Posada en escena del Ral·li Dakar. Ahir es va fer a París la presentació oficial del recorregut del 2015, en què es van revelar les últimes sorpreses que els organitzadors preparen per a la pròxima edició. L’Argentina, Xile i Bolívia són els països protagonistes d’aquesta setena ocasió en què el raid més famós del planeta passarà per terres de Sud-amèrica. Seran dues setmanes d’autèntica duresa, en què tots lluitaran contra la sorra, les dunes, les pedres i tots els elements que es presentin per complir els seus objectius. Per uns, ben pocs, són guanyar. Per altres, la majoria, són simplement acabar. Ser capaços de superar el repte.

Són més de 9.000 quilòmetres els que tindran al davant els equips, amb Buenos Aires com a punt de sortida i arribada final. Ben aviat pilots i vehicles es posaran a prova, ja que tot just en la segona jornada afrontaran l’especial més llarga del raid, de 518 km. Serà un bon test per començar, amb terreny dur d’entrada, per passar a la pols i acabar amb sorra. Al contrari d’altres anys, el bucle del recorregut es realitzarà en sentit invers. L’entrada a Xile en la quarta etapa es fa pel pas de San Francisco, que arriba quasi als 4.800 metres d’altitud. Tot un repte per a pilots i mecàniques. A l’altra banda ja els espera el temut desert d’Atacama.

En aquesta ocasió les diferents categories tindran la jornada de descans en diferents dies. Serà entre el bivac d’Iquique i el pedestal bolivià d’Uyuni. Les motos i els quads la tindran el 10 i els cotxes i els camions el 12. Entremig, l’11, tots els vehicles estaran en carrera en diferents etapes i per primera vegada en la història del Dakar hi haurà tres recorreguts diferents. Serà una etapa marató de 805 km que superarà els 3.500 m d’altitud. Els participants no podran comptar amb assistència. En la tornada a l’Argentina els Andes tornaran a fer acte de presència. L’especial de la desena etapa comença a Salinas Grandes, a 3.600 m, i després afrontaran el pas de l’Acay, a 4.970 m. Per al penúltim dia, pel si el cansament no ha estat suficient i el desgast dels vehicles tampoc ha arribat a la seva màxima esplendor, hi ha programat el recorregut més llarg, de 1.024 km. L’última jornada, abans d’arribar a Buenos aires, hauran de superar les pistes ràpides.

Albert Llovera afronta la seva segona aventura del Dakar sud-americà. Va ser a París en la presentació i valora que “des d’un bon començament serà dur, més que en l’edició passada”. L’organització ha preparat un itinerari en què “hi ha moltes etapes en altura, on els cotxes pateixen més. No corren tant perquè els falta aire”. El seu objectiu serà en aquesta ocasió poder travessar la línia d’arribada a la capital argentina: “Volem completar el Dakar i fer-ho el millor possible en la classificació.”


414 vehicles

L’atmosfera que té aquest raid fa que, per molta duresa que tingui, des d’equips oficials professionals fins a pilots amateurs s’ho paguin tot de la seva butxaca, amb algun patrocinador donant un cop de mà, i vulguin ser a la prova. En total competiran en aquesta edició 414 vehicles. Els més nombrosos seran les motos, amb 164. També hi haurà 138 cotxes, 64 camions i 48 quads. En total són 665 competidors els que prendran la sortida, amb 11 dones entre ells. El nombre de debutants és de 72.

Qui suma uns quants Dakars és el japonès Yoshimasa Sugawara, conductor d’un camió que amb 73 anys és el participant més veterà. Per contra, el més jove és l’argentí Jorge Lacunza, pilot de motos de tan sols 18 anys. Hi ha 53 nacionalitats representades. Els més nombrosos són els francesos, un 18%, seguits pels holandesos (14,8%), els argentins (12,2%), els espanyols (6,2%) i els xilens (5,9%). Per primera vegada hi haurà participants de Nova Zelanda, Índia i el Turkemistan.


L’Àfrica no és una opció

Els orígens i l’esperit del Dakar es troben a l’Àfrica. No només pel nom de la capital del Senegal que porta el ral·li. Però tornar a aquell continent “de moment és impossible”, afirma Etienne Lavigne, director de la prova, argumentant que “quan el vam haver d’anul·lar el 2008 la situació era molt difícil. Des de llavors ha empitjorat. Mali, país que vam visitar tantes vegades, està en guerra. El terrorisme s’estén per totes bandes. A això ara hi hem d’afegir l’Ebola”. No poder tornar-hi “és una pena per aquests països, que estan perdent tantes coses. La geopolítica no ens permet de moment tornar-hi, encara que si algun dia poguéssim fer-ho seria magnífic. Avui és impensable”.

A Sud-amèrica tenen el terreny adequat i les condicions perfectes per prendre el relleu i no deixar-lo. “Hem trobat les bases adequades per treballar i crec que podrem quedar-nos-hi molts anys. L’Argentina i Xile s’han convertit en la base, però no descartem sumar noves destinacions.” En aquesta direcció “tenim contactes amb altres països, com l’Equador, Colòmbia, el Brasil i Paraguai, on es disputa una prova de les Dakar Series”. L’opció canarinha és complicada, perquè un cop organitzat el Mundial de futbol l’estiu passat i vist el que tenen al davant, els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016, tenen “unes altres prioritats esportives”. Tot i així “estem en contacte amb alguns estats brasilers que estan interessats en el ral·li”.