Diari digital d'Andorra Bondia
 Emili Pérez, el primer per l’esquerra, amb els ciclistes espanyols als Jocs de Seül 1988.
Emili Pérez, el primer per l’esquerra, amb els ciclistes espanyols als Jocs de Seül 1988.
 El ciclista andorrà, quan tenia 21 anys, a la cita olímpica amb el valencià Iván Alemany.
El ciclista andorrà, quan tenia 21 anys, a la cita olímpica amb el valencià Iván Alemany.

“No hi ha res etern...”


Escrit per: 
Víctor Duaso / Fotos: Fotos cedides per Emili Pérez
Quan Emili Pérez va assolir el novè lloc a Seül 1988, Joan Verdú encara no havia nascut. Ara els dos comparteixen fita 34 anys després.
 
1988. En bàsquet, l’extingida Unió Soviètica, liderada per Arvydas Sabonis i Rimas Kurtinaitis, es va penjar l’or en vèncer l’extingida Iugoslàvia del malaguanyat Dražen Petrović i de Vlade Divac. En futbol, també la Unió Soviètica d’Igor Dobrovolski es va fer amb l’or en imposar-se a la final a la Brasil de Bebeto i Romario. En natació, Kristin Otto d’Alemanya Oriental va ser l’esportista més llorejada, amb sis ors. Cap dona ho havia aconseguit fins a la data i en nois, el nord-americà Matt Biondi va guanyar set medalles, cinc d’elles d’or. En tennis, Steffi Graf va derrotar a la final l’argentina Gabriela Sabatini. I a la cerimònia de clàusura, l’alcalde de Seül, Yong Nae-kim, va entregar la bandera olímpica a Pasqual Maragall. D’entre 8.391 atletes (6.197 homes i 2.194 dones) de 159 països hi havia representació andorrana: amb dos ciclistes (Emili Pérez i el seu germà Xavier) i un atleta (Josep Graells). I un d’ells va assolir el millor resultat en una cita olímpica d’un esportista andorrà. 
Va ser una novena posició en la prova de ciclisme en ruta. Emili Pérez només tenia 21 anys i va ser el banderer de la cerimònia inaugural en els seus primers Jocs. Aquell 27 de setembre, al circuit de Tongillo, va ser protagonista d’una escapada al costat d’un ciclista de Nova Zelanda, Graeme Miller. A quatre quilòmetres per arribar a la meta, un grup de ciclistes els va atrapar i l’or va ser per a Olaf Ludwig d’Alemanya Oriental. La resta del podi el van ocupar també alemanys, però de l’Alemanya Occidental: Bernd Gröne amb la plata i Christian Henn amb el bronze. Emili Pérez va fer el mateix temps que Henn i es va quedar a tocar del diploma olímpic. 34 anys després, aquesta novena posició en uns Jocs ja no serà única, ja que diumenge Joan Verdú, esquiador d’alpí de la FAE, va igualar el resultat. “No hi ha res etern. Tot està per superar. Això sí, content de compartir-ho amb Joan Verdú, i espero poder-lo saludar quan arribi al país. De moment, li he enviat un missatge felicitant-lo”, va assegurar Emili Pérez.
Ell va matinar diumenge per seguir el  gegant de Joan Verdú. “Clar que em vaig despertar per veure la prova. M’agrada seguir-lo. A la primera mànega va fer el 13è i vaig dir, mare meva! Després tercera a la segona mànega. Com va baixar... Havia de sortir en bicicleta i vaig trucar als companys per dir-los que trigaria 10 minuts més a sortir. Va baixar molt bé i es va quedar a tocar del diploma olímpic com jo. Per a Andorra és històric i ell també ha fet història. Espero que serveixi per a les properes generacions”, va dir Emili.
El ciclista, que ara s’hi dedica a nivell més amateur, va viure una rebuda molt especial el 1988 després de la cita olímpica. “No ho oblido. És espectacular. Per a tot atleta, competir en uns Jocs és molt especial. Abans no ens comunicàvem tant com a ara, ja que no hi havia mòbils ni xarxes socials. Sortir a un estadi, amb la bandera del meu país i durant 30 segons, on tot el món et mira. Com diria Cruyff, gallina de piel. I després la rebuda que em van fer. Aquí no estem massa acostumats a celebrar fites esportives i no ho oblidaré mai. Vaig estar durant molts anys flipant i en un núvol per assumir el resultat”.
Emili també lloa la millora en els esportistes andorrans. “Ara no anem als Jocs a fer acte de presència. Estem allà. Sí que ha costat igualar la novena posició olímpica, però som un país petit i potser durant alguns anys l’esport no s’ha treballat com s’havia de treballar. De mica en mica l’esport andorrà ha anat pujant. Per exemple, Irineu Esteve està entre els 20 primers del món. Abans anàvem i només estàvem allà”.
També va voler enviar un missatge a Verdú. De novè olímpic d’estiu a novè olímpic d’hivern. “Li diré que segueixi treballant com ho fa i que el respectin les lesions. Estic segur que farà un resultat encara més espectacular. És un gran atleta que sap aguantar la pressió i ho pot fer millor. I que gaudeixi del resultat. És un animal. Un porc senglar. Ens pot donar moltes més alegries i estic molt orgullós de poder compartir aquest novè lloc olímpic amb ell. Ara tocarà superar el d’uns Jocs d’Estiu i cada vegada estem més a prop”. 34 anys després fita igualada. De les dues rodes als esquís.
 
‘Cande’ Moreno: “Espero estar dins del Top-30”
 
De Joan Verdú a Cande Moreno. Els Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín 2022 segueixen i avui a les 4 hores, l’esquiadora de la FAE competirà a la prova de descens. Ho farà amb el dorsal 32 i amb l’objectiu de situar-se entre les 30 millors. “En l’entrenament d’ahir em vaig notar una mica millor. He pogut ajustar algunes línies i, en general, he fet una baixada sencera que en el primer entrenament no vaig poder acabar. La prova d’avui l’afronto amb moltes ganes i espero poder estar dins del Top-30”, va assegurar Cande Moreno, que va ser 30a al supergegant de divendres passat. 
En l’entrenament d’ahir,  el segon oficial, ja que diumenge es va anul·lar pel mal temps, Cande va fer un temps d’1’36”14, a 2”96 del millor registre, la suïssa Joana Haehlen. Fins i tot l’entrenador de Cande, Dejan Poljansek, no descarta que la jove esquiadora pugui acabar més endavant d’un Top-30. Dijous, Cande competirà a la combinada. 
Emili Pérez
Joan Verdú
FAE
Jocs Olimpics
'Cande' Moreno
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic