“De l’època moderna, Purito ha estat el millor ciclista català sens dubte.” Aquestes paraules provenen del mànager de Joaquim Purito Rodríguez, Àngel Edo, en una entrevista ahir a la tarda a Catalunya Ràdio, després de l’anunci fet pel ciclista resident i líder del Katusha de retirar-se al final de temporada. El va fer en la que és la casa seva des de fa molts anys. Va deixar la seva Parets del Vallès natal per començar una nova vida en un país que l’ha acollit molt bé i que se l’ha fet seu. Va anunciar que penjava la bicicleta entre llàgrimes i amb una veu totalment trencada i davant dels seus amics i també de la família, més en concret del seu pare, l’exciclista professional Joaquín Rodríguez. “El motiu d’aquesta roda de premsa, a part de parlar del Tour i de com de bé ho estic fent, és anunciar que aquest és el meu últim any de competició.” Ho va dir d’una tirada. Va rebre els aplaudiments. Va beure una mica d’aigua i va afrontar la segona part del seu discurs. “He gaudit moltíssim d’aquest esport, però ha arribat el moment de dir que aquí s’acaba tot. Prefereixo deixar-ho en un nivell alt, en un bon nivell... Aquest esport m’ho ha donat tot i hi continuaré vinculat. És l’esport que estimo gràcies a la meva família i no canviaria ni un segon de tot el que he fet en la meva carrera. Espero que hàgiu gaudit del meu ciclisme tant com jo.” Després es va disculpar per tanta llàgrima –totalment impossible d’aguantar-les. “I jo que pensava que això de plorar en aquestes circumstàncies era una ximpleria i un teatre, i vaig i no ho puc evitar. El 99% dels que em rodegen em demanaven que continués, i només els meus fills volien que ho deixés.” 
Es retira amb 37 anys. Un ciclista amb caràcter i a la vegada divertit. Es va enfrontar el 2003 a Manolo Sáiz, quan va desobeir la seva ordre de deixar el mallot groc a un altre company quan defensava els colors de l’ONCE. Uns dies després va aconseguir el seu primer triomf a l’etapa amb final al pla de Beret i l’any següent va marxar al Caisse d’Épargne, de gregari d’Alejandro Valverde. El 2010 es va alliberar i va començar la seva carrera amb el Katusha formant amb Óscar Freire, Alejandro Valverde i Alberto Contador la millor generació del ciclisme espanyol. Encara li recorden el Tour del 2013, quan va acabar tercer, darrere de Froome i Nairo. És l’únic espanyol que ha aconseguit guanyar dues vegades el Giro de Llombardia, el monument del ciclisme més dur. “Encara no sé què correré fins a la meva retirada. Vull fer els Jocs, però la Vuelta només la faré si m’estic convençut.” Purito, una història que va començar a Grazalema l’hivern del 2001. Quinze anys després deixa el que més estima. Els únics que ho agrairan seran els seus fills.
Un dels seus millors amics i company d’equip, el resident Ángel Vicioso, va lloar Purito. “L’entenc perfectament perquè no és que deixi el ciclisme amb 32 anys, en té 37 i arriba un moment que has de dir prou. Com a company i amic em fastigueja no tenir-ho a l’equip l’any que ve.” ¿El futur serà crear un equip? Qui ho sap.