El 31 de març del 2019 va complir un somni: va debutar a la Primera Divisió espanyola amb l’equip de la seva vida, el Sevilla. Només tenia 21 anys quan Joaquín Caparrós li va donar l’alternativa per la lesió de Tomáš Vaclík i la sanció de Juan Soriano. La temporada següent va guanyar l’Europa League, i set anys després, qui li havia de dir a Javi Díaz que jugaria la Fase Lliga de la Conference League amb l’Inter d’Escaldes
 
Jugar la fase de lliga de la UEFA Conference League supera el somni de debutar a la primera divisió espanyola amb el club de la teva vida?
     [Bufa] La veritat és que és un somni d’alta volada i podré dir que he fet realitat tots dos somnis. El meu debut a Primera va ser amb el club de la meva vida, amb el qual he crescut com a jugador i com a persona, i això el converteix en una experiència molt especial. Però jugar la fase de lliga de la UEFA Conference League també és un somni fet realitat. Sense cap mena de dubte, ho donaré tot.
 
Després de guanyar una UEFA Europa League amb el Sevilla, va sortir del club per anar al Tenerife i acabar cedit al Fuenlabrada. Li va passar pel cap que acabaria vivint tot això amb l’Inter d’Escaldes?
     Era difícil tenir aquests pensaments, però una de les coses que em van motivar per venir aquí va ser poder jugar aquestes fases prèvies europees. Després, anar més enllà ja és difícil. Tot i això, hem demostrat que es pot fer.
 
Ha assolit aquest repte sent el porter titular i una peça important en els esquemes de Felip Ortiz, a més de ser decisiu en les eliminatòries prèvies. Tot plegat ho fa encara més especial?
Sense cap mena de dubte. És molt diferent viure-ho des de la banqueta, sense jugar. Ho he viscut d’una manera molt diferent, fent aturades providencials a les eliminatòries prèvies. Viure-ho així és increïble.
 
En el partit en què vas debutar amb el Sevilla contra el València, fa set anys, l’equip lluitava per classificar-se per a la UEFA Champions League. Dijous t’enfrontaràs al Mjällby AIF. Explicar-ho és més fàcil que fer-ho realitat...
Si m’haguessin dit que, set anys després del meu debut a Primera, jugaria una fase de lliga de la Conference League, hauria dit que era impossible. Sempre havia pensat que, en aquesta etapa de la meva carrera, estaria jugant a Primera RFEF, però, per circumstàncies de la vida, no ha estat així. Sigui com sigui, és un somni fet realitat.
 
És història: cap club andorrà s’havia classificat per a la fase de lliga d’una competició europea.
És així. Hem fet història.
 
Es pot dir que el que heu assolit amb l’Inter d’Escaldes és com un títol?
Ho hem viscut com si ho fos. Tot i que no t’emportes cap títol físic, hem fet història d’una altra manera. Hem aconseguit una cosa que ningú no havia fet fins ara.
 
Va arribar a compartir vestidor amb porters com el txec Tomáš Vaclík, el marroquí Yassine Bono i Marko Dmitrović. Què en va aprendre dels tres?
Són tres porters espectaculars, però també molt diferents entre ells. De cadascun vaig aprendre el millor que tenia i em vaig enriquir molt compartint vestidor amb ells. Tots tres em van aportar molt.
 
A qui s’assembla més dels tres?
Em costa respondre. Comparar-me amb qualsevol d’ells ja seria molt dir. Prefereixo afirmar que soc un porter diferent i buscar el meu propi camí.
 
D’aquests tres, hi ha un especialista a aturar penals, com vostè.
Bono, sí. És molt bo aturant penals i, quan el veia fer-ho, sempre em preguntava com s’ho feia. Al final, alguna cosa se’m va quedar. [Somriu]
 
Alguns companys seus del Sevilla Atlético ara són al primer equip andalús i estan molt consolidats, però aquesta temporada no disputaran cap competició europea i vostè sí...
Ja... Quan es parla del Sevilla, sempre es pensa en la UEFA Europa League i ara, per desgràcia, l’equip està passant per un mal moment. Si les coses milloren una mica, tornarà a estar a dalt.
 
Enyora la teva terra?
Sempre et passa pel cap la idea de tornar, però aquí es viu molt bé. Estic còmode dins l’equip i també al país. Ara mateix estic centrat aquí, i més endavant, ja es veurà què passa.
 
Mjällby AIF, Universitatea Craiova, AGF Aarhus, Getafe, Copenhaguen i Estrella Roja de Belgrad... Quin dels partits l’atrau més: el del conegut com a “Petit Maracaná” o el de Getafe, a prop de la família?
Per a mi, aquests dos partits són els més atractius. El Petit Maracaná és un estadi mític i serà espectacular jugar-hi. A Getafe, les famílies tindran més facilitats per venir-nos a veure, tot i que la meva família també vindrà a algun partit a Encamp.
 
Ja li han demanat entrades per al partit de Getafe?
Sí... Moltíssimes. Aconseguiré totes les que pugui.
 
Quin objectiu us marqueu?
Prefereixo plantejar-m’ho partit a partit. Anem a Suècia a competir contra el Mjällby i a donar el màxim de nosaltres mateixos. Després ja ho veurem.
 
Ha estat un sorteig descafeïnat?
A la fase de lliga tots són equips molt bons. Donaran guerra, segur.
 
Puntuar és impossible?
Estic segur que algun punt podrem rascar.
 
El partit de dijous és contra un equip que també és una mena de miracle esportiu, com vosaltres.
És cert. Tots dos ens estrenem en una fase de lliga.
 
Us sentiu més professionals?
Totalment. El club està apostant per una professionalització més gran. Pas a pas, cap amunt.
 
Va arribar després de jugar una temporada cedit al Fuenlabrada pel Tenerife. Com va acabar aquí?
Jo venia de jugar molt poc i a Fuenlabrada va ser un any difícil. Ja no hi havia tants equips que em volguessin i es va presentar aquesta oportunitat. Crec que l’estic aprofitant i ara ens ha arribat a tots aquest premi.