Entrevista a Thomas Schreiner, base del BC MoraBanc Andorra

És l’únic ‘supervivent’ de l’última final de la Copa Príncep de fa ja nou anys. Aquell equip dirigit per Joan Peñarroya va superar a la final el Quesos Cerrato Palència un mes de febrer del 2014. El base austríac no va jugar el partit per una lesió. De fet, va celebrar el títol amb les crosses a la mà. El de Sankt Pölten acumula dues finals amb el BCA i una amb el Bilbao Basket. No n’ha guanyat cap a dins de la pista.

El 2014, el River Andorra es va imposar a la final de la Copa Príncep al Quesos Cerrato Palència. Vostè ho va veure amb crosses per una lesió a la tíbia. Què recorda d’aquell dia?
Va ser un dia molt bonic, amb un Poliesportiu d’Andorra ple. I després de perdre l’any anterior la final de Copa contra el Burgos  vam poder treure’ns l’espina i assolir el títol davant dels nostres aficionats. Recordo que va fer un bon partit Éric Sánchez, amb 16 punts, Marc Blanch va anotar molts triples, com sempre, i Jordi Trías, com en ell era habitual, va capturar 20 rebots. Jo estava lesionat, tenia una fractura a la meseta tibial, però ho vaig celebrar amb l’equip.

Com era aquell equip dirigit per Joan Peñarroya?
Molt bon grup humà i un bon equip. Estàvem molt units. Hi havia molt de talent. La gran majoria de tots aquests jugadors estan retirats. La setmana passada vaig estar a Cantàbria amb Pablo Sánchez, el capità de l’equip. Segueixo en contacte amb molts d’ells i sempre amb Marc Blanch. Una plantilla que va posar a l’afició la il·lusió pel bàsquet.

Aquella Copa Príncep va servir per alimentar la confiança per després assolir l’ascens a la Lliga ACB?
Ja estàvem força bé. Primers de la LEB or, però és cert que ens va donar molta confiança i la dinàmica va ser bona, i això va ajudar a treballar els reptes que quedaven fins a final de temporada.

Nou anys després, final de la Copa Princesa i contra el Zunder Palència. Maleïda casualitat...
[Somriu]. Sí... Primer entens que estàs una mica gran ja i segon és quelcom de bonic. Palència en els últims nou anys sempre ha estat a dalt en la classificació a la LEB or. Crec que han guanyat una vegada i serà una final bonica. Recordaré vells i bons temps i intentarem fer el mateix de fa ja 9 anys, és a dir, guanyar la Copa.

Aquesta competició no li acaba de sortir bé: va perdre contra el Burgos, després no va poder jugar per lesió i per acabar la va perdre contra el Reial Betis. Aspira a trencar la ratxa negativa?
La que vam guanyar contra el Palència també la sento com a meva, ja que jo veig el bàsquet com un esport d’equip, tant si jugues 40 minuts com 30, 15, 10 o cap. Ets part de l’equip i em vaig veure guanyador. Abans sí que és cert que la vaig perdre contra el Burgos i amb Bilbao també contra un rival que tenia Johnny Dee i Tobias Borg. Sempre és bonic jugar-te un títol a meitat de temporada i em fa molta il·lusió. Intentarem guanyar aquesta vegada.

Ha parlat aquests dies amb Johnny Dee i Tobias Borg sobre aquella final entre Bilbao i Betis?
Sí. N’hem parlat. Potser més a l’inici de temporada. Recordo que ens preguntàvem on estan aquests jugadors ara. Alguns d’ells estan jugant Eurolliga i Eurocup.

Dissabte duel de colíders a Palència i en joc un títol.
Dos equips que han fet una molt bona primera volta i nosaltres ens hem posat segons. Ha estat una primera volta increïble. Amb un nivell molt bo. Espero que dissabte fem un partit d’alt nivell. Serà un duel bonic de bàsquet. Tenim opcions de guanyar.

El repte es complica. El Zunder Palència encara no ha perdut cap partit com a local.
Ells estan molt forts en general, especialment a casa. Nosaltres també. Sens dubte és més difícil jugar-los davant de la seva afició en un pavelló amb 5.000 persones. Tenim gent que ve d’Andorra. Nosaltres tenim un viatge llarg d’autobús, de vuit hores. És un factor que ajuda, acollir la final de la Copa Princesa.

Qui és el favorit?
És difícil dir quin és el favorit per guanyar el títol. S’enfronten els dos millors equips de la primera volta, els dos estan a un nivell molt bo. Jo dic que nosaltres som els favorits i si preguntes a un jugador del Palència et dirà el contrari. Per tant, el millor equip a la pista es farà amb el títol.

El Zunder Palència té, entre d’altres,  Wintering, Schmidt, Germán Martínez, Manu Rodríguez... Sigui com sigui que destacaria d’aquest equip?
El bloc que té. Té molts bons jugadors, molt experts a la LEB or i el millor és que juguen molt bé en equip. Cadascú fa el seu treball i el fa a la perfecció. I igual que nosaltres, sembla que no es queixin massa. Nosaltres també tenim com a punt fort que juguem com un equip. Ha de ser així, si no no guanyes tants partits i perds tan pocs.

Pedro Rivero és l’entrenador. Un exbase que ja es va enfrontar a vostè com a jugador quan ell estava al Lucentum Alacant, al Melilla o a l’Ourense.
Cert. Jo vaig jugar molts partits contra ell. És un entrenador molt bo i en les últimes temporades, a Alacant i ara a Palència, ho està fent molt bé. Es nota que és un equip molt ben treballat a la pista. Sense un bon entrenador no estarien tan a dalt en la classificació.

A nivell personal, com se sent Thomas Schreiner?
Molt bé. Molt a gust a Andorra, com sempre, i aquesta és la raó per la qual vaig tornar. Estic a gust aquí, conec molta gent i tinc molts amics aquí. Estic gaudint molt d’aquesta segona etapa.

Amb 36 anys que ja té... li passa pel cap el pensament d’una retirada?
No. Quan tens 36 anys ja saps que esportivament no et queda gaire, però només penso en el dia a dia. Estic gaudint molt del bàsquet, de cada entrenament i de cada partit. Això sí, és evident que aquesta situació no queda gaire lluny.

Li agradaria quedar-se al país?
Sí. Hi estic molt a gust aquí, i ja que sé que sona a un tòpic, però aquesta és la meva segona casa. Tinc més amics aquí que al meu poble d’Àustria. M’agrada la qualitat de vida d’aquí i és un país increïble. Tant de bo em pugui quedar, tot i que mai se sap.