El Ral·li Dakar a Sud-amèrica té les seves característiques particulars respecte a quan es disputava a l’Àfrica. Té similituds quant a desert i duresa, però també té les seves diferències per l’orografia. L’altitud és una de les especificitats des que està en territori americà i en l’edició del 2015 en tindrà més que mai, així que pilots i mecàniques han d’estar ben preparats per no patir les conseqüències de la manca d’oxigen en l’ambient.

Moment especial per a Cyril Despres. La moto l’hi ha donat tot en la seva vida esportiva, però ara s’ha passat de les dues rodes a les quatre. Suma cinc tuaregs daurats i s’estrena amb un cotxe. Integrat al Team Peugeot, juntament amb dues superestrelles com són el seu compatriota Stéphane Peterhansel i l’espanyol Carlos Sainz, disputa el raid amb el flamant 2008 DKR, un vehicle espectacular pel seu xassís. Estrenar-se amb un cotxe no li provoca cap neguit. “No estic nerviós. És la primera vegada en quinze anys que hi vaig en un estat físic molt bo”, afirma Despres, remarcant que “estic en plena forma”. I és que la preparació que suposa estar sobre la moto i estar assegut a la cabina d’un cotxe és ben diferent. Durant la prova comptarà amb l’ajuda de l’osteòpata andorrà Roger Font, fitxat per la marca francesa per al seu equip, format per 77
persones.

Si alguna cosa destaca en el raid aquest 2015 és que “quasi el 30% de les etapes són a més de 3.000 metres”. Amb especial atenció a Bolívia, que farà el recorregut “bastant complicat per l’altitud”, tot i que per adaptar-s’hi és un avantatge estar a Andorra: “Viure a 1.000 o 1.500 metres hi ajuda.” Afrontar traçats d’aquest tipus, i el desgast que suposa a les persones per les dures condicions, fa que s’hagi d’“anar amb compte” per no tenir cap accident. “Serà un Dakar maco per a qui li agradi molt la muntanya.” Els enginyers de Peugeot tindran feina diària durant les dues setmanes de competició. Totes les dades de l’ordinador de bord dels cotxes es traslladen immediatament a França durant la cursa, per realitzar les lectures en la sala de proves. Els resultats els envien a Sud-amèrica per deixar els vehicles a punt per a la següent etapa.

Al mateix Despres no se li escapa que no va igual de preparat que quan anava en moto. “Em fa falta més entrenament”, cosa que significa més hores al volant. “El desert i la competició els conec, però em falta conduir amb el cotxe”, exposa. Comparar-se amb els resultats de Sainz i Peterhansel en els tests no té raó de ser. “No tinc la tècnica per anar a la velocitat de Peterhansel”, assenyala a mode d’exemple, així que no té les mateixes aspiracions que els seus companys d’equip, que buscaran la victòria. El seu objectiu és simplement acabar. “No vull arriscar gens”, perquè l’oportunitat d’estar a Peugeot “et passa una vegada en la vida”. Aquesta vegada la navegació no dependrà només d’ell mateix i les seves pròpies anotacions. Al costat de l’habitacle tindrà un copilot experimentat com és Gilles Picard, amb molts Dakars a la seva esquena. “Tinc molta confiança en ell”, assegura, i a la seva esquerra “a poc a poc vaig aprenent”.

Qui hi serà per segon any consecutiu és Albert Llovera. Després de setmanes picant pedra per tancar el pressupost, al darrer moment ha aconseguit el suport necessari per tornar amb el bugui. “He estat més nerviós que l’any passat perquè no l’acabàvem de tancar”, indica el pilot, que des del primer moment estarà centrat en el que té al davant, perquè tot just la segona etapa “és la que em fa més respecte”, i on provarà de “no arribar molt tard”. L’experiència de l’any passat vol aprofitar-la, però la seva actuació es va veure condicionada per problemes mecànics: “Estava més pendent de com funcionaven els frens. Pensava més que funcionessin aquestes coses.”

El seu gran objectiu és acabar en la tercera ocasió que és al Dakar. I per això no s’exposarà a tenir qualsevol tipus d’incidència. “Intentaré no córrer en alguns llocs on l’any passat vaig arriscar més del compte.” Busca “portar una línia per poder arribar fins al final”. El bugui només l’ha pogut provar un parell d’hores a Itàlia, i tenia mancances. Però es tracta de fer quilòmetres, i els haurà de fer en cursa: “És una mica la meva línia.”

De tots els andorrans qui més vegades ha provat la sorra del Dakar, tant al continent africà com a l’americà, és Jordi Ginesta, que celebrarà la seva 24a edició. Des d’aquella primera participació el 1986 només hi ha fallat en ocasions molt comptades. N’és un assidu. Canvia de camió. Portarà un DAF, més potent que el que conduïa, amb 830 cavalls, quasi el doble del que estava acostumat. Les suspensions també són millors. “Va molt més ràpid”, exposa Ginesta. Realitzarà l’assistència a Ford Sud-àfrica. Seran només quatre cotxes, força menys que la desena a què feia aquestes funcions en altres edicions. Aquest fet fa que “si tinc sort no hauré de parar tant i podré obtenir un millor resultat”.

Els camions, com la resta de vehicles que prendran la sortida, s’han preparat a consciència per no tenir problemes en trobar-se en altitud. “El que no estigui ben preparat tindrà problemes greus”, afirma. Però no només són les mecàniques les que pateixen. “El cervell no funciona igual”, així que s’ha de tenir una atenció especial a qualsevol acció que es desenvolupi i decisió que es prengui.

Tots tres acaben de fer la preparació abans d’emprendre el viatge cap a l’Argentina. Llovera serà el primer de fer les maletes. Marxarà per travessar l’oceà Atlàntic el 27 de desembre, mentre que Despres i Ginesta ho faran el 29. El 4 de gener Buenos Aires serà el punt de partida de l’aventura, amb més de 9.000 quilòmetres al davant, a completar en tretze etapes.