Jorge Santos, jove defensa de Villacañas (Toledo), denuncia amb un comunicat al seu Instagram que la UE Sant Julià va presentar a Immigració un contracte diferent del que va signar el dia de la seva arribada. El jugador, de 20 anys, ja ha tornat cap a casa i es planteja interposar una demanda al club
 
“El que semblava molt bonic, il·lusionant i que ho afrontava amb moltes ganes, es va convertir en una autèntica odissea des del primer minut que vaig trepitjar Andorra. El club amb el qual em vaig comprometre s’ha encarregat de mentir-me i de no respectar-me”. Amb aquestes paraules Jorge Santos s’expressava dissabte a través d’Instagram. El defensa de Villacañas (Toledo), de 20 anys, ja ha tornat cap a casa mentre espera arribar a un acord econòmic amb el club que si no es tanca no descarta interposar una demanda. 
El jugador, que també pot actuar de lateral esquerre i de migcampista, va arribar a jugar a les categories inferiors de l’Albacete Balompié, el Mora CF juvenil, Los Yébenes San Bruno de divisió d’honor juvenil i abans d’encetar la seva primera aventura fora del futbol espanyol, al CD Belchite. “El mes de juliol em va arribar l’oferta de la UE Sant Julià a través del meu representant. Vam negociar el contracte durant dues o tres setmanes fins que ens vam posar d’acord. Tot i tenir bones ofertes a Espanya vaig decidir acceptar i començar aquest camí, ja que això de jugar a primera divisió i començar una vida de jugador professional ho vaig veure amb bons ulls”, va recordar Jorge Santos, que va arribar al país el 9 d’agost i l’endemà començava la pretemporada. “Vaig arribar totalment recuperat d’una lesió que vaig patir el mes de gener amb el Belchite de Saragossa, però a l’abril em vaig recuperar”. 
El de Villacañas, després de tot el que va succeir, va recordar les situacions que va viure tant inicialment com després. “L’endemà d’arribar al país vam signar el contracte, i d’aquest hi havia una còpia de contracte. Vam signar la llicència i després un document per a la residència. Hi havia un quart paper que ens van dir que en cas d’estar de baixa cobraríem una quantitat. En cap moment ens diuen quant seria i ens deixen llegir aquest document. Signem i així va quedar la cosa. Vam pecar de confiança”. 
Jorge Santos, l’endemà de signar va demanar aquest quart document. “Volia una còpia per saber quant cobraria en cas d’estar de baixa, i quan el vaig demanar em van dir que no em donaven cap còpia perquè no l’hi donen a cap jugador i que això només ho pot tenir el club”. I així van passar els dies. “Sense fisioterapeuta, sense entrenador de porters, sense readaptador, sense preparador físic. Es van anar incorporant segons passaven les setmanes, però fins a l’última setmana abans de començar la competició no van arribar tots. Per exemple, de les condicions en les quals estàvem no tinc cap queixa, ni de l’hotel, però a l’hora d’entrenar només teníem una samarreta i un pantaló. Ens havíem de pagar la rentadora...”.
El ja exjugador de la UE Sant Julià  es va assabentar a través d’un altre company d’equip de la seva situació contractual, fet que va despertar el seu neguit. “Fa dues setmanes van fer fora un company i a través d’ell vam descobrir que el contracte vàlid era aquell quart document que vam signar. I aquest és el que el club va presentar a Immigració. Llavors em vaig posar en contacte amb els advocats de l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) i aquests amb l’Associació de Futbolistes Andorrans (AFA) i m’aconsellen anar a Immigració a buscar una còpia del meu contracte. A ells els ho explico tot i em donen una còpia del contracte. En aquell document hi havia clàusules canviades i d’algunes d’elles ni s’havia arribat a parlar”.
A partir de llavors, el defensa toledà es va posar en contacte amb el club. “Ens demanen un compromís de jugadors de primera divisió, que és molt normal, però el primer professional ha de ser el club. I clar, si és així no podem tenir duplicitat de contracte ni tampoc una samarreta i un pantaló per entrenar. Vam decidir que el millor era no continuar i quan els ho dic al club es mostren reticents i a més em diuen que el contracte que vaig signar i del qual tinc una còpia no és vàlid. Jo els dic que això ho haurà de decidir un professional. S’aprofiten que no tenim coneixement d’uns advocats”. 
Jorge Santos no va passar el seu millor moment al país, ans el contrari. “Va ser una setmana molt complicada per a mi i també per a la meva família. Ràbia i impotència. No ho he passat bé. S’ha acabat i ja tinc ganes d’afrontar un nou repte”. Ell ja ha tornat a casa. “No descarto tornar al país en un futur. Diumenge vaig veure la primera jornada per internet... Viure aquí m’ha agradat i m’he quedat amb ganes de jugar en aquesta lliga”. Abans que vingués cap a Andorra diu que ja el van advertir. “Un excompany em va avisar, però per manca d’impagaments. Quan em va passar tot plegat després ja em vaig informar i vaig assabentar-me de més coses. Des de l’Associació de Futbolistes Andorrans m’han ajudat moltíssim en una situació límit als meus 20 anys”. 
El defensa acaba una etapa que anava a ser il·lusionant amb un cop molt fort que de cap de les maneres s’esperava. “Una decepció molt gran. Per sort AFE ens proporciona ajuda a nivell psicològic. A mi el que més m’ha molestat és que m’han mentit. A mi m’ho diuen això des del primer dia i llavors jo decideixo si accepto o no. I no va ser així. No van anar de cara. Tot el contrari. No m’esperava el més mínim. Potser això d’impagaments. Sabia que era una aventura difícil. La meva feina és ser futbolista i vaig apostar per venir aquí i deixar la meva parella i la meva família”. Va decidir ser valent i escriure un missatge a l’Instagram. “Espero que d’aquesta manera pugui ajudar altres futbolistes perquè vagin, en un futur, amb compte”.