Entrevista a Miguel Bañuz, porter de l’FC Andorra

Ha estat el primer jugador que ha renovat contracte amb l’FC Andorra. L’elxà, de 26 anys, va tenir una primera temporada força curiosa. Va arribar amb el cartell de titular, però va ser suplent de Nico Ratti amb Gabri García a la banqueta. Només va jugar els dos partits de Copa del Rei. Amb l’arribada de Nacho Castro es va estrenar aturant un penal al Rico Pérez i després va arribar la pandèmia.
 
La seva temporada ha estat estranya. Arriba aquí com un fitxatge destacat i no juga,  ja que Nico Ratti està en una forma espectacular i quan debuta a la lliga arriba una pandèmia. Per acabar és el primer jugador a renovar.
Sí. Una mica estrany, però en l’etapa que no em va tocar jugar vaig treballar bé, amb bona actitud i vaig ajudar l’equip a nivell competitiu en els entrenaments. Això va provocar que Nico Ratti tingués un bon nivell durant bona part de la temporada i amb l’arribada de Nacho Castro em va transmetre molta confiança i la vaig canalitzar bé. Llàstima de la pandèmia, que va fer que tot es parés. Ara el club ha decidit renovar-me i jo em sento molt a gust en un club que està fent les coses força bé.
 
Coneixia Nico Ratti?
Sabia qui era, però no havia tingut l’oportunitat de veure’l jugar en molts gaires partits. La veritat és que quan vaig arribar em va sorprendre perquè té un nivell molt alt. Vaig entendre que mereixia jugar i Gabri García va pensar que ell havia de ser el titular. Jo vaig treballar per tenir minuts, i finalment vaig gaudir de dos partits a la lliga.
 
Si hagués continuat Gabri a la banqueta, el final de la seva ‘història’ d’aquest curs hauria pogut ser diferent?
El mister, Gabri García, sempre em deia que estava molt content amb la meva feina i que en qualsevol moment podria entrar a  l’equip. Això sí, l’equip a l’inici de lliga va tenir un nivell molt alt i els rivals no podien plantar-nos cara. Entenc que quan les coses funcionen has de tocar el mínim possible, i a Gabri García li va funcionar durant moltíssims partits. 
 
Quan va militar al Barça B també li va tocar tastar la suplència i ser el tercer porter, però al Vila-real B i l’Alcoyano va ser una peça important. Com va gestionar la suplència amb l’FC Andorra?
Amb el Vila-real B i l’Alcoyano vaig ser un jugador amb un rol molt important, es confiava molt en mi. Vaig arribar a Andorra amb la intenció de fer el salt al món professional, que és l’objectiu del club, i finalment em va tocar gestionar-ho tot més a nivell mental i assumint el meu rol i intentar ajudar en el que pogués. Sempre sent comprensible amb el company que juga. Quan em va tocar participar vaig donar el millor de mi.
 
Va haver-hi algun moment que va perdre la paciència i va parlar amb el club de la seva situació?
Sí. Com tot jugador. Tots els jugadors volen jugar i pensem que estem preparats, però tant Jaume Nogués com Gabri García vam parlar amb mi i em van dir que estigués tranquil, ja que estaven molt contents amb mi. Sempre penso que quan treballes tens recompensa. 
 
Actualment, tal com està el futbol, aquest projecte de l’FC Andorra és com aigua en un desert?
No només pel projecte esportiu, sinó que el club està fent una bona feina a nivell humà amb els jugadors i amb la societat andorrana. A tots ens costa venir a Andorra perquè és un canvi molt brusc en les nostres vides, però arribes aquí i et donen totes les facilitats del món. Sempre pendents dels jugadors i han millorat molt en infraestructures. Per sort o per desgràcia porto molts anys a segona B i no veig una estructura de club com la de l’FC Andorra. Segur que en uns anys farà un salt molt més gran.
 
El jugador ja comença a mirar en la seguretat d’un projecte sòlid?
Jo sempre he parlat amb la meva família i dic que prefereixo tenir un sou no tan alt i em decanto per un projecte per ascendir o lluitar per objectius d’alta volada. Els diners són un número i a segona B no ens retirarem per la resta dels nostres dies. Si seguim jugant en aquesta categoria quan tinguem 35 anys ens tocarà retirar-nos i entrar al món laboral com una persona normal. Jo no vull guanyar tants diners, sinó que vull jugar, ascendir i ser feliç en aquest món. Aquesta felicitat no me la donen els diners. No tenim temps ni per gastar-los ni per gaudir-los gairebé.
 
La proposta de l’FC Andorra, li va sonar a ‘xino’?
La veritat és que no sabia que el club volgués comprar una plaça a segona B i fer un projecte tan il·lusionant en tan poc temps. Estava a casa, estudiava ofertes i no em convencien, i la trucada de Gerard Piqué i de Jaume Nogués em va convèncer molt ràpid. No vaig escoltar res igual en altres llocs. Em vaig tirar a la piscina i em vaig arriscar i m’ha sortit la cara,  perquè no sabia que podia viure tan a gust a Andorra.
Què li truqui Gerard Piqué deu ser per quedar-se bocabadat.
Tothom el té idealitzat com una figura social, i nosaltres el veiem més com una persona de confiança amb qui podem parlar de futbol. Si la gent el conegués més profundament veuria que és una persona normal i corrent. És molt senzill i campechano. M’ho va explicar de manera senzilla i vaig dir que sí ràpidament.
 
El vestidor té un toc culer, s’hi sent còmode?
I tant. Estic infectat per la febre blaugrana. Jo soc d’un poble d’Elx i mai hauria gosat pensar que arribaria a jugar en un club com el Barça i ja se’m va quedar guardat aquest gen. La trucada de Gerard Piqué em va fer moltíssima il·lusió. 
 
Quan era juvenil també el volia el Reial Madrid.
I algun club més, i amb la família ens vam decidir per l’oferta del Barça. Això sí, el meu somni era jugar a l’Elx, però el Barça es va interessar molt per mi. Van ser tres anys que em van servir per passar de ser un adolescent a ser un home. 
 
L’estil del Barça, molt similar al de l’FC Andorra, agrada o desespera els porters?
Ho he viscut des que era petit. Sabem que assumim certs riscos i si es fa bé ens ajuda a guanyar partits. Estem molt mentalitzats perquè sabem que amb aquest estil de joc els porters som fonamentals.  
 
Ja té ganes de començar a jugar?
És clar que sí. Estic en un moment en el qual fins i tot  em poso els guants a casa. Li vaig preguntar al mister: “Quan comencen? Digues-me alguna cosa que necessito saber-ho”. Haurem d’esperar una mica en aquesta nova normalitat que ens espera.