Entrevista a Nico Ratti, porter de l’FC Andorra

Coronavirus superat. El porter italoargentí de l’FC Andorra, Nico Ratti, no va formar part del brot de la Covid-19 de la plantilla, ja que es va contagiar abans. Ja recuperat, com la resta de plantilla, ha tornat als entrenaments per preparar el primer partit després del brot, el dimecres 16 de desembre a El Plantío, per enfrontar-se en la primera ronda de Copa del Rei a un històric: el Burgos CF. 
 
Com es troba després de patir la Covid-19?
Ara em trobo molt bé. Sí que és veritat que els primers dies després d’haver estat tancat a casa amb un confinament de 10 dies, que és el que em va marcar la doctora, i després de realitzar les proves corresponents, em trobo bastant bé. Els dos primers dies vaig tenir malestar al cos, com si fos una grip, però després ho vaig passar bastant bé, tot i que vaig perdre el gust i l’olfacte. Als 10 dies em vaig fer la segona prova i vaig donar negatiu. 
 
Supera la Covid-19 i es troba amb un confinament general de tota la plantilla... No va tenir temps de ‘tornar’ al carrer...
[Somriu]. Correcte. Al final em vaig adaptar al que hi havia. Ens vam trobar amb aquest petit contratemps. Esportivament va ser una mica negatiu, ja que va passar tot just després d’haver guanyat a la UE Olot. Un partit que va servir per recuperar la bona dinàmica després del partit contra el Gimnàstic Tarragona. Les coses passen perquè han de passar, i ho hem d’acceptar. Ara hem tornat a entrenar i ens tocarà recuperar la dinàmica de grup.
 
Abans d’aquesta aturada obligada, com veia l’equip?
Sabem que la segona divisió B espanyola és molt complicada i el nou format d’aquesta competició t’obliga a estar cada partit al mil per mil. Els petits detalls decideixen els partits. Ens veiem bé perquè al final, després del partit contra la UE Olot vam tornar de nou a la dinàmica de victòria. A veure quan ens toca recuperar els partits posposats pel brot per posar-nos al dia de la competició.
 
La derrota a Tarragona contra el Gimnàstic, força dolorosa, què va suposar per a la plantilla?
Més que res jo crec que va ser dura per com va anar el partit. Jo, la veritat, és que el vaig veure des de casa perquè estava confinat i no em quedava un altre remei, i sí que és cert que va ser una mica estrany amb un home més nosaltres i des del minut 60, però són derrotes que poden passar. Intentarem que no torni a succeir i aprendre’n. Sincerament va ser un cop dur, tot i així, a la setmana següent ens vam refer i vam guanyar la UE Olot. Aquesta va ser una victòria fonamental.
 
Aquest últim triomf va significar un punt d’inflexió?
Sí. Sobretot a nivell de tranquil·litat, per refermar el que estem fent i per veure que estem treballant bé. És evident que hi haurà partits que se’ns poden complicar, com el del dia del Nàstic. Ho hem de tenir en compte, perquè en aquesta categoria si baixes pistonada no et perdonen, i si et passa hem de saber aprendre’n per als següents partits.
 
El dia 16 de desembre tornen a competir després d’aquest confinament, i serà en una eliminatòria de Copa del Rei a partit únic contra el Burgos CF. Un equip de la mateixa categoria que l’FC Andorra, però en un camp complicat, El Plantío.
El Burgos és un rival molt fort. El camp on juguem és un bon estadi. Ells apretaran i ens obligaran a donar el millor de nosaltres per poder classificar-nos.
 
Com està l’equip després d’aquest confinament de 10 dies?
Bé! La veritat que els nois han arribat bé. Els casos de la Covid-19 en aquest rebrot no han estat greus, però sí que molts d’ells han tingut símptomes. Ningú de gravetat i això és el més important.
 
En aquest nou projecte de l’FC Andorra hi ha hagut molts canvis. Com està veient l’adaptació dels nous fitxatges?
Estan aportant el millor de cadascú. Són nois humils i treballadors que provoca que tot vagi més rodat. És cert que a la part de davant va marxar Ernest Forgas, Musa o Moha, però els nous que han vingut han arribat amb ganes i il·lusió. Tots ens aporten moltíssim. Amb el pas de les setmanes l’equip s’anirà consolidant. Anirem a millor, però l’equip es troba en bon moment.
 
Està sent una temporada molt atípica... Jugant sense  públic, passant PCR’s de manera contínua. Com ho està vivint tot plegat?
Cada setmana ens fan controls de PCR abans de competir i ens fa sentir segurs i controlats. És un punt a favor. El tema del públic sempre es troba a faltar i la majoria de jugadors ho noten.
 
Quasi heu aconseguit la ‘immunitat de ramat’.
[Somriu]. Sí. Al final queden pocs per caure, però també està bé que la majoria ho hàgim superat, ja que tenim un marge per poder competir una mica més tranquils. 
 
La posició de porter és l’única que no s’ha tocat aquesta temporada. Millor així?
Seguim els tres. Miguel, Diego i jo. La veritat que continuem treballant com sempre. Al final depèn molt del mister qui fa jugar.
 
Ser porter és una mica ingrat.Nacho Castro us intercala amb la titularitat amb Bañuz. És bo o dolent?
Al final ho hem d’assumir de la manera més professional que es pugui. El mister si va rotant és perquè confia en nosaltres. Hi haurà partits que agraden més o menys, però ens hi hem d’adaptar, i sobretot pensar en l’equip.
 
Com és la seva relació amb Bañuz?
Molt bé amb ell. Tenim molt bona relació, però també amb Diego Huesca.
 
La paraula ‘ascens’, pressiona?
Aquesta paraula marcarà el camí de la temporada. Si no ens marquem aquest objectiu no estaríem anant pel bon camí. Hem d’anar partit a partit i intentar guanyar-los tots. La segona B és una competició molt complicada i ja veurem on estem. Tant de bo estiguem a dalt, perquè és l’objectiu que tenim tots.
 
Hi ha nervis quan es perd?
Bueno... Al final convivim amb això. La victòria i la derrota sempre van de la mà i el marge és molt fi. Òbviament, es treballa més tranquil quan guanyes un partit.
 
Va debutar amb 16 anys al primer equip de l’FC Andorra a Aixovall i va tornar amb 26. Ha canviat molt el club?
La veritat és que sí. A tots els nivells. En aquella època érem tots jugadors del país. Ara el club, amb jugadors de fora i de nivell molt alt, ha fet un salt de qualitat molt important.