Què li passa a Sergi García? Cap minut contra el Reial Madrid i en el primer partit del Top-16 de l’EuroCup només 6’32” a pista. El càstig d’Ibon Navarro no li va servir per reaccionar i el director d’orquestra mallorquí està travessant un sotrac a nivell de joc i també de confiança. Abans de no jugar cap minut contra el Reial Madrid venia de disputar 13 minuts a la pista del Kirolbet Baskonia, amb 7 punts i una assistència, però amb un menys 9 en el seu més/menys. Contra Iberostar Tenerife també va aportar un menys 6 en el més/menys. Està sense confiança i juga amb inseguretat. L’aler Oriol Paulí l’ha superat en rendiment en jugar en una posició que no és la del gironí, és a dir, d’1; i Jeremy Senglin també ha jugat, menys que Paulí, de base. Actualment, García s’ha convertit en el tercer base de l’equip. Quina és la solució? El BC MoraBanc necessita la seva millor versió.
 García forma part de la generació del 97 del bàsquet espanyol. Aquesta va guanyar la medalla d’or a l’Eurobasket U16 el 2013 a Ucraïna amb 8 punts, 3,2 rebots i 1,4 assistències. A la final van superar Sèrbia a la pròrroga. En aquell combinat, dirigit per José Ignacio Hernández, destacava l’aler Xabi López-Arostegui (Joventut Badalona) que va acabar al 5 ideal. D’aquella Generació del 97 ha jugant a l’ACB Jonathan Barreiro (Casademont Saragossa), Santi Yusta (Iberostar Tenerife), Tomeu Rigo (RETAbet Bilbao Basket) i Sergi García (BC MoraBanc). El base mallorquí, de 23 anys, es va formar al Sant Josep Obrer i després va passar una etapa al Centre de Tecnificació de les Illes Balears. Allà va començar a destacar. Un base esquerrà amb molta capacitat de penetració i bon maneig de pilota. Visió de joc i intel·ligent en el joc. Molt tècnic, ràpid i creatiu. Aquesta última una de les seves millors virtuts. El 2013 va arribar al CAI Saragossa i es va convertir en el jugador més jove a debutar amb el primer equip a l’ACB amb 16 anys, vuit mesos i 14 dies i ho va fer en un partit contra el Manresa. Abans d’arribar aquell estiu a Saragossa va entrenar al costat dels majors talents del 97: Santi Yusta, Stefan Nikolic, Stefan Peno, Georgios Papagiannis o Lovro Mazalin amb l’objectiu d’aconseguir una de les deu places per l’All-Star del Jordan Brand Classic que s’anava a disputar a Brooklyn. 
El 2017, el València va pagar la seva clàusula de 350.000 euros després de fer aquests números amb els aragonesos: 9,6 punts, 3,2 rebots i 2,8 assistències en 20 minuts i 12,9 de valoració formant un bon binomi amb Gary Neal. El 2019 va començar el seu periple de cessions primer a Manresa, després al SC Rasta Vechta alemany i abans d’anar a  Baskonia es va desvincular del València. Amb els vitorians va guanyar, sense quasi participar, la Lliga ACB. El BC MoraBanc el va fitxar com a segon base per donar minuts de descans a un titular incontestable com Clevin Hannah. De moment, els últims dos partits només ha jugat 6’36” i va ser contra l’Unics Kazan, ja que contra el Reial Madrid li va tocar escalfar banqueta. Oriol Paulí ho va fer bé de base, tot i ser un aler, i ara per ara Ibon Navarro confia més en l’exjugador del Barça que en Sergi García.
 
El club pendent de la lesió de Haukur Palsson
 
La infermeria s’estava buidant i només tenia Moussa Diagne com a inquilí, però dimecres contra l’Unics Kazan, Haukur Palsson, es va lesionar (un més que probable esquinç de turmell) als 2 primers minuts de partit després de llançar un triple i caure malament. El BC MoraBanc està pendent del resultat de les proves per conèixer l’abast de la lesió, però no pinta gens bé. De fet, Navarro així ho va reconèixer a la roda de premsa després del partit contra l’Unics Kazan. “Pinta molt malament. Té el turmell com una pilota”, va dir. Per tant, l’islandès, que ja es va lesionar el mes de setembre, serà baixa per al partit de diumenge a les 12.30 hores contra el RETAbet Bilbao Basket.
Qui també continuarà sense jugar és Moussa Diagne, que està pendent també de la seva lesió a l’esquena que tampoc pinta gens bé. Els d’Àlex Mumbrú arriben amb moltes baixes i ahir es van entrenar dos jugadors de primer any júnior: Kepa De Castro i Iker Chacón per les baixes d’Ondrej Balvin, Quentin Serron, Ludde Hakanson, Tomeu Rigo, Jonathan Rousselle i Betolaza.
 

David Jelínek, el millor triplista del club a l’ACB

L’aler txec, de rècord. El jugador de Brno del BC MoraBanc, David Jelínek, ja és el jugador del club que ha anotat més triples a la Lliga ACB, amb 216, superant els 215 d’un gran especialista com és Conner Henry. Jelínek ha necessitat 143 partits per batre aquesta fita, i ho ha fet amb 564 intents i un 38,3%. Mentrestant, Henry, que va jugar dues temporades al BC MoraBanc entre 1994 i 1996, va anotar 215 en 82 partits amb 532 intents i va acabar amb un 40,4%. El tercer d’aquesta classificació és el nord-americà David Walker, amb 151 triples anotats en 116 partits i amb un 38,3% en les quatre temporades que va jugar al BC MoraBanc. El canoner més inspirat va ser l’aler nord-americà Andy Toolson. Tot un mític que en només una temporada va anotar 125 triples amb un tant per cent d’encert espectacular del 49,8%. Andy Toolson va ser un dels millors especialistes des del triple que va jugar a la Lliga ACB passant després per Saragossa, Joventut, Girona i Estudiantes.