Això no ha fet res més que començar. Ho vol deixar ben clar l’entrenador del BC MoraBanc Andorra, Joan Peñarroya. Que no hi hagi festa grossa si les victòries s’acumulen, ni que ningú s’espanti si el gruix de derrotes creix. Peus a terra i cap clar. Missatge per a tots: jugadors, afició i periodistes.
Calma, perquè “això és molt llarg i complicat”, assenyala el tècnic. A còpia de treball és com arribaran els resultats: “Som conscients de la Lliga a què juguem i de l’equip que som, i ens hem marcat des de l’inici un objectiu competitiu d’arribar a tots els partits amb la capacitat de poder guanyar. Per això has de fer moltes coses bé i sumem tres partits en els quals durant molts minuts hem fet coses molt bé, que ens han permès tenir aquestes opcions de guanyar.” I sobretot en els dos últims enfrontaments. Amb el Bilbao va sortir creu i amb el Baskonia cara. Però no només es queda amb l’últim atac, sinó en com s’havia arribat fins aquell moment decisiu: “La nostra mentalitat no canviarà per un segon”, que diferencia la cistella d’Hervelle en un partit i en l’altre que Heurtel no pogués llançar.
Peñarroya sempre ha volgut que el seu equip faci un grup, i que sigui solidari. La baixa de darrera hora de Sada va demostrar-ho. “És de les coses de les quals més contents podem estar del partit de l’altre dia”, perquè “els equips creixen d’aquesta manera”. En conèixer la notícia va celebrar que “ningú no perdés ni tres segons lamentant-se, sinó per saber quines coses havia de fer per intentar aspirar a la victòria. I això ho van fer l’equip i els jugadors més implicats en la posició que havien de contrarestar aquesta baixa”. L’altre base pur, Schreiner, va respondre de tal manera que va ser MVP de la jornada. Navarro també va ser un dels destacats, amb una última cistella que va significar la primera victòria. El reconeixement que han tingut li agrada, ja que “són jugadors que treballen molt per l’equip i normalment són poc protagonistes en els aspectes individuals”.
Amor etern al Manresa
La major part de la carrera com a jugador Peñarroya la va passar al Manresa, el rival de diumenge que ve. Van ser els seus millors anys. Tal és la seva significació amb el club, que té la samarreta penjada al Nou Congost. Tot això comporta que aquest “no sigui un partit més perquè estic a casa, hi tinc molts amics, hi haurà tota la família allà”. Com a jugador ja va tornar-hi, i ara ho farà per primer cop com a entrenador. Els desitja el millor sempre als bagencs, perquè “li dec molt a aquella casa” i és “el club de la meva vida en la meva etapa com a jugador”, però per un dia no voldrà que guanyi. Serà un matx especial, però no igual que quan va retornar com a jugador: “Sóc un seguidor del Manresa i ho seré sempre, al marge de l’equip en què estigui. Però dubto que els meus sentiments siguin els mateixos que quan vaig anar després de marxar d’allà al primer partit amb el Lleó. Segur que no tindrà res a veure.”
