidir pujar una vegada més per ser el primer del país a pujar a la Serrera fins a 11 vegades en 24 hores. Un dia sencer pujant i baixant un dels sis pics més alts d’Andorra. Com coneixen Gerard Berroya els seus amics? Ell respon somrient: “Em diuen, tu estàs sonat!”. 

Repte completat i avui, si les cames responen bé, sortirà a córrer o a fer bicicleta com si res. De fet, fa un mes ja va pujar fins a nou vegades el pic de la Font Blanca (2.903 metres). “La Serrera és un pic duríssim. A més a més, dissabte no hi havia lluna i la nit va ser molt fosca. Només em guiava pel frontal i vaig tenir alguns dubtes per on tirar, i això que el camí està ben marcat”, va recordar Berroya, que no va tenir millor descripció que aquesta: “les he passat putes de nit allà dalt”. En total, en el repte Everesting Challenge va  fer 9.317 metres, per tant, va superar l’altura de l’Everest amb un total de 87,55 quilòmetres. El repte de les 24 hores va quedar en 10.252 metres i 93 quilòmetres. I on ha patit més? “A la novena pujada he patit una pájara important, com la dels ciclistes, però ho he sabut solucionar. Completar aquests reptes és de molt coco i el treball mental és molt fort. Ho gaudeixo moltíssim, i quan pateixes baixades reflexiones molt”. 

Els problemes han estat constants: llagues, ferides als engonals, manca d’aigua, cansament... “La nit ha estat molt dura i aquí han sortit més metres i més distància que quan vaig fer la Font Blanca”.

 

Més reptes o més ‘bogeries’

 

Berroya ja pensa en altres reptes o bogeries esportives. “En tinc un parell en projecte, com fer un Everesting Challenge en bicicleta, és a dir, pujar els Cortals d’Encamp, però ho hauria de fer fins a 29 vegades...” En té un altre: “enllaçar les 14 vies ferrades d’Andorra, des les quals surten uns 70 quilòmetres amb 6.000 metres llargs de desnivell”. Gerard Berroya és un cul inquiet i també un amant de la muntanya. “Els meus amics ja em coneixen i ja saben que a mi m’agraden aquestes coses. S’ha de dir que pujant la Serrera, en les dues últimes pujades i mitja, m’ha volgut acompanyar una amiga que per sort anava més fresca que jo...”.

Cadascú ocupa i utilitza el seu temps com vol. Qüestió de prioritats. Si no es pot anar a l’Everest doncs un pot agafar i pujar, tantes vegades com vulgui, un pic més casolà.