Reptes de ‘penjat’

Té molta imaginació. Potser té més d’un punt de bogeria. També és aventurer i solitari. I el seu cap no s’atura a l’hora de pensar reptes. És un autèntic generador de disbarats muntayencs. Gerard Berroya ho va tornar a fer. Sempre sorprèn. Dissabte, a partir de les 12 de la nit, va decidir pujar les 14 vies ferrades del país en trail running, és a dir, carregat amb el pes de l’arnès, el dissipador, el casc, la motxilleta i el menjar –barretes energètiques per anar sobrevivint. Es va desplaçar corrent a les 14 vies ferrades del país. Va començar per la de Sant Vicenç d’Enclar (k3) i va seguir per la de Tossal d’Aixovall, Roc d’Esquers, Cortals d’Encamp, Coll dels Isards, Bony d’Envalira, Racons, Canal del Grau, la del Gos, la de Canal de la Mora, la del Roc del Quer, la de Segudet, la de Creu del Noral i la del Roc de la Coma d’Erts. Un total de 96,1 quilòmetres amb 6.020 metres de desnivell positiu i completat en 23 h 42’ a l’estil extrem running. “Aquest és un repte que et marca i que et fa sortir de la teva zona de confort. Si vaig pensar que no ho aconseguiria? Per la distància i el fet de córrer estava convençut que sí, però no tant per les vies ferrades. Hi vaig anar tot sol i jo mateix m’anava convencent”, va assegurar Gerard Berroya, que reconeix la duresa del repte. “Va ser molt dur, però vaig gaudir moltíssim. A la part de Cortals d’Encamp em vaig retrobar amb les sensacions perdudes de l’hivern, és a dir, el fred. Quina és la via ferrada més xula de totes? La del Bony d’Envalira perquè és molt alpina i la gaudeixes molt. També destaco les de Canillo, però en ser més exigents no les gaudeixes tant. Són molt de rock’n’roll”, va indicar Gerard Berroya, que continua pensant cosetes per estar entretingut. Aquest va ser un repte d’estar ben penjat.