La temporada del VPC Andorra és per oblidar. El projecte prometia, tot i afrontar el nou curs amb les baixes de dos jugadors retirats que havien donat molt, Josep Magallón i David Kirikaixvili. L’entitat presidida per Pep Escolà va presentar al mes d’agost Régis Dordan, Romain Dufresne, Sylvain Malbrel, Emiliano Robbiani, Nick Thomson i Lasha Tavberidze. Els quatre primers, tot i no acabar la temporada, ja són història. De fet, l’entrenador, Dídac Martínez, també ho és. Les notícies dolentes persegueixen el club i els resultats són el millor exemple que la nau va totalment a la deriva. En els últims sis partits disputats, el primer equip, que encara opta a l’ascens –hi ha opcions matemàtiques–, només ha guanyat el Foix i patint de valent. El màxim mandatari del club, Pep Escolà, n’està fart, i més després de perdre l’últim partit, contra el Tarascó. Les aigües ja baixaven turbulentes amb la destitució de Martínez i amb el canvi d’entrenador, amb Manuel Romo, no ha tingut lloc el cop d’efecte desitjat. A més a més, el segon equip ja fa tres partits que no juga i ja ha fet forfait –a Promoció d’Honor no afecta si el segon conjunt deixa de disputar partits.
Aquesta manca de compromís treu de polleguera Escolà. “El dia 30 de març tenim assemblea i posaré el meu càrrec a disposició del club. Si el problema sóc jo me’n vaig cap a casa. No em quedaré escalfant la cadira”, va assegurar el president del VPC, que va arribar al club fa dues temporades en substitució de Thomas Ginesta i encara té dos anys més al capdavant del club, però, com diu ell, no es vol “eternitzar”. Per Escolà, la situació és tensa des de fa dies. El resultats no acompanyen i el compromís dels jugadors ha minvat. “Jo estic fent la meva feina. També porto el tercer temps a l’estadi en finalitzar els partits i després de la meva feina també dedico moltes hores al rugbi del país. Si  les coses no canvien me’n vaig. Ho tinc decidit. Ara mateix no estic gens animat. Estic perdent la motivació. Només demano que tothom faci la feina que li toca fer i no es tracta de dir noms sinó de buscar solucions”, va reconèixer Escolà.
El VPC Andorra és a només dues jornades de finalitzar la Promoció d’Honor. Hi ha opcions d’ascendir. Tot i així, Escolà no ho veu clar. “A principi de temporada era el nostre repte, però després d’aquests últims resultats i veient que no tenim segon equip no podem pujar a Divisió d’Honor. És molt complicat. A més a més, l’altre dia es va perdre, segons em van dir, perquè a la segona part es va abaixar el rendiment i ens van passar per sobre. Alguna cosa falla, però l’entrenador no és perquè ja l’hem canviat”, va dir Escolà. 
El proper rival del VPC Andorra és el segon classificat, el Lezadoise, que aspira a l’ascens, i tancaran la competició a l’Estadi Nacional contra l’Arize. Mentrestant, el segon equip ja acumula força temps d’inactivitat i a Tarascó ja no va jugar. Nervis al VPC Andorra amb Escolà, que pensa, fins i tot, a deixar la presidència.

L’equip femení torna a competir amb triomf

Les noies del VPC femení de rugbi-7 es van imposar diumenge passat en el torneig disputat a Fon­sorbes. Les noies dirigides per Jeannot Martinho van vèncer per 7 a 5 el Revel i després van superar per 12 a 7 el Lacaune-Alban. El partit contra el Fonsorbes també el van guanyar per 25 a 0.