A Nanjing l’equip femení es va quedar a només un tir lliure per eliminar el Brasil, l’U18 també es va quedar amb la mel als llavis contra Alemanya i en el Preeuropeu les noies empataven a 1.38 pel final de partit contra Espanya. A més a més, té quatre seleccions classificades per als quatre Mundials d’enguany. Quasi res. Amb pocs recursos, però amb molta il·lusió. La Federació Andorrana de Bàsquet (FAB) creu cegament en el projecte del bàsquet 3x3. Ningú els ho pot negar, i com que han vist la possibilitat de millorar han decidit fer un pas més amb la professionalització de cada àrea. Màxima ambició ja que els reptes són d’alta volada. No han fallat en cap cita des del 2012. El 2014 van pujar al top 10 mundial del 3x3 en totes les categories.
En nois ocupen la vuitena posició i al davant tenen Eslovènia, el Brasil, Polònia, els Estats Units, Sèrbia, Holanda i Romania i tot just al darrere, tancant el top 10, es troben Rússia i Itàlia. En noies, Andorra ocupa la quarta posició i al davant es troben Holanda, Hongria i Itàlia i, al darrere de les andorranes, la República Txeca, la Xina, França, el Brasil, Espanya i Israel. Per acabar-ho d’adobar a principis de febrer Robert Rieblinger, el director de la FIBA Europa 3x3, va comprovar in situ que Andorra té una de les federacions amb més impacte del 3x3 a escala mundial. De fet, el millor exemple va ser quan, a la gala FIBA 3x3 celebrada a Qatar, el premi a la jugadora número 1 del rànquing mundial va ser per a una andorrana. Per tant, Andorra vol fer un pas més i no es conforma de ser-hi sinó que també vol guanyar o, com diu el director esportiu de la FAB, Jaume Tomàs, “hem d’anar al límit de les nostres capacitats en tots els àmbits”. Primer volen veure com funciona el nou projecte i després convertir-lo en quadriennal a partir del 2017 de cara als Jocs Olímpics si el bàsquet 3x3 acaba sent reconegut.
Aquest projecte constarà de tretze jugadors en categoria masculina i dotze en femenina, que per primer cop no estaran vinculats a cap club i tindran disponibilitat exclusiva per al 3x3. Tot i així, alguns jugadors que pertanyen a algun club s’han mostrat interessats per entrar a formar-ne part un cop finalitzin la seva temporada domèstica. Es crea un grup de tecnificació per millorar les habilitats de cada jugador. Seran jugadors amb tractament professional, però amateurs en el sentit econòmic. Hi haurà una àrea esportiva amb un entrenador per categoria. El de sènior masculí serà Pere Pràxedes i el de noies encara està per nomenar. El preparador físic per a tot el grup de tecnificació serà Lluís Santana. També hi haurà una àrea psicològica i les responsables de Psico B, Sònia Bigordà i Mariona Buxó, seran les responsables. Després hi haurà una àrea de salut amb la doctora Anna López, l’especialista en nutrició Alba Reguant i el fisio Oriol Casals. En la direcció tècnica el màxim responsable serà Jaume Tomàs. “Vam fer una reflexió, o ens conformem amb el que estem fent o intentem fer un pas endavant i ser al màxim de competitius possible. Sempre hem tingut la idea de preparar-ho tot bé, però necessitem fer un pas endavant per acabar amb un bombazo”, va assegurar Tomàs, que té tres cites de màxim nivell, la Copa del Món a Guangzhou (Xina) de l’11 al 15 d’octubre, el Preeuropeu, que encara no té seu confirmada, i si es classifica Andorra, l’Europeu. “La pregunta que ens vam fer era: ¿quant val tot això del nou projecte? Per sort les persones que vénen a treballar en aquest nou projecte són molt sensibles a la nostra realitat.”
Tomàs també té moltes esperances dipositades en l’U18 del Kazakhstan. “Tenim un equip molt competitiu, però estem pensant en com solucionem un problema que tenim: coincideix amb la selectivitat ja que a Astana hem de viatjar la primera setmana de juny.” Només cinc països al món poden dir que estan classificats per disputar els quatre Mundials en joc. “Hem de conscienciar la gent que això no és la festa major d’Organyà. No renunciarem a altres coses, però necessitem ajuda.” El Govern hi destinava, abans d’abaixar-la dues vegades, una subvenció de 100.000 euros, però no hi havia bàsquet 3x3. Va fer una baixada fins a destinar-hi 90.000 euros i la segona baixada va ser fins a 81.000. Van rebre una subvenció extraordinària de 6.000 euros un cop van tenir el 3x3, però el pressupost d’aquest nou projecte exigeix un xic més. “L’únic país mig comparable amb nosaltres és Suïssa.” El 3x3 es mereix una atenció especial. Un creixement que sembla no tenir fre.
