Nacho Llovet afronta la seva tercera temporada al BC MoraBanc Andorra amb il·lusió i moltes ganes de “tornar a gaudir amb la nostra gent”. El pivot està convençut que els canvis que hi ha hagut a la plantilla milloraran el joc col·lectiu, fet que no només afavorirà el seu joc, sinó que també farà que altres jugadors de l’equip “pujaran molt el seu rendiment”. Objectiu? Els de sempre: Copa, play-off i passar rondes a Eurocup.

Com afronta la temporada?
Amb molta il·lusió i ganes d’una mica de normalitat. L’any passat tothom pot considerar que va ser una temporada un pel o molt anòmala i que al final, tot i que va anar bé, va ser una mica per salvar la situació. Tenim ganes de tornar a gaudir amb la nostra gent, de la Bombonera, i amb el canvi de format de l’Eurocup també d’assolir objectius il·lusionants.

Des d’un punt de vista individual, què n’espera després de l’any passat?
L’any passat va ser estrany perquè hi va haver tantes lesions que vam acabar sent set pivots i va haver-hi moments que vaig haver de jugar molt de 4, després molt de 5, després vaig jugar poc, també vaig estar lesionat... Ens va costar molt agafar el ritme, com a mínim a mi personalment. Va haver-hi moments que semblava que l’agafaves i tot d’una et paraven tres setmanes a causa de la Covid, després tornaves a estar bé i hi havia una nova lesió o fitxaven gent nova... Va ser tot un popurri que no ens va deixar tenir estabilitat.

Una estabilitat necessària.
Sí, i aquest any esperem tenir-la. A més, hem canviat algun jugador clau, per exemple Jeremy Senglin per Codi i també amb Drew, que al final són jugadors que tenen molt la pilota a les mans i que crec que aquest any guanyarem capacitat de passada i de joc col·lectiu. I en aquest aspecte, en puc sortir beneficiat perquè soc un jugador a qui li agrada jugar col·lectivament i m’agrada que potser intentant generar un  avantatge per a algun company aquest després em retorni a mi. Crec que el joc d’aquest any de l’equip potser m’afavoreix una mica més.

Faltaria un altre 5?
La clau és que els que hi som estiguem sans. Si en Moussa està sa, el Tunde està i jo també, crec que estem bé en la posició. En Moussa ha demostrat ser un jugador alt i potser és qui tindria més intimidació dels tres, però tant en Tunde com jo hem demostrat ser jugadors versàtils que podem defensar fort. Jo puc ser més agressiu en el pick and roll, fins i tot jugant defenses de canvis, defenses a dins sent mòbils, intentant estar per davant, intentant barallar i poder canviar la configuració d’equip i jugar amb aquest small ball a vegades que crec que pot ser bo. I si estem sans no té per què faltar-nos ningú més, hem demostrat que ens podrem valdre. 

I com està en Moussa?
És el jugador amb més incògnita perquè és qui porta un any i mig fora. De moment està entrenant bé, però està clar que li costarà agafar el ritme de competició perquè són molts mesos.

A nivell col·lectiu, Copa, play-off i el més lluny que es pugui en l’Eurocup?
Sent un equip humil crec que els últims anys hem acostumat la lliga i l’afició a estar sempre allà. La temporada passada ens vam quedar a una victòria del play-off i del Top-16 d’Eurocup, i també a una de la Copa, on de fet, hauríem entrat si el calendari hagués estat seguit. Fa dos anys vam entrar sobrats a la Copa i estàvem molt bé per al play-off i es va parar tot. L’objectiu hauria de ser el mateix, seguir aquella línia. Sent un equip que competeix contra tothom, no deixar-nos anar mai, i en aquest sentit sabem que si estàs allà sempre acabes guanyant molts dies. Personalment? El que has dit: Copa, play-off i al Top-16 de l’Eurocup dono per fet que hi serem perquè entren 8 de 10 del grup. I l’objectiu és intentar passar algunes rondes, gaudir d’aquest nou format, una espècie de March Madness de play-off que per a l’aficionat pot ser molt divertit i per a nosaltres també, i si agafes un bon estat de forma a partir de finals de març-abril pots arribar lluny.

I pot afectar el canvi i jugar una lligueta de 18 partits?
Els últims anys l’equip sempre s’havia classificat per a la segona fase, i al final jugaves 16 partits, ara es passarà a 18 i sabent que el play-off després és molt més curt. Així crec que el calendari no ens variarà gaire, no crec que ens afecti massa.

I a nivell psicològic? En un grup de 4 no hi ha marge d’error i en una lligueta sí .
Sí que és possible des d’aquest aspecte, però si nosaltres som ambiciosos, que ho som, sabem que no és només qüestió de passar, sinó d’evitar les places 6, 7 i 8 per no enfrontar-te als cocos de primeres. L’ambició estarà aquí, però això que dius també els pot passar a altres equips i per tant nosaltres aprofitar-ho.

Com veu l’equip després dels primers entrenaments?
És aviat, però es comencen a veure detalls dels jugadors que estan una mica cridats a portar la batuta. A l’apartat exterior, amb en Codi i en Drew, que són jugadors amb experiència i amb bona lectura de joc i bona passada. L’any passat potser depeníem una mica més d’individualitats en l’aspecte exterior i aquest any crec que passarem millor i tenim jugadors que pujaran molt el seu rendiment gràcies  que el joc col·lectiu sigui millor. 

Com va la integració de les cinc cares noves?
De moment està sent molt bona. En Mario ja coneixia la lliga espanyola, venia del Madrid i té una cultura del bàsquet d’aquí, també en Conor, que venia de dos anys a la Penya. I els americans, gràcies al Clevin, que els fa una mica d’enllaç, també han arribat amb una predisposició enorme. La integració està sent molt bona. I amb l’Amine igual. Segurament havia parlat amb en Bandja i el fet que al país es parli francès també és positiu i segur que el fa sentir més còmode. La integració està sent molt fàcil amb tots. Crec que som un grup que ho fa tot fàcil, de seguida ens els hem endut a sopar per mirar de fer pinya i per ara va molt bé. 

Primers partits de pretemporada contra Penya i Barça, rivals durs.
Forts, però és al que ens hem d’acostumar. Sabem que l’ACB és una lliga molt exigent, on et trobes equips amb moltíssima qualitat, com el Barça o la Penya, que va fer una gran temporada, però també equips que, tot i que a priori tenen una mica menys talent, porten tota la setmana preparant el teu partit i arriben amb el ganivet entre les dents i a vegades t’ho posen més difícil que els altres.

I en 15 dies la Lliga Catalana, pressió per defensar el títol?
Pressió no, però des d’Andorra sempre s’ha afrontat aquesta competició amb molta il·lusió. És un bon termòmetre per mesurar les primeres setmanes de feina i un any més sortirem amb moltíssimes ganes.