La federació espanyola (RFEVB) i les seves decisions i actuacions sempre són una font de maldecaps per als clubs. Ha retardat l’assemblea fins aquest dissabte i si no fa cas de les reclamacions dels equips, aquests es podrien arribar a plantar, farts d’una situació que dura anys.

Semblava que l’ens en aquesta ocasió actuaria d’una forma diferent veient la complicada situació econòmica. Es va arribar a un acord per reduir les despeses de la temporada en diferents conceptes, al voltant d’uns 16.000 euros, però les darreres reclamacions dels clubs no les accepta. Aquests valoren que es pot retallar més. “No han acceptat res. Encara es pot estalviar més, com en els arbitratges, on poden enviar els àrbitres més propers d’on es disputi el partit. No cal que creuin tota Espanya”, indica el tècnic del CV Andorra, Lluís Hillaire. L’afany recaptador a què els té acostumats l’ens, els fa dir prou: “No podem ser els financers de la federació”. Per aquest motiu, en cas de no fructificar les demandes, “la posició dels clubs és la de plantar-nos”.

Dimarts vinent venç el termini de renuncia a la Superlliga i dijous s’ha d’efectuar la inscripció. Però en haver retardat excessivament la realització de l’assemblea, “no té lògica que es mantinguin les dates aprovant la reglamentació dos dies abans”. Aquesta situació ha portat les entitats a formar una associació de clubs de la Superlliga i Superlliga 2, a més de la competició femenina, on “tots anem a una i puguem defensar els nostres interessos”, que passen sobretot per salvaguardar-los “dels problemes econòmics greus pels que estem passant”, perquè “no volem que sigui una escabetxinada” en el nombre de renúncies. Un exemple és a la Superlliga, on el CV Almoradí ja ha confirmat que la pròxima temporada no disputarà la màxima categoria. També estan a l’expectativa de com quedaran conformades les dues primeres divisions, ja que “hi ha equips que esperen a veure qui s’apunta i a on per saber quant els poden costar els desplaçaments”. Els clubs volen tancar tots els serrells, sense presses i no dubten que “si la Lliga ha de començar més tard del que està establert, doncs que ho faci”.

Costa tancar el pressupost

Els últims mesos el CV Andorra està tractant d’assolir el pressupost necessari per poder afrontar amb garanties la Superlliga, que rondaria els 100.000 euros. Però de moment els inputs provinents del sector privats escassegen: “De moment no tenim resposta pràcticament de ningú”. Un fet que preocupa i fa pensar com actuar: “Podem tirar-nos a la piscina i apuntar-nos a la Superlliga per tenir més temps per trobar col•laboradors i patrocinadors”. En els propers dies es decidirà tot.