Les dues victòries consecutives han portat l’FC Andorra a passar del pessimisme més absolut a l’optimisme. Els de Justo Ruiz han pujat fins a l’onzena posició del grup 1 de Primera Catalana i es troben a set punts del segon classificat, l’Horta, i a vuit del primer, el CF Mollet UE. Un dels màxims artífexs del canvi de la tristesa per l’alegria és l’extrem dret Manuel Veiga, més conegut esportivament com a Riera. És el tercer màxim golejador del grup 1 de Primera Catalana amb set gols en 12 partits i 0,6 gols per matx. No és només el seu poder golejador el més destacat, sinó tot el que genera per a l’equip des del punt de vista ofensiu: un bo un contra un, desequilibri, assistències i també espectacle. És l’home que marca les diferències, i els rivals ho saben. 
En el seu últim matx, contra la UE Molletense, Riera es va posar l’equip a l’esquena i quan tot semblava indicar que s’acabaria amb empat a 1 va marcar dos gols, quan el matx estava a punt d’agonitzar. Va completar un hat-trick i hauria pogut fer un quart gol si no hagués estat per la bona actuació del jove porter molletà, Marcos, que va desviar una mitja xilena del portuguès i resident a Andorra. “Personalment em trobo en un bon moment. ¿El millor? Estic bé, i també físicament”, va assegurar Riera, que la temporada passada va acabar amb una pubàlgia que ha arrossegat fins ben iniciada la competició. “Em va fer baixar el rendiment i la recuperació no va ser la desitjada ja que vaig forçar. M’ha passat el dolor i està totalment oblidada.”
El jugador, nascut fa 29 anys a Vila Nova de Famalicão, una ciutat del districte de Braga, porta la seva estadística personal de gols amb la samarreta de l’FC Andorra. En tres temporades i mitja ja n’ha sumat 82 en 112 partits disputats. La seva millor marca va ser en la primera temporada, amb un total de 27 gols en 32 partits. No se li cauen els anells per jugar a Primera Catalana. Es diverteix,  i ho demostra cada cap de setmana. “Jugo on vull jugar. Vull estar a l’FC Andorra i he d’estar aquí. M’hi trobo còmode i més a gust que quan l’equip era a Segona Catalana, ja que els equips són més disciplinats a Primera. Tinc clar que encara puc donar molt més de mi perquè estic augmentant la meva capacitat de protagonisme en el joc. Genero més ocasions de gol per a mi i per als meus companys. Tinc més confiança i a la vegada també responsabilitat.” 
Riera va arribar al país fa vuit anys. Tenia només 21 anys i jugava a Segona Divisió B al seu país, amb el Cabeceirense. Quan tenia 16 anys va guanyar un reality per fitxar per al juvenil de l’Sporting de Lisboa, on va coincidir amb jugadors com Nani –actualment al Fenerbahçe i ex-Manchester United– o Miguel Veloso –migcampista del Dinamo de Kíev–. Al país va aterrar a l’FC Lusitans i aquí va començar a demostrar que era un jugador diferent i molt des­equilibrant. La UE Sant Julià el va fitxar la temporada següent. Aquella temporada va conquerir la seva última Lliga. Després de dues temporades va marxar a l’FC Andorra i va viure dues etapes de professionalisme a la lliga xipriota amb l’APOP i l’Ayia Napa. “No era el que volia i vaig tornar.” Ara és empresari i també golejador d’un equip que aspira a tornar d’on mai hauria hagut de sortir. “És factible pujar a Tercera. La plantilla és bona”, va sentenciar el jugador que marca les diferències a l’FC Andorra.

Riera es planteja crear una associació d’esportistes a l’estil AFE

Té una marca de roba esportiva que vesteix, entre altres equips, l’FC Andorra, i també munta esdeveniments esportius. Un dels seus últims projectes va ser el torneig de futtennis i també en va fer un de futbol 3x3. El seu cap no s’atura. Està creant una aplicació per al futbol nacional i també té en ment dissenyar una associació d’esportistes a l’estil de l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), però de tots els esports. “A Andorra no existeix i m’agradaria fer una presentació el 2016”, va reconèixer. I és que Riera també dóna suport a l’FC Andorra a l’hora de buscar patrocinadors i fer créixer el club. “Pel que fa a estructura els falta molt. Tenen mancances. Lluís España està sol i el club no està assessorat per gent capacitada. Jo em baso en el que va dir Gorka Aixàs, a qui van titllar de boig quan va dir que arribarien a l’ACB; jo crec el mateix de l’FC Andorra. Ells s’han guanyat el suport institucional i nosaltres hauríem de fer el mateix. El club té molt de potencial i necessita crear una bona estructura amb gent més involucrada.” El suport de Riera a l’FC Andorra li ve de lluny. “El club representa molt per al país. Valoro molt la història del club i la gent moltes vegades s’oblida de la història.” El professionalisme en el futbol està descartat per Riera, a qui aquest estiu va trucar un equip de la segona anglesa per provar. “La meva ambició és en l’àmbit social”, va dir.