Diari digital d'Andorra Bondia
Lluís Marín va anunciar ahir a Arinsal la seva retirada després d’assolir molt bons resultats i ser castigat per les lesions. Foto: Víctor Duaso
Lluís Marín va anunciar ahir a Arinsal la seva retirada després d’assolir molt bons resultats i ser castigat per les lesions. Foto: Víctor Duaso
Lluís Marín deixa el surf de neu després de 16 anys a l'elit. Foto: Víctor Duaso
Lluís Marín deixa el surf de neu després de 16 anys a l'elit. Foto: Víctor Duaso

Lluís Marín abaixa la persiana



Escrit per: 
Víctor Duaso
Per desgràcia, aquesta la crònica d’una retirada anunciada. De les alegries per resultats mai vistos, a les tristeses per les nombroses lesions. Lluís Marín, de 32 anys, ha fet un màster de caure’s, enfonsar-se, aixecar-se i tornar-hi. Esportivament deixa dos podis a la Copa del Món de boardercross (tercer a Valmalenco 2012 i tercer a Feldberg 2016) set vegades entre els 10 primers, vuitè al Campionat del Món d’Àustria, vuitè de la general de la Copa del Món del 2016, 12è del rànquing mundial per punts FIS, tres participacions olímpiques a Canadà 2010, Rússia 2014 i Corea 2018 i 16 temporades a l’elit del surf de neu, un esport pel qual aquí s’ha apostat més aviat poc. Des de fa ja més de dos anys les lesions han maltractat Lluís Marín,  i també les commocions cerebrals i ahir va anunciar que es retira i ho va fer com a ell li agrada, és a dir, sense gaire estridències. De fet, ni volia dir adeu amb una roda de premsa. Plega i no competirà en els seus quarts Jocs Olímpics. No plega fart, sinó content, perquè creu que és el millor per a ell. No va plorar, tot i que segurament, ja va gastar les llàgrimes en la intimitat. “Aquesta és una decisió difícil, i més abans d’uns Jocs Olímpics. Valorant molts aspectes i mirant per la meva salut i estat físic he decidit que aquest era el moment d’aturar la meva carrera esportiva. No és una decisió presa en dos dies. Ha estat molt meditada”, d’aquesta manera va començar Lluís Marín. Sense cap discurs escrit i parlant ràpid, tal com fa ell, i com feia també a la neu. Penja la planxa el mateix any que una bona amiga seva, Mireia Mimi Gutiérrez, també anunciés que es retirava. La Federació Andorrana d’Esquí (FAE) està en plena remodelació obligada, i totalment inesperada. “El boardercross és un esport que m’ha aportat moltíssim i unes sensacions que mai més tindré a la vida”. 
Les lesions han estat un autèntic malson. “La vida és molt llarga. Hi ha un després, i veient com està la meva esquena i els problemes que tot plegat comporta doncs ha arribat un punt que competia més contra el meu cos que contra els meus rivals”. 
El seu futur, ara per ara no passa per la FAE i sí per ser preparador físic personal. L’ens no li tanca les portes, però Lluís Marín, com quasi sempre, vol fer la seva. “He tingut moltes lesions, algunes de les quals molt greus. Les commocions cerebrals van ser bastant fortes i em van fer pensar una mica més. Em vaig plantejar que no podia tolerar les càrregues d’entrenament i em vaig plantejar que per estar a mig gas i patint, el millor de tot era no continuar”. El seu somni era una medalla olímpica. Es quedarà en un somni. “Em vaig començar a plantejar la retirada quan estava patint més que gaudint.” 
Va recordar els seus inicis amb Pere Goicochea. “Era molt dolent surfejant. Molt! Més aviat era un motivat com Pere Goicochea. Ficant moltes i moltes hores vaig millorar molt. Finalment, m’he fet 10.000 llistes, ho he valorat tot molt i la decisió presa és la millor”. No se sent alleujat. “No me’n vaig perquè estigui fart, sinó perquè és el millor per a mi. Això sí, reconec que ha estat una discussió molt llarga amb mi mateix. Una vegada ho vaig decidir li vaig dir a la meva parella i també a la meva família. Ells volien que seguís fins als Jocs Olímpics, però vaig valorar altres coses.”
Lluís Marín també es va mostrar crític, i més ara quan el surf de neu es queda només amb Maeva Estévez i també el jove Mario da Cruz. “El país no s’ha involucrat gaire. No hi ha condicions per als entrenaments. Sense un estímul és molt difícil captar joves surfistes de neu. Jo vaig tenir la sort de creuar-me amb Pere Goicochea. Dos motivats, i gràcies a ell i també a altra gent em vaig poder dedicar a això. No tenir lloc on entrenar sempre implica entrenar lluny i a alguns llocs les pistes són de pagament”, va dir Lluís Marín, que va rebre un reconeixement pels seus 16 anys a la FAE i també un vídeo amb imatges d’ell. En cap moment, cap llàgrima. Molt sencer i acompanyat d’un altre amic que també es va retirar de manera prematura de l’esquí alpí, Roger Vidosa.
 
Llàgrimes de Carles Visa
 
Qui no va poder evitar emocionar-se va ser Carles Visa, el gerent de la FAE i també director de la secció de surf de neu. Ell sí que tenia davant un text per llegir, però va acabar emocionat. “Lluís Marín ha estat l’esportista més gran del país respecte a resultats. Acomiadem l’esportista més gran d’Andorra. L’únic de la FAE a ser vuitè del rànquing de la Copa del Món i el 12è del rànquing mundial de la FIS”. Visa també va valorar l’esperit de sacrifici del surfista de neu. “Ha hagut de superar grans problemes i sempre ho ha fet”. També va aprofitar per enviar-li un missatge sentit per després no aguantar les llàgrimes. “No et retreguis res. Has estat el més gran dels esportistes. Gràcies per aixecar-te tantes vegades i per tots els moments que ens has fet viure. Et trobarem a faltar i la FAE sempre serà casa teva. Tu m’has fet somiar amb resultats molt importants”, va expressar Carles Visa. 
Lluís Marín ho deixa després de visites al podi durant una bona època i també moltes visites a l’hospital. Els resultats assolits queden dins d’una secció de la FAE que durant molt de temps només la va aguantar ell. Ja no li quedaven forces per tornar a aixecar-se una vegada més. 
Lluís Marín
FAE
Carles Visa
Comentaris: 1

Comentaris

El meu reconeixement

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic