Sebas Gómez, als seus 39 anys  tenia decidit retirar-se després de viure un autèntic malson a l’Engordany. Ara s’ho repensa...
 
Anar i tornar. Aquesta és la millor manera de descriure la vida de Sebas Gómez. Nascut a Múrcia fa 39 anys, però d’origen uruguaià, va arribar al Principat amb els seus pares quan tenia 4 anys. De fet, el seu pare, Carlos Gómez, era futbolista i aquí va venir a fer les últimes puntades de peu a la pilota. Als 12 anys, Sebas va tornar a Uruguai, d’on és la seva família, i allà es va criar a casa dels avis. Futbolísticament va jugar al Club Social i Deportivo Villa Española de Montevideo. Va fer la pretemporada amb l’equip de primera divisió i als 18 anys va tornar a venir cap a Andorra i va fitxar per l’FC Andorra, tot i així, no va poder jugar, ja que el Villa Española volia una quantitat de diners en forma de traspàs. 
Quan va quedar lliure va deixar novament el país i va anar cap a Múrcia per jugar al Sangonera, Pinatar, Mazarrón i més endavant va provar amb el futbol català amb el Tàrrega perquè el seu pare estava treballant per aquí, i després d’un pas per l’Organyà va tornar al futbol andorrà per jugar amb el Ranger’s, tornar a Tàrrega i finalment ja es va afincar definitivament al Principat. Un cop al país va passar per l’FC Andorra, amb un descens i un ascens, tot seguit va jugar a la UE Sant Julià i les últimes sis temporades a la UE Engordany. Amb una Copa Constitució amb els lauredians i una altra amb els escaldencs i dues Supercopes d’Andorra amb la UE Sant Julià.  Va arribar a ser internacional, amb 33 partits, perquè la seva mare es va nacionalitzar. 
 Als 39 anys volia penjar les botes, però li ha quedat un mal regust de boca per la pèssima situació de la UE Engordany, que ha acabat consumant el descens. L’Atlètic Amèrica, que està molt avançat, i un altre equip, s’han interessat per fitxar-lo i té clar que vol retirar-se d’una altra manera dels terrenys de joc. Tanca la seva història amb la UE Engordany força trist i decebut. “Em vaig acomiadar del club en totes les meves funcions, és a dir, jugador, coordinador de la base i també entrenador del segon equip i del juvenil. Des del mes de gener han passat moltes coses negatives al club. La temporada ha acabat i als entrenadors de la base només els han abonat un mes i mig. Als jugadors del primer equip, un mes i mig més que ells, és a dir, encara queden dos mesos, però hi ha jugadors que només han rebut un mes i mig”, va explicar Sebas Gómez, a qui el club encara li deu el percentatge de les seves internacionalitats. “Del novembre del 2022. Llavors he posat punt final. Em dol moltíssim perquè no volia marxar així. Tanmateix em quedo amb l’estima dels jugadors de la base”. 
La seva relació amb Christian Cellay, president de la UE Engordany, no va acabar del tot bé. “No s’ha posat en contacte amb cap jugador del primer equip i tampoc he tingut resposta a una reunió que vaig demanar amb ell aquesta setmana. Des del meu punt de vista arriba tard. Aquesta ha estat la temporada més surrealista que he viscut en la meva vida”. I en va donar uns exemples. “Trobar-te en un entrenament amb només dos jugadors del primer equip... Hi ha hagut una sensació, per part del club, de deixadesa, de desídia... Sensació d’abandonament”. Van disputar la promoció sense entrenador perquè Ochoa va plegar abans de la promoció. “Em va tocar alguna vegada, fins i tot, encarregar-me del material”. I es va mostrar agraït als equips de base i també als jugadors. “Manca de comunicació amb Cellay i falta, en molts moments, d’empatia. Hem estat sols, pendents de la sort”. 
Sebas Gómez, amb una sèrie de jugadors, va proposar a Cellay agafar el club. “Ens hauríem estalviat tot això. Els inversors que tenia ell no van aparèixer mai. Estic molt agraït amb el gest que van tenir els internacionals que van posar diners seus per pagar algunes nòmines i també amb el meu grup de treball de la base. Tot el que ha passat aquest any ha estat tètric”. 
Una època ben trista per a un club que pot presumir de passar ronda en competició europea. “De la meva etapa em quedo amb el descens i l’ascens amb l’FC Andorra. És un club al qual li tinc molta estima i també tinc un record especial dels meus partits amb la selecció”. Va debutar a Islàndia amb la samarreta del número 10. “I també amb tots els amics que he aconseguit. De tots me n’enduc alguna cosa”.
 
Crea un club de base 
Avui en dia està retirat del futbol, però aquesta idea se l’està repensant perquè vol un millor final de carrera esportiva. De moment ha creat un club a la parròquia d’Escaldes-Engordany després d’arribar a un acord amb el Pessebre, que estava inactiu des del 2019. 
L’objectiu serà potenciar el futbol de base i després més endavant crear un primer equip. El nou club s’autofinançarà mitjançant patrocinis i també un petit suport de la Federació Andorrana de Futbol (FAF). “Ens agradaria que es digués City Escaldes FC, però encara no ho tenim tancat. L’equipació serà similar a la del Manchester City i començarem a competir aquesta nova temporada.”