El tir lliure és l’únic llançament en el bàsquet en què la mecànica de tir és sempre la mateixa. No hi ha cap element distorsionador, només els nervis o la pressió que pugui notar el jugador, per l’ambient creat al pavelló o per la importància del punt en qüestió. El jugador té el seu temps per llançar, sense que ningú el molesti i sense necessitat de prendre-s’ho amb presses, com passa en qualsevol altre tir en què un rival et pot taponar. David Navarro té aquesta mecànica ben apresa, i fins ara no ha fallat cap tir lliure. En suma quinze de quinze.

A pesar de la teoria, la pràctica diu que mantenir aquests números, amb un cent per cent d’efectivitat, és una empresa francament complicada. Només s’ha de mirar les estadístiques. En la Lliga Endesa només hi ha 9 jugadors que han anotat tots els llançaments des de la distància. Navarro, amb 15, és qui té més nombre d’encerts. Davant l’Unicaja de Màlaga no va tenir cap oportunitat. Amb el Bilbao Basket i el Laboral Kutxa Baskonia en va anotar dos en cada matx. Davant La Bruixa d’Or Manresa va estar pletòric amb 7, i contra l’Herbalife Gran Canaria en va sumar quatre més. El segon amb més encert és Vladimir Lucic (Valencia Basket), amb 12 sense fallar; Caleb Green (Unicaja), Alberto Corbacho (Rio Natura Monbús Obradoiro) i Danilo Andusic (Bilbao) en sumen 11; Zeljko Sakic (La Bruixa d’Or) en té 10, Sasha Vujacic (Laboral Kutxa) 9 i Txemi Urtasun (Herbalife) i Jason Robinson (CAI Saragossa) 8.

Cada llançament només val un punt, però pot ser la diferència entre guanyar i perdre un partit. Qui més punts acumula des de la línia de tirs lliures és Andy Panko (Montakit Fuenlabrada), amb 29 de 39, un 74,36%. Al darrere té Stevan Jelovac (CAI) amb 25/30 (83,33%) i Roger Grimau (La Bruixa d’Or) amb 23/26 (88,46%). A Navarro no el trobem fins a la dotzena plaça.

L’escorta del BC MoraBanc Andorra, que amb la baixa de Víctor Sada fa funcions de base juntament amb Thomas Schreiner, està passant per un moment dolç en el seu retorn a la Lliga Endesa. No només per la seva cistella decisiva contra el Baskonia, ni per haver entrat en el cinc ideal de la cinquena jornada. Aquestes són només dues conseqüències del rendiment que està mostrant. “Sé del que sóc capaç i el meu objectiu és estar sempre al màxim nivell”, indicava Navarro a la web de l’ACB, sabent que moltes vegades es funciona per ratxes: “Això és bàsquet i hi haurà moments millors que d’altres, però aquest estiu he treballat molt bé la forma física i també la mental i crec que això m’està ajudant ara i que s’estan veient els resultats.”

En aquest inici de temporada és un jugador important i té tota la confiança de Joan Peñarroya. “Està una mica en funció de com se sent cadascú. Quan en un partit algú es troba amb confiança, l’entrenador intenta que li arribin pilotes a aquell jugador que es troba millor, per aconseguir l’objectiu de fer la cistella quan el partit està igualat”, com va passar amb la seva cistella final contra el Bilbao. Navarro es fixa la fita de mantenir el seu moment personal per seguir posant el seu granet de sorra al MoraBanc: “Al final, el que intento és fer bé les coses i treballar tan intensament com pugui, per poder ajudar l’equip i aconseguir el màxim nombre de victòries possibles.”