Diuen que a vegades un val més pel que calla que no pas pel que diu. Ell ha pagat els plats trencats. Ell és el sacrificat. El dissenyador de la plantilla es va equivocar en el traç i els resultats de la seva feina l'han deixat al carrer. Deixa de ser director esportiu després de 16 anys al càrrec i també deixa de ser accionista. Va arribar el 2010. El malaguanyat Jordi Clua el va recomanar a Gorka Aixàs i va arribar per substituir Miki Larraz quan el club estava a LEB Plata. Francesc Solana, exjugador ACB, va arribar procedent del Sant Josep de Girona. El seu primer fitxatge va ser el tècnic Joan Peñarroya en substitució de tot un mític de les banquetes, Alfred Julbe. El 22 de març del 2014 es va aconseguir l’ascens a la Lliga ACB. El retorn a la màxima competició del bàsquet espanyol 18 anys després. I la resta és història. Sí que hi va haver un descens a Or, però la temporada següent s'hi va tornar. També un play-off pel títol, unes semifinals de l’Eurocup, la disputa de la Copa del Rei i fitxatges que van donar un rendiment espectacular, com Andrew Albicy, Giorgi Shermadini, Jaime Fernández, Tyson Pérez i algun més, i el més destacat, el base Jean Montero.
Aquest curs va acabar amb la permanència, però amb només 10 victòries i un triple empat a la classificació que va beneficiar el BC MoraBanc i va enviar a Primera FEB el Dreamland Gran Canària. “Jo soc el responsable del que ha passat aquesta temporada, però no sento que sigui el cap de turc. Hi ha hagut desgast i només em queda acceptar-ho. Hem aconseguit salvar el primer equip i aquesta era la meva obsessió durant els últims quatre mesos”, va reconèixer Francesc Solana, que va estar acompanyat per treballadors del club i també d’algun exempleat, el cos tècnic del primer equip i tres jugadors: Rubén Guerrero, Rafa Luz i Chumi Ortega. “Ells són els únics que m’han enviat un missatge de suport, i aquí estan”.
Una roda de premsa de comiat que va començar Gorka Aixàs, el president del BC MoraBanc. Aquesta ha estat la primera decisió després de la seva entrevista dilluns al confessionari, en les seves últimes visites a Ràdio Nacional. “Sense cap mena de dubte aquesta ha estat la decisió més difícil que hem hagut de prendre, però jo no ho veig com un acomiadament, ja que el temps posarà les coses al seu lloc. Aquesta serà casa teva [dirigint-se a Solana]. Ha marcat una època. Va arribar en una etapa molt amateur del club i ha estat cabdal en la nostra professionalització”. A més a més, va emocionar-se. “Hem viscut de tot. Han estat els millors moments de la nostra vida al club de la nostra vida. El teu llegat aquí queda”.
I després va ser el torn de Solana. Emocionat, amb la veu entretallada i fent glops d’aigua. “És un moment en què tinc una barreja de tristesa, decepció i orgull. S’acaba una etapa que jo no volia que acabés. Esperava un final diferent, però ho he donat tot per aquest club, i és un acomiadament que accepto”. I un record per a la persona que el va portar aquí i que ja no hi és, malauradament. “Clua va fer creure a Gorka que jo seria una peça important al club i aquell any tenia un somni i l’he complert”. I després va ser el moment dels agraïments. “Continuaré treballant i formant-me per agafar altres reptes professionals. No es viu de l’aire i necessito treballar”.
Tot seguit, torn de preguntes després de la primera de les dues ovacions de la gent present a la sala. “Dilluns, després de l’entrevista a Ràdio Nacional, ens vam asseure amb Gorka. Ell em va comunicar que ja tenia presa la decisió i ho vaig entendre, ja que jo he arribat al final de temporada amb molta energia perduda. És una decisió en benefici del club”.
Aixàs també va explicar la seva versió. “Ha estat una decisió meditada amb el pas del temps. La vas construint quan vas veient els bioritmes. No és una decisió que prens un dia quan t’aixeques”.
Solana deixa també de ser accionista –a banda també tenia un sou per la seva feina i el seu càrrec–. Aixàs no va voler aprofundir massa. “No té res a veure. Cadascú té les coses que té”. Però Solana va anar una mica més enllà: “sentimentalment continuaré vinculat al club, i de ser accionista ja no ho crec, però no són coses que s’hagin d’explicar”.
Per Solana, el primer equip no s’està desfigurant, tal com va dir Aixàs en l’entrevista de dilluns. “No és aquesta la paraula que jo faria servir. Hem perdut identitat i nosaltres hem buscat el camí per construir aquesta identitat. És molt fàcil perdre-la i ens està costant tornar-la a trobar. Jo estic decebut, estic trist i he d’entendre la decisió”.
I també admet errors. Un dels seus últims encerts va ser el fitxatge de Jean Montero, un base conegut com El Problema, i ara Solana ha passat a ser El Problema i no pas la solució als mals del club. “A vegades és molt difícil encertar, i enguany he comès un error en la confecció de la plantilla”.
Tampoc vol tenir cap retret cap a Aixàs. “El comiat, de la seva part i entre ell i jo, ha estat bé. Això sí, vosaltres mateixos [dirigint-se a la premsa], aquesta rumorologia que hi havia, doncs t’arriba. Agraeixo que no hagi sortit res fins que acabés la temporada. Gorka Aixàs no ho ha fet malament, però les xarxes socials són indomables”.
El seu substitut, que es va saber abans de conèixer el seu comiat de manera oficial, serà Jordi Ardèvol, tal com va avançar Ernest Macià, el periodista de Catalunya Ràdio. “Tinc la sensació que ho he donat tot. Vam anar junts per aconseguir complir un somni. Som un club que crea sentiment. Quan jo vaig arribar venien 200 persones a l’Alay i ara omplim”.
Un total d’onze temporades a l’ACB –amb un sisè lloc com a més destacat–, dues participacions de Copa del Rei –una recordada per aquell camp enrere no xiulat a Sergi Llull–, dues semifinals d’Eurocup –en una eliminats per l’Alba Berlín d’Aíto– i dues Lligues Catalanes ACB, dos ascensos a l’ACB i dos play-offs. I una col·lecció d’encerts amb tècnics i jugadors i també algun altre desencert.