Ningú li fa ombra, només ell

No ha arribat la Vuelta a Espanya i ja està sentenciada. A Tadej Pogačar ningú li fa ombra, només ell. El ciclista de Klanec, de l’UAE Team Emirates XRG, va oferir un nou recital amb un atac a Beixalís, a 50,3 quilòmetres de meta, i va treure més de tres minuts a Roglic, Enric Mas, Sepp Kuss, Skjelmose i Carapaz a la quarta etapa, que va començar a Andorra la Vella i va acabar al mateix lloc, a l’avinguda Tarragona. “Pogachitar”, com el va batejar la polèmica influencer que li va proferir comentaris sexistes, ja és història.
No va especular i no va donar cap mena d’opció als rivals. De fet, ve de guanyar dos Campionats del Món seguits amb atacs a 100 quilòmetres de meta i el proper també anirà a guanyar-lo, com sempre fa. I amb rampes del 25% va marxar en solitari per la victòria i per la general. Felix Gall, ciclista austríac del Decathlon CMA CGM Team, va ser neutralitzat, ja que Tadej Pogačar va decidir que fins aquí s’havia arribat. Va rodar en solitari com si la prova no anés amb ell ni amb els rivals.
Al Tour de França del 2026 va guanyar amb una escapada a 43 quilòmetres del final, camí de Gavarnie-Gèdre; el 2019, a la Vuelta a Espanya, a 39 quilòmetres de meta, i es va imposar en solitari a la Plataforma de Gredos; i a l’etapa 20 del Giro d’Itàlia del 2024 va escapar-se a 34 quilòmetres, amb final a Bassano del Grappa.
Li quedava un altre port de primera per pujar i un de tercera abans d’arribar a la meta de l’avinguda Tarragona. Va demostrar que no hi ha ningú al gran grup capaç de fer-li ombra en tres setmanes de Vuelta a Espanya. Va coronar amb 1’35” d’avantatge i la diferència es va continuar ampliant al coll d’Ordino, fins a superar els tres minuts. La diferència es va reduir a 2’39” amb l’arribada a meta de Widar, Gall, Onley, Kuss, Mas i Roglic, mentre que Carapaz va entrar a 2’57” i Skjelmose, a 3’17”. A la general ja està a més de tres minuts de la resta de mortals, amb Roglic segon i Enric Mas tercer.
No va voler jugar a ser periodista quan li van preguntar com titularia la seva enèsima gesta. “Bona pregunta. Han fet un bon treball com a equip i el de Decathlon ha realitzar un bon intent en l’ascens. M’he sentit molt bé en el segon port i he fet el meu atac. És molt bonic guanyar, i sobretot fer-ho amb el mallot vermell”, va indicar Pogačar, que va somriure amb la resposta sobre el titular: “no soc periodista”.
I ho va respondre de manera relaxada, igual que la salutació mentre pedalava al costat del seu company Adam Yates, que feia de seguidor, o quan va rodar amb el rodet just després de creuar la meta. “Ha sigut bonic veure Adam Yates perquè no m’ho esperava. He vist una persona corrent al meu costat i gravant... Pensava que era un fan. És bonic reconèixer gent quan vas a tope”, va dir el líder de la Vuelta a Espanya, ja batejat per alguns com el millor ciclista de la història.
Ara té un altre repte. Sempre n’hi ha. El belga Maertens va guanyar 13 etapes de la clàssica espanyola el 1977. “Estic content amb aquestes dues victòries. Si n’hi ha més, serà un regal. No penso més enllà. Només anar dia a dia, etapa a etapa.” I també va recordar el triomf del 2019 al país, als Cortals d’Encamp, mentre pedregava. “Un gran record”. Aquell dia, la seva parella Zigart era a la meta.
I no dona per decidida la Vuelta a Espanya. “Mai es pot dir això en una Vuelta. Queda molt encara”. Va deixar també un altre missatge. “Ser el millor ciclista de tots els temps? Això ho deixo per als periodistes. Jo només vull gaudir”.
El ciclista resident del Movistar Team, Enric Mas, continua tercer de la general. El d’Artà va acabar sisè en un lloc que coneix a la perfecció. “Lluitem per ser segons perquè sabem que Tadej està en un altre nivell. És la realitat i ho sabíem. Estic content amb les sensacions i toca anar dia a dia. Ell és el millor i nosaltres ens hem de centrar a fer-ho el millor possible.”