Parella de titans

Núvols de pols i més endavant, de manera totalment inevitable, és més pols la que t’espera. Ajudes encara que siguin rivals de competició, coneguts o desconeguts i tot en un ambient hostil amb un clima de moltíssima calor i molt de vent. Després també el descans entre pedalada i pedalada quan el cap converteix una haima en un hotel de luxe sense spa, però amb bidons gegants d’aigua. La Titan Desert s’ha convertit en un mite per a aquests bikers, professionals, exprofessionals i amateurs, que busquen viure una experiència que marqui les seves vides. Una prova que té resistència i navegació en ple desert del Marroc.

La parella andorrana de bikers Pep Pomé i Yolanda López va decidir gairebé per casualitat competir per primera vegada a la Titan Desert amb l’equip Viorcam-KH7 codirigit per Melcior Mauri i August Pascual. Pep Pomé, que treballa al país com a preparador físic, es trobava preparant el treball físic del resident Martí Payás, Albert Ferré, Octavi Bardera i Vicenç Giménez. Aquest últim biker va proposar a Pep Pomé formar part de l’equip per solucionar els seus problemes de navegació i també mecànics. La idea va engrescar aquest exjugador d’hoquei patins que va canviar ja fa temps l’stick per la bicicleta. I aquesta idea de competir a la Titan Desert li va traspassar a la seva parella, que es va convèncer ràpid. Una ciclista que ja va representar el país als últims Jocs dels Petits Estats a San Marino. Els dos van invertir un total de sis mesos de preparació i es van convertir dissabte en finishers en el debut a la Titan Desert. Pep Pomé va acabar en 73a posició amb un temps total de 29 h 38’57’’ i finalitzant totes les etapes. Mentrestant, la seva parella Yolanda López va ser novena en categoria femenina amb un crono total de 29 h 29’02’’. “M’esperava una Titan Desert més fàcil, però aquí cada quilòmetre te l’has de guanyar. Has de pedalar molt i sense parar”, va assegurar Pep Pomé, que va formar part d’un equip de 35 bikers amb exciclistes professionals com Abraham Olano i Sylvain Chavanel. “L’essència d’aquesta Titan Desert és la convivència amb els altres participants. De vegades estava prenent un cafè amb Abraham Olano i amb Purito Rodríguez a prop...”.

Dels Pirineus al Desert en un no-res. De temperatures baixes a temperatures força altes. El poc temps del qual van disposar tots els bikers per adaptar-se al clima del nord d’Àfrica va ser el principal problema de la seva participació a la Titan ja que va transcórrer només un dia entre el desplaçament en avió a l’inici de la prova. “El clima, la forta calor i el vent... Vam passar de cinc graus al Principat d’Andorra als 35 graus del Marroc”. Sigui com sigui, Pep Pomé vol tornar i fent parella de competició amb la seva parella, Yolanda López. “Sí que hi vull tornar. Ho tinc molt clar. La Titan Desert té alguna cosa que enganxa. Una setmana de desconnexió i la vida en haima al mig del no-res em va encantar. I el desert em va agradar a estones, però sí que és clar que és un paisatge molt i molt diferent al que estem acostumats i impressiona. Els organitzadors et vesteixen una experiència molt maca”.

 

LA MORT DE CIVERA

El pitjor d’aquesta Titan Desert va ser la mort en plena segona prova del biker aragonès Fernando Civera amb només 46 anys i d’aturada cardíaca. “Va ser com una mena d’alerta per a tothom. Anar a la Titan Desert no es anar a picar de mans. No és cap broma. Es ven el concepte de finisher, però hi ha gent que competeix, i no vull dir que sigui aquest cas, amb una preparació física escassa. En la Titan és la primera vegada que passa, però a ningú li agrada viure aquestes situacions”.

Pep Pomé pot dir que els bikers que va preparar per a la Titan Desert van ser tots finishers.  “La preparació consisteix en treball de gimnàs, càrregues de pes i una part psicològica. Jo vaig assessorar-los i no em vaig separar de Vicenç Giménez”. A més a més, també va veure com la seva parella Yolanda López competia a les mil meravelles. “Va estar molt bé. Competeix en bicicleta de carretera i en BTT tot canvia. Va anar de menys a més en l’aspecte tècnic i està molt contenta ja que acabar en un Top-10 femení en la primera Titan és per lloar”. Ara toca pensar en la propera i treballar  a la recerca de patrocinadors ja que per competir amb certes garanties a la Titan són necessaris 4.000 o 5.000 euros. A més a més, Pep Pomé també va destacar la tasca de Ramon Aranda, el biker andorrà que ha competit en totes les Titan. “El que ha fet ell és de llibre. Gestiona molt bé el temps i sap navegar i això t’ho dona l’experiència”. La propera Titan els espera, novament.