Dos partits a la Lliga Endesa serveixen als jugadors del BC MoraBanc Andorra per saber en què consisteix això de jugar a l’ACB. Els que ja l’havien disputat ja ho coneixen però la resta, que són uns quants, van poder comprovar contra l’Unicaja de Màlaga i el Bilbao Basket com es competeix a la millor Lliga del continent. Dos elements són els que més destaquen, a més de la qualitat dels rivals que tenen al davant. La velocitat en el joc i el poder físic és el que més els ha sorprès.

Shaun Green ja venia avisat. Per aquest motiu, durant l’estiu va estar-se preparant a Utah. Sabia que comparant-ho amb la LEB Or es trobaria jugadors en la seva mateixa posició, i que el cobririen, que serien més alts i forts. “El canvi més significatiu és que és més físic en totes les posicions”, afirma l’estatunidenc, que admet que per seguir millorant “necessito canviar una mica el meu joc” per adaptar-se al que l’entrenador, Joan Peñarroya, li exigeix. No només en la línia exterior, sinó també sota la cistella. “Em demana més ajuda en el rebot”, indica. Hi treballa, però aquesta idea demanarà temps perquè es troba que atrapar-los és “més difícil” perquè els rivals amb els quals ha de lluitar per l’objectiu d’atrapar la pilota “tenen més físic”. L’equip fins ara acumula dues derrotes, però aquesta és només una circumstància passatgera, perquè els partits disputats fins ara fan que tingui “bones sensacions. Podem competir amb tots. Només depèn de nosaltres”.

Qui també s’estrena en la categoria és Thomas Schreiner. Després de dos anys a la LEB Or, aquesta temporada “es tracta d’una Lliga millor sens dubte, amb molt físic i un joc molt ràpid. Però el bàsquet és bàsquet”, assenyala l’austríac, que sap adaptar-se a les vicissituds. I una d’aquestes és el rival de torn que sempre té a sobre. Qui el marca. “Em trobo amb millors jugadors” en la posició de base, “però jo jugo com sempre”.

Georgios Bogris també debuta aquesta temporada, però ho fa venint de la Lliga hel·lena. De com hi ha aterrat “estic satisfet, però al principi estava una mica nerviós per veure com m’anaven les coses perquè jugava per primer cop fora de Grècia”, assegura. Es troba amb una altra filosofia. “A Grècia és una mica diferent. És més com l’Eurolliga, més físic. A l’ACB en canvi és més ràpid”, fet que comporta que hi hagi “marcadors més alts”, un fet que a Grècia “és impensable”. En els conjunts que configuren la competició, i les seves plantilles, també hi troba diferències: “Allí hi ha pocs equips que estan en el Top i la resta són de menys qualitat. Aquí, pel que estic veient, menys dos o tres tota la resta són forts.”