Ara fa un any que Marc Vales va arribar al Sandefjord. El tècnic català Martí Cifuentes va apostar per ell, ja que el coneixia de quan va entrenar a l’Hospitalet. El curs passat, tot i l’espectacular remuntada, no van poder evitar el descens a l’OBOS-ligaen, la segona divisió del futbol noruec. Enguany estan a 13 partits de complir amb l’objectiu, ja que ocupen el segon lloc i són favorits per a l’ascens a l’Eliteserien, la primera divisió.


Prop de l’objectiu, és a dir, de tornar a Eliteserien, la primera divisió del futbol noruec. La temporada no pot anar millor. Segon lloc i en posició d’ascens directe...
S’ha de pujar sí o sí. El club va fer un gran esforç econòmic mantenint el pressupost que tenia el club a primera. De moment estem a tocar de complir l’objectiu. L’equip està creat per anar a dalt a la classificació i no hi ha una altra opció que pujar a primera. El primer i segon pugen directes, i després el tercer i quart fan promoció d’ascens, i qui guanya aquest play-off juga contra un equip de primera que estigui fent el play-out. En l’últim partit vam empatar 0 a 0 contra el tercer, el IK Start, i fallant un penal nosaltres al minut 95. Tenim a tocar l’ascens, però encara queden partits.

Què suposa per a tu tenir la confiança del tècnic Martí Cifuentes?
Això l’únic que em diu a mi és que he de treballar perquè continuï confiant en mi, perquè la gent sap que em va fitxar ell i tens la pressió d’estar bé sempre. Ell em transmet molta confiança i només em diu que jugui com jo sé. Aquí estic molt bé. Sabia l’any passat amb quin equip signava i que arribava en un moment difícil. No vam aconseguir l’objectiu de la permanència, tot i fer-ho molt bé. 

I encara tens un any de contracte... L’any vinent, amb ascens o sense ascens, es veu aquí encara?
No puc mentir, però sense ascens hauria de mirar què passa amb l’equip, perquè en aquest cas no sé si continuaria Martí Cifuentes i el mateix projecte, perquè el club enguany ha fet un gran esforç per mantenir una plantilla de primera divisió,  i si no pugem ens diuen que hem de marxar perquè ens hem de rebaixar la fitxa, i jo no ho faria. Si s’aconsegueix l’ascens, que tots pensem que serà que sí, doncs clar que m’agradaria complir el meu contracte, perquè és una lliga increïble. Juguem contra equips com el Rosenborg, Mölde... Són tops europeus. Jo el que volia venint aquí era sortir de Finlàndia i jugar a grans lligues, i ho he aconseguit. Sabia el risc que hi havia fitxant, però volia tornar a viure el que vaig viure fa sis mesos.

Com està sent l’adaptació a Noruega?
Ara mateix fa un any que vaig arribar. Aquesta és una cultura increïble. Si d’alguna cosa estic orgullós és d’haver sortit d’Espanya. Allà al final vius en una categoria molt difícil, com la segona B, i no vaig tenir l’opció de pujar a segona o a primera, i aquí el futbol és diferent. La repercussió és de primera divisió i són cultures molt bones. Alta qualitat de vida, i ara que soc pare ens sentim molt segurs.

Ajuda també que al Sandefjord hi hagi molts jugadors espanyols?
Sí ara sí. No puc dir que no m’agrada, però quan vaig començar a jugar a Finlàndia estava sol i t’adaptes igual. Al final és un equip de futbol, i és veritat que l’idioma és una barrera al principi, però després no costa res fer-se amb el grup.

Quines diferències hi ha entre el futbol finlandès i el noruec?
La diferència que hi ha és competitiva. Quan jugues en camps amb 25.000 persones a Noruega l’ambient és totalment diferent a Finlàndia.

Com és com a club el Sandefjord?
A nivell de club té moltíssim potencial. Anteriorment no havia estat ben gestionat, ja que havien tingut molts problemes i érem un equip ascensor, és a dir, pujàvem i baixàvem, i des de l’arribada de Martí Cifuentes hi ha unes facilitats molt grans. Tenim un terreny de joc amb 8.000 persones de capacitat, vestidors gegants, dinem i esmorzem al camp, tenim gimnàs propi. 

Els jugadors noruecs es van adaptar ràpid o els va costar fer-se amb l’estil de Martí Cifuentes?
Aquí tothom lloa el tècnic. Està proposant un estil de joc que de moment està funcionant. Quan va arribar a l’equip només havia sumat sis punts i estava a l’infern, i van fer 23 punts a la segona volta quan ell va arribar. Vam estar a punt de guanyar el Rosenborg o el Brann. 

Com va convèncer el tècnic als jugadors noruecs que estaven acostumats a jugar futbol directe?
Al jugador de futbol, sigui com sigui, li agrada jugar la pilota i tenir possessió i ocasions. Quan et convenç, al final t’atrau. Molts companys noruecs diuen que mai havien gaudit tant jugant i entrenant. Si t’adaptes a aquesta manera de fer, ho valores.   

I tu, et sents bé jugant aquest tipus de futbol? 
I tant! Sí que soc un jugador que valoro molt el meu físic, i jo estic més que adaptat a aquest joc, ja que també ho feia amb el Reial Madrid C i el Saragossa B. M’hi trobo còmode. També sé que jugant amb la selecció hi ha la imatge que jo, jugant de mig centre, no oloro la pilota i només corro, però jo no soc aquest jugador. A mi m’encantaria jugar de central, però també ho comprenc, i amb la selecció ajudo en tot el que puc, però m’agrada tenir la pilota i sortir jugant. 

L’FC Andorra, equip on va jugar, acaba de pujar a segona B. Com afectarà els internacionals?
Jo només ho puc veure de manera positiva i no hi veig cap lectura negativa. Potser al principi costarà als jugadors andorrans i els que hi són perdran protagonisme o alguns hauran de marxar. A nivell de base millorarà molt, i tots els jugadors hauran de millorar. Potser de primeres, l’FC Andorra perdrà protagonisme a la selecció, però només entrenant faran un salt qualitatiu.

Entenc que no t’han trucat, però t’hauria fet il·lusió que ho haguessin fet?
Admeto que no m’han trucat. Il·lusió? És l’FC Andorra i és clar que me n’hauria fet, però no estic obsessionat a tornar perquè estic molt bé aquí. Valoro moltíssim el que tinc aquí, però sí que trobem a faltar a la família.

Turquia i França al Preeuropeu el mes de setembre i sense cap amistós i, a més a més, en ple procés electoral a la federació. Com està vivint un jugador internacional aquesta situació?
Jo crec que tot s’està gestionant molt malament amb els jugadors internacionals. Personalment jo no sé absolutament res de res. Encara estan pendents els cobraments dels últims partits corresponents al mes de juny, i això no havia passat mai. Són detalls que no agraden gens. Mai m’havia sentit així amb aquesta desinformació total, però també és veritat que potser ells no saben moltes coses i no poden explicar res. Sigui com sigui, afrontem dos partits molt importants a nivell esportiu i també a altres nivells, perquè es parlarà moltíssim aquests dies de la selecció. Al final anem a cegues i sense cap partit amistós per agafar rodatge. Estic segur que competirem i Koldo farà tot el que pugui.