Quan un és nou en un lloc, necessita temps per habituar-se. Un període en què totes les novetats es converteixin en aspectes habituals, i que no enlluernin pel simple fet de conèixer-se per primera vegada. L’adaptació és necessària. Hi ha qui necessita un espai més gran de temps i per a altres és un procés evolutiu que transcorre ràpid. El BC MoraBanc Andorra està per aquesta labor. És un nouvingut a la Lliga Endesa i requereix acomodació després del salt fet per estar amb els millors.

De la plantilla actual, només Víctor Sada, Jordi Trias, David Navarro i Kaloyan Ivanov tenen una experiència anterior a l’ACB. I Marc Blanch només d’esquitllada. Per a la resta és una novetat. “Som un equip que també necessitem el nostre procés, com a club, equip i cos tècnic”, remarca l’entrenador del MoraBanc, Joan Peñarroya, posant èmfasi en el fet que compta amb “jugadors que no coneixen la Lliga i hi ha coses que necessiten temps en tots els nivells”, per adaptar-se, fer un pas endavant en el rendiment, i acostumar-se a tenir grans rivals davant i a la pressió exercida en certes pistes. I també la de fer-se respectar, que per a un debutant sempre és més complicat: “És un peatge que hem de fer amb naturalitat i que a vegades no portem bé.”

Les circumstàncies actuals són aquestes. “Som un equip novell perquè acabem de pujar i tenim una plantilla amb molt poca experiència o cap en aquesta Lliga”, fet que comporta que s’hagi d’adquirir alhora que es competeix: “Tot això necessita un procés, perquè estem parlant de la millor Lliga d’Europa. Crec que l’estem fent bé i l’equip evidentment ha d’anar fent passos endavant, millorant, i cada vegada serà més sòlid i tindrà aquest punt de pausa que a vegades es necessita, sobretot quan jugues fora de casa.”

I aquesta pressió la va notar diumenge al Nou Congost. “Constatem el que ja sabem. Que guanyar en aquesta Lliga per a nosaltres és molt complicat i que hem de fer les coses molt bé, si no, no tenim opcions de guanyar i menys fora de casa.” Perquè que una pista sigui una olla de pressió i aporti una dosi extra al conjunt local serà un fet que aniran trobant al llarg de la temporada. Han d’acostumar-se a “camps com el de Manresa, amb tota l’atmosfera que es va crear, ple, que pressionava moltíssim i que va fer que l’equip local tragués un partit que en un moment del tercer quart i principis de l’últim se’ls va posar molt difícil”.

Amb 9 punts d’avantatge al tercer període, semblava que el matx estava ben encarat, però “mentalment no vam tenir l’actitud necessària per guanyar un partit fora de casa”. Va haver-hi ansietat i “en el nostre últim quart la nostra resposta defensiva i ofensiva com a equip no va ser bona i l’ambient els va anar molt bé a ells i a nosaltres totalment en contra. No vam saber jugar amb la calma i serenitat que requeria aquell últim quart”. Falta tenir un grau més alt de tranquil·litat en certs moments: “No vam tenir la serenitat de llegir com havíem de jugar en aquells moments. L’ansietat pot una mica amb nosaltres. És un moment del partit en què perdem pilotes, en què precipitem algun llançament i en què a sobre no tenim encert, i a darrere t’has de mantenir molt ferm i no vam tenir aquesta solidesa. Vam deixar que ens anotessin de massa formes diferents.”

Sobretot en els darrers 10 minuts. “En un partit que està igualat, si l’equip local t’anota 31 punts el normal és que perdis.” Bona part de la culpa la va tenir Zeljko Sakic, autor de 29 punts. El croat només havia anotat tres punts a Màlaga la setmana anterior en la seva estrena amb els del Bages. “Sabíem que seria un jugador més important en aquesta jornada que no pas en l’anterior”, però no calculaven que el nivell d’encert fos el que va exhibir. S’han de polir aspectes en totes les línies. I sobretot no s’ha de donar facilitats al rival. Que no es cometin errades pròpies: “Hem de jugar bé, hem de fer el nostre bàsquet, hem de ser sòlids. I si no ho fem, la nostra qualitat no dóna per guanyar partits en aquesta Lliga. Perquè som el que som.” Però aquest problema no només se’l troba el MoraBanc, sinó que “hi ha deu equips que estan en la mateixa situació”.


Rol de Blanch

A Manresa Blanch va tenir la seva oportunitat i la va aprofitar amb 18 punts, fent recordar aquell jugador que tantes vegades havia fet vibrar amb les seves actuacions l’afició andorrana a la LEB Or. Ningú el descobreix. “És un jugador especial i diferent. Va fer un partit molt bo perquè en un moment en què estàvem atrapats ens va ajudar a respirar una mica”, en els dos primers quarts, però “després li va passar com a la resta de l’equip. En l’últim quart prenem males decisions tant ofensives com defensives que fan que no puguem treure el partit”. El badaloní “és un altre dels jugadors que s’han d’adaptar a la categoria, a un nou rol, i ha d’esperar el seu moment. Hi ha partits en què jugarà, d’altres en què no, i d’altres en què serà protagonista”. El tècnic deixa clar que cadascun dels components de la plantilla coneix “quin paper té dins l’equip”.


Lesió de Sada

La presència de Sada a l’enfrontament de dissabte contra l’Herbalife Gran Canaria és tota una incògnita. Continua sense entrenar-se i se li està realitzant un tractament conservador al pinçament del nervi ciàtic que l’ha apartat de les pistes en els dos últims partits. Requereix descans i s’hi està a sobre per comprovar quina és la seva evolució. “El que hem de fer és preparar-nos per guanyar el següent partit tant si hi és com si no hi és”, afirma Peñarroya, que a final de setmana tindrà la confirmació de si estarà disponible.

La seva “és una baixa important per a nosaltres com seria la de qualsevol altre jugador”, però es tracta del base, que “és una posició molt complicada i de molta responsabilitat”. Thomas Schreiner i Navarro agafen aquesta funció i està satisfet del seu rendiment: “En els dos partits en els quals ens hem trobat en aquesta situació els dos jugadors han fet un pas endavant i estan fent que aquesta baixa es noti el mínim possible. Estan fent una bona tasca.”