Ha estat una sèrie treballada. El BC River Andorra ha tingut millors i pitjors moments davant el Leyma Natura Básquet Coruña, però finalment se n’ha sortit i es va assegurar el bitllet per a les semifinals dels play-off en un últim partit en què va passar per sobre del rival i va destacar el treball d’equip. Prova d’això són els set jugadors que van ser capaços d’anotar més de 10 punts.

 

La temporada del conjunt de Joan Peñarroya només s’entén en el que el tècnic va repetint al llarg dels mesos: ser un equip. I aquesta és la màxima expressió que ha portat els resultats recollits fins ara i que fa pensar a assolir el màxim objectiu, l’ascens. En aquesta primera sèrie és destacable la tasca de Dani Pérez, que arriba en el seu millor estat. Va ser el màxim anotador andorrà dimarts, amb 19 punts, i en l’eliminatòria ha realitzat una mitjana de 15,6, sent el quart millor d’aquesta estadística entre els equips implicats.

Però no s’acaben aquí les xifres meritòries del base català, ja que en l’apartat d’assistències és el segon millor de la classificació, en repartir-ne 4,6 per matx, a més de ser el tercer millor pispa, en recuperar 1,8 pilotes per enfrontament, cosa que permet al River córrer i fer transicions ràpides en atac, un dels seus punts forts. Els minuts que està en pista i la direcció del joc que imprimeix fan que sigui un blanc per als contraris a l’hora de fer-li faltes personals. En l’últim duel amb el Corunya en va rebre fins a 7, mentre que en la sèrie 4,8 va ser el quart en aquesta secció. Tot aquest reguitzell de bons números el fan ser el segon jugador més valorat dels quarts de final, amb una mitjana de 18,4.

Un altre que es troba entre els més destacats és Marc Blanch, que és el cinquè quant a punts amb 14,4 per matx, destacant els 30 que va aconseguir en el segon partit de la sèrie. El bàsquet és espectacle. I part d’aquest són les esmaixades. Dimecres n’hi va haver per donar i per vendre per part andorrana. Devin Wright en va sumar tres, mentre que Dmitry Flis, Justin Safford i Blanch, dos cadascun. El català, amb els seus 1,95 metres d’alçada, és el quart d’aquesta estadística. N’ha fet 0,8 de mitjana, la mateixa xifra que presenta un dels seus rivals en aquesta ronda, Eduardo Hernández-Sonseca, que el supera en 17 centímetres.