Diari digital d'Andorra Bondia
Hèctor Grau realitza una entrada a cistella davant de l’atenta mirada de Juan Carlos Navarro, a l’esquerra, i Pau Gasol, a la dreta. Foto: Màrius Grau
Hèctor Grau realitza una entrada a cistella davant de l’atenta mirada de Juan Carlos Navarro, a l’esquerra, i Pau Gasol, a la dreta. Foto: Màrius Grau
El Vallgas Andorra júnior, dirigit per Carles de Bofarull, ‘Bufa’, que es va enfrontar al Barça al Lycée. Foto: Màrius Grau
El Vallgas Andorra júnior, dirigit per Carles de Bofarull, ‘Bufa’, que es va enfrontar al Barça al Lycée. Foto: Màrius Grau

Quan Pau Gasol només tenia 16 anys



Escrit per: 
Víctor Duaso
El pivot del Barça tornarà a jugar al país 24 anys després. L’últim cop va ser l’1 de novembre del 97, quan va visitar el Lycée en categoria júnior.
 
L’1 de novembre del 1997 ningú s’imaginava que aquell número 14 de l’FC Barcelona júnior arribaria a ser el millor jugador del bàsquet espanyol. Espigat i molt prim. Suplent a l’equip dirigit per Joan Montes. Quan era cadet ja va jugar de rival a Andorra defensant els colors del Cornellà, però als 16 anys va jugar el seu últim partit en territori andorrà. Va ser al pavelló del Lycée en un partit corresponent a la categoria júnior preferent A. El resultat final va ser de 57 a 89 amb 21 punts d’aquell 2,07 encara per fabricar. El número 14 era Pau Gasol. 
Amb el temps va ser el segon espanyol a jugar a l’NBA (qui va encetar el camí va ser el malaguanyat Fernando Martín) i el primer escollit per jugar un All-Star Games de l’NBA (Houston, 2006); el primer també a classificar-se per als play-off (Memphis Grizzlies a la 2003-04) i a aconseguir dos anells de l’NBA amb Los Angeles Lakers; i el primer no nord-americà a ser nomenat Rookie de l’Any de l’NBA el 2002. Vaja, que va fer carrera. Als 16 anys, dèiem, va jugar el seu últim partit al país i diumenge torna, 24 anys després i amb 40 anys amb l’FC Barcelona.  
La plantilla júnior del BC Vallgas Andorra, dirigida per Carles de Bofarull, més conegut com a Bufa, estava formada per: Josep Bellosta, Hèctor Grau, Xavi Pons, Sergi Marín, Àlex Barreal, Carles Purroy, David Álvarez, Xavi López, Jordi Ubach, Oriol Pareja i un jove Mauro Ganal (ara el seu fill, Aaron, juga amb el júnior del Barça). “D’aquell equip qui era imparable era Juan Carlos Navarro. Anotava molt fàcil i des de molt lluny. Pau Gasol apuntava maneres, però formava part de la rotació. Recordo que hi havia molta gent al pavelló del Lycée, tot i ser un partit de categoria júnior. Miraven els jugadors del Barça quan entraven al pavelló i alguns d’ells havien de baixar el cap per no tocar amb el sostre”, va assegurar Hèctor Grau, que va reconèixer el desavantatge físic. “Vam patir molt, però no ho vam fer tan malament”.
Molts d’aquests jugadors encara recorden, com si fossin l’abuelo cebolleta, aquella temporada jugant amb rivals que després van fer una carrera impressionant: Raül López i Souley Drame (Joventut Badalona), Jordi Trías (Valvi Girona) o Navarro i Pau Gasol. “Era el Barça i per a nosaltres era molt impactant i un plus de motivació. S’havien d’ajupir i el jugador que més destacava era Navarro. Pau era un més. Al principi del partit vam aguantar una mica i després ens vam fer un traje. Sincerament, va ser un luxe, ja que vam coincidir amb la generació d’or del bàsquet espanyol”, va dir Jordi Ubach.
Xavi Pons, que viu a Mèxic des de fa 9 anys, guarda molts bons rècords d’aquells anys: “va ser tot un esdeveniment i un privilegi. Vam jugar contra Pau i contra jugadors que defensaven la samarreta del Barça, jugadors amb molt de potencial. Pau, que de cadet jugava de base, era molt complet. Sabia botar, tirar”.
David Álvarez té gravada una jugada. Coses que es queden d’un partit especial de fa ja 24 anys. “Estava jo a poste mig. Em vaig quedar totalment sol i vaig buscar una safata amb l’esquerra. Pensava quina cistella més maca faré contra el Barça, i de cop i volta va aparèixer un jugador del Barça. Em va clavar un tap que va enviar la pilota no sé on del pavelló. Aquell jugador era Pau Gasol.” I hi afegeix: “això sí, per a mi el més jugón era Raül López o el mateix Navarro. I el que passava amb Pau era que tenia una exageració de cos, molt prim i tenia unes característiques que no veia a ningú en aquella època”. També va recordar quan Pau va jugar amb el Cornellà cadet a Andorra. “Quim Colom, que era el nostre entrenador cadet, em va dir: ‘defensaràs un base de 2,05’. I jo feia 1,73... Era fora del comú”.
Bufa també es retrobarà diumenge amb dos amics: Navarro i Pau Gasol. “Tot i enfrontar-nos a grans equips i grans jugadors vam salvar la categoria.” 24 anys després torna Pau i ho fa com una estrella per tancar el cercle.
Pau Gasol
Juan Carlos Navarro
FC Barcelona júnior
Vallgas Andorra
Comentaris: 0

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic