Max Pons, porter de l’absoluta i sub-19 de futbol sala i de l’AECS Hospitalet, va proposar quan era aleví defensar la porteria del desaparegut CE Sant Julià i ja s’hi va quedar
 
El futbol sala és la seva passió, tot i fer algun pinito al futbol com a defensa. Des dels 3 anys juga a l’esport del 40x20 i sempre, fins fa una temporada, al desaparegut CE Sant Julià. Les seves referències són Paco Sedano, exporter del Barça i actualment secretari del Comitè Nacional de Futbol Sala de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), i també de l’actual porter dels blaugranes, Dídac Plana. Max Pons, criat a Sant Julià de Lòria, és l’actual porter de l’AECS L’Hospitalet de tercera divisió espanyola a les ordres de Sergio Lamaña i també de la selecció absoluta i de la sub-19. 
És porter de casualitat i des de llavors no pot deixar d’estar sota pals. “Quan era aleví no hi havia porter al CE Sant Julià i em vaig oferir perquè m’apassiona l’esport d’equip i em va agradar. L’entrenador era l’Aitor García, que ara és el meu actual seleccionador, tot i que també em va ajudar i em va motivar a fer aquesta elecció el seu segon, Hugo Geada. Després ja em va ajudar un altre exporter i també entrenador de la base, Iván Pereira. Ell m’entenia molt i gràcies a ell vaig aprendre bastant”.  Max Pons, a banda de ser un porter molt tècnic, juga molt bé amb els peus. “Jugar abans a pista em va ajudar molt per ara, fins i tot, jugar de porter-jugador”. Això sí,  ell recorda de manera especial el Campus Carles Riba que des de fa uns anys va passar a estar en possessió del Nike Camp. “Allà vaig aprendre moltíssim amb Luis Marimón [exporter de la secció de futbol sala de l’FC Andorra] que feia entrenaments personalitzats. També va venir Paco Sedano i també vaig gaudir”. 
És porter convençut. “M’atrau la responsabilitat que hi ha en aquesta posició i assumir-ho per a mi era un repte. En cap moment vaig trobar a faltar fer de jugador, gràcies que el futbol sala és un joc molt dinàmic. El porter ho veu tot i veus molt bé el joc”.
Amb la selecció sub-19, dirigida per Aitor García, Max Pons va ser una peça bàsica del combinat andorrà amb un grup que són tots amics i quasi tots s’han format al mateix club: el CE Sant Julià. Es van classificar per jugar la Ronda Principal d’Ucraïna del Preeuropeu. “Aquesta generació fa dos anys a Lituània també va fer un bon paper que ningú s’esperava i aquesta vegada vam fer de veterans i vam fer un gran paper. Ens coneixem de sempre, fins i tot, amb els més joves”. 
Estudia ADE a Barcelona i viu a una residència d’estudiants a la Bonanova. “Ho puc compaginar i porto els estudis força bé en el meu segon any de carrera. A la residència visc amb gent de diferents llocs del món”.  Té 19 anys i no pensa en el futur de poder fitxar per un club de més nivell. “La meva idea és gaudir i aprendre. Ara estic molt content on estic i si surt alguna cosa ja veurem”. 
Max Pons també va explicar una curiosa superstició a l’última prèvia del Preeuropeu de la sub-19. “En cas de victòria sempre jugava amb els mateixos calçotets, però els rentava... Eren els calçotets de la victòria”.